Actualitat

Una molècula pionera per al tractament de la malaltia inflamatòria intestinal

Les malalties inflamatòries intestinals són un grup d’afeccions inflamatòries cròniques que poden afectar greument la qualitat de vida del pacient i que no tenen un tractament eficaç. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) participen en un consorci publicoprivat per desenvolupar un prometedor fàrmac dissenyat per abordar eficaçment la inflamació que provoquen aquests trastorns, reduint considerablement els efectes secundaris dels tractaments actuals.

L’innovador fàrmac té un mecanisme d’acció únic basat en la plataforma tecnològica Foldikine©, de l’empresa Orikine, basat en enginyeria de citocines bi-específiques. L’objectiu del projecte, de tres anys de durada, és portar aquesta prometedora molècula fins a les portes dels estudis clínics amb humans.

“La malaltia inflamatòria intestinal continua sent una necessitat mèdica important no satisfeta i aquest enfocament podria millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment per a aquells que encara no responen, o que amb el temps perden la capacitat de resposta, a les teràpies actuals”, explica Giuliana Magri, investigadora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i coordinadora del laboratori d’Immunitat de Mucosa en ​​la Unitat d’Immunologia de la Universitat de Barcelona-Campus Clínic, que lidera la participació de la UB en el projecte. Es tracta d’un consorci encapçalat per Orikine, una spin-off del Centre de Regulació Genòmica (CRG), que compta amb la participació d’investigadors del CRG i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Una molècula dual per controlar la inflamació

Tot i que les causes que condueixen al desenvolupament de les malalties inflamatòries intestinals no es coneixen del tot, aquests trastorns depenen en gran manera de la interacció de l’entorn amb el sistema immunitari. En aquest context, les citocines són biomolècules de gran interès potencial com a agents terapèutics, a causa del seu paper clau en la modulació del sistema immunitari i en el manteniment de l’homeòstasi als teixits.

Malgrat aquest potencial, només hi ha un grapat de citocines aprovades amb finalitats terapèutiques. “El motiu és que moltes d’elles poden tenir efectes secundaris adversos, ja que no són prou específiques i solen dirigir-se a diferents tipus de cèl·lules, cosa que s’afegeix als seus alts costos de producció”, explica Giuliana Magri.

Les Foldikines són molècules dissenyades per controlar la resposta immunitària amb precisió, oferint un potencial terapèutic sense precedents per fer front a malalties autoimmunes i inflamatòries. “Mitjançant aquest enfocament innovador i únic, s’estan obrint noves possibilitats per a tractaments en què les teràpies tradicionals basades en citocines clàssiques no han aconseguit èxit en les fases clíniques”, afegeix la investigadora de la UB.

En aquest context, el nou consorci ha desenvolupat, gràcies a tecnologies de disseny de proteïnes d’última generació, una molècula dual bi-específica anomenada Folkidina-1 (FLDK-1), que permet desacoblar les diferents funcions d’aquesta citocina. “És a dir, és capaç d’activar les funcions antiinflamatòries de la citocina i desactivar les proinflamatòries per tal de minimitzar els efectes secundaris sobre els pacients”, detalla Giuliana Magri.

Experiments amb mostres de pacients

A partir d’aquest concepte dual ideat per Orikine, l’objectiu del consorci és optimitzar una molècula candidata per portar a terme el desenvolupament preclínic del fàrmac. En aquest procés, el CRG és el responsable de la millora de la molècula, mitjançant tècniques computacionals in silico, de la FLDK-1, fent servir la plataforma de programari ModelX i FoldX, que permet el disseny de citocines i folkidines millorades.

Orikine serà l’encarregat de dissenyar, produir, purificar i provar la funció de les variants seleccionades, mentre que l’equip CSIC, provarà la molècula en diferents models animals de malaltia inflamatòria intestinal.

Finalment, l’equip de la UB tindrà un rol clau, ja que serà l’encarregat de demostrar el potencial terapèutic i l’eficàcia de la nova molècula en mostres de pacients, un pas crític en el desenvolupament del futur fàrmac.

D’aquesta manera, el resultat d’aquest ambiciós projecte serà una molècula preparada per començar la fase d’estudis preclínics regulatoris CTA (Clinical Trial Application) o IND (Investigational New Drug) per tal d’avançar la molècula a les posteriors fases clíniques, amb el suport d’una important evidència in vitro i in vivo de la seva eficàcia, confirmant els resultats anteriors obtinguts per Orikine.

El projecte, amb referència SCPP2300C010468XV0 i de tres anys de durada, espera desenvolupar FLDK-1, un fàrmac potent i selectiu “first-in-class” per al tractament de la malaltia inflamatòria intestinal. Per això, la Universitat de Barcelona ha obtingut un finançament de 258.149 euros en el marc de la línia de projectes de col·laboració publicoprivada, convocatòria 2023 finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal d’Investigació i FEDER.

Giuliana Magri, investigadora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i coordinadora del laboratori d’Immunitat de Mucosa en ​​la Unitat d’Immunologia de la Universitat de Barcelona-Campus Clínic.

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies