Actualitat

La Universitat de Barcelona desenvoluparà fitosanitaris ecològics per combatre malalties de gran impacte en el sector agrícola

Un dels grans reptes a què s’enfronta l’agricultura del segle XXI és reduir l’impacte dels fitopatògens sobre els cultius, sense comprometre el medi ambient ni la salut humana i animal. Un equip de la Universitat de Barcelona participa en un consorci publicoprivat que té com a objectiu desenvolupar dos prototips basats en virus bacteriòfags –fags– per combatre malalties que produeixen grans pèrdues en les collites de diferents plantes. Es tracta de dos productes ecològics per a la lluita contra Erwinia amylovora i Xanthomonas campestris, els bacteris causants, respectivament, del foc bacterià i de la podridura negra, totes dues sense solució eficaç en el mercat.

“La rellevància del projecte és elevada, ja que actualment aquests dos bacteris són considerats fitopatògens de quarantena, la qual cosa significa que l’única cosa permesa és la quarantena i l’erradicació de les plantes infectades. És a dir, no hi ha una solució permesa en el mercat per tractar aquestes malalties un cop apareixen, ja que l’ús d’antibiòtics està prohibit a la Unió Europea (UE)”, explica la catedràtica Maite Muniesa, del Grup de Recerca de Microbiologia d’Aigües Relacionada amb la Salut (MARS) de la Facultat de Biologia, que colidera la participació de la UB en el projecte juntament amb Laura Sala Comorera, investigadora Beatriu de Pinós de la UB. En el consorci també hi col·laboren experts del CEBAS-CSIC, Fertinagro Nutrigenia i Fertinagro Biotech SL, empresa que lidera la iniciativa.

Una alternativa ecològica i segura

La podridura negra afecta vegetals crucífers com la col, el bròquil i la coliflor, entre d’altres. Es tracta d’una malaltia que es propaga ràpidament i que panseix les plantes. Per la seva banda, el foc bacterià afecta diverses espècies de la família de les rosàcies, inclosos arbres fruiters, com pereres, pomeres, codonyers i nesprers, així com altres plantes ornamentals i silvestres. “És altament contagiós, i els danys causats són severs, especialment a la perera, ja que arriben fins i tot a provocar la mort de la planta afectada en un curt període de temps”, detalla la investigadora.

Per al control d’aquests bacteris es fan servir amb poc èxit espècies vegetals o varietats menys susceptibles a aquests patògens, ja que els antibiòtics estan fortament regulats i els pesticides a base de coure han demostrat ser ineficaços i, a més, tenir un fort impacte negatiu sobre els ecosistemes. En aquest context, els fags apareixen com una prometedora i innovadora via de control d’aquests bacteris. Es tracta de virus que han evolucionat per reconèixer bacteris concrets, adherir-s’hi, infectar-los i replicar-s’hi.

Aquesta especificitat és un dels avantatges d’aquests microorganismes per controlar malalties provocades per bacteris. “L’ús de fags com a agents de biocontrol és un enfocament innovador, ja que, com a conseqüència de la seva especificitat, no afecten altres organismes beneficiosos per al terra i les plantes, i són completament inofensius tant per a aquestes com per als humans i per a altres animals”, explica Muniesa.

“A més, –afegeix la catedràtica de la UB– no deixa cap tipus de residu, per la qual cosa és un producte totalment ecològic”.

Un altre dels avantatges dels fags és la seva capacitat d’autodosificació. “Mentre el fitopatogen sensible al fag sigui present, els virus es multiplicaran, i infectaran i mataran el seu hoste bacterià, però un cop el patogen desapareix o es troba en concentracions molt baixes els fags deixaran de propagar-se, es tornaran inactius i finalment desapareixeran”, detalla la investigadora.

Còctels de fags per augmentar l’eficàcia

El projecte aposta per l’ús de còctels de fags per atacar cadascun dels bacteris objectiu. “Aquesta aproximació busca crear sinergies entre els fags per incrementar l’eficàcia del còctel i dificultar l’aparició de resistències”, explica la investigadora.

D’altra banda, al contrari del que passa normalment, els fags es poden aplicar tant de manera preventiva com de manera curativa, cosa que facilita “un gran ventall d’actuacions davant d’aquestes malalties”, subratlla Muniesa.

Consorci interdisciplinari

Un dels punts destacats del projecte és el caràcter interdisciplinari dels membres del consorci, ja que un projecte d’aquest tipus requereix coneixements i gran experiència en àrees diverses: des de l’aïllament i la caracterització dels fags fins a l’estudi de la seva eficàcia i capacitat de biocontrol, així com la capacitat de transformació industrial de les matèries primeres i la seva translació al mercat.

En aquest sentit, els investigadors de la UB seran els encarregats d’analitzar en profunditat la patogenicitat i l’eficàcia dels fags seleccionats, utilitzant un model amb vegetals al laboratori. Per la seva banda, el CEBAS-CSIC avaluarà l’eficàcia dels fags a les plantes. I, finalment, Fertinagro Biotech, a més de coordinar el projecte i ser el nexe entre els socis, serà l’encarregat de fer les proves de demostració d’absència de fitotoxicitat dels fags, l’escalat i, juntament amb Fertinagro Nutrigenia, desenvoluparà la formulació dels productes finals rics en fags.

El projecte, amb referència SCPP2300C010671XV0 i tres anys de durada, espera desenvolupar productes rics en fags per a la lluita ecològica contra els fitopatògens causants del foc bacterià i de la podridura negra. Amb aquesta finalitat, la Universitat de Barcelona ha obtingut un finançament de 218.415 euros en el marc de la convocatòria 2023 de la línia de projectes de col·laboració publicoprivada, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal de Recerca i FEDER.

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies