Les dones i les persones grans tenen major sensació d’inseguretat i són menys presents als parcs de Barcelona
La recerca guanyadora del premi José Manuel Blecua estudia si la ciutadania percep com a segurs sis parcs de Barcelona en els districtes de Ciutat Vella, Gràcia, Sant Andreu, Nou Barris i Les Corts. Per a l’estudi s’han fet enquestes, s’han usat dades de victimització i s’han realitzat durant dos mesos observacions sistemàtiques de les persones que acudeixen als parcs, de quines activitats hi fan, i de les condicions psicoambientals dels espais.
Entre les conclusions destaca que les dones tenen una percepció d’inseguretat més elevada. Les dones reporten de mitjana un 6% menys de seguretat percebuda que els homes, però aquesta diferència es duplica en els espais estudiats de Ciutat Vella. També s’apunta que un major arrelament al barri comporta més sensació de seguretat, i que es perceben com a més insegurs els parcs ubicats en els districtes socioeconòmicament més desfavorits, encara que no sempre siguin els que concentren major nombre de delictes.
«Les dones reporten més por al delicte, més percepció de risc, han sentit més històries de victimització prèvia als espais estudiats i tenen pitjors opinions sobre el barri que els homes. Per tant, el gènere és una variable que afecta de manera molt important la percepció de seguretat. També les persones grans tendeixen a experimentar majors nivells de por al delicte, fet que justifica que aquests dos grups mereixen una atenció especial, donada la seva major sensibilitat, vinculada a una major vulnerabilitat física o psicològica», explica el guanyador del premi, Félix Pérez.
L’autor assenyala que si bé mantenir l’espai públic net i ben il·luminat és transcendental per generar percepció de seguretat, no és suficient sinó que calen polítiques més globals. La percepció de seguretat va molt lligada al nivell socioeconòmic de la zona, per tant, «cal promoure la revitalització dels barris i el seu creixement econòmic i educatiu», apunta Félix Pérez. També destaca que la familiaritat amb l’entorn contribueix a una major percepció de seguretat: «és important promoure la convivència intercultural, l’estabilitat residencial i frenar els processos de gentrificació».
«La recerca mostra com la manca de percepció de seguretat dificulta l’accés als beneficis dels espais públics a una part considerable de la població; els espais percebuts com més segurs, atreuen més dones, persones de diferents edats, persones amb dificultats de mobilitat, promouen el joc i l’activitat física, per tant, són més inclusius i democràtics», conclou Pérez, que va elaborar la tesi doctoral amb la direcció dels professors de la UB Sergi Valera i Maria Teresa Anguera.
La recerca, publicada a Journal of Environamental Psychology, va comportar la creació d’un nou instrument d’observació del comportament en espais públics: ÈXOdES (examen observacional d’espais públics), que ja s’està aplicant, amb petits ajustos, en altres estudis.