“La transferència és una qüestió de convenciment, voluntat i treball”
Entrevistem a Salvador Mena, cap de l’àrea de Comercialització de Tecnologia i Coneixement de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona.
Amb ell conversem sobre la importància i els beneficis de la transferència de tecnologia i coneixement per part del personal investigador, dels reptes principals que es presenten en el futur, així com aquells aspectes que han de tenir present el Personal Docent i Investigador (PDI) més novell que vulgui començar a transferir.
Per què és important que el personal investigador transfereixi la seva tecnologia o coneixement?
Creiem que la transferència és una manera de treure rendiment addicional als resultats de la recerca que realitza el personal investigador. És una dimensió més del que s’espera de les universitats: aprofitar l’aplicació d’aquests resultats per contribuir al benestar social, al progrés econòmic i a la cohesió social.
Quins beneficis pot treure el personal investigador de la transferència?
L’experiència acumulada en tots aquests anys ens diu que els beneficis van en diferents direccions. Principalment, beneficis en forma de recursos, tant humans (personal pel nostre equip) com econòmics; recursos econòmics que es poden reinvertir en la recerca que estiguin fent. També hi ha beneficis des del punt de vista de l’equip, per exemple, dona oportunitats als estudiants de trobar diferents sortides professionals. A més, suposa un enriquiment del seu coneixement respecte a altres disciplines en l’àmbit empresarial i tenir una visió del mercat, que és també aplicable a l’activitat docent.
Es pot transferir en totes les àrees de coneixement?
Sí, es pot transferir en totes les àrees de coneixement. Si aconseguim trobar una aplicació a la recerca, segurament, es podrà transferir. Ens mou la generació de nou coneixement i aquest pot aportar valor en diferents entorns, tant socials com econòmics. La transferència és una qüestió de convenciment, voluntat i treball.
Us trobeu amb més dificultats a l’hora de transferir en àrees d’humanitats i ciències socials?
Habitualment trobem més dificultats en disciplines de les ciències socials i humanitats, però ho estem aconseguint. Veiem que hi ha coneixement que pot ser de valor i transferir en altres entorns. Per exemple, una metodologia generada en un projecte d’educació pot ser aplicable i de valor en un projecte en salut, com podria ser l’educació dels pacients, del personal sanitari, etcètera.
Per què costa transferir en les àrees d’humanitats i ciències socials?
Hi ha diversos factors, com pot ser la falta de dinàmica o inèrcia en l’apropament del món empresarial (o les institucions receptores) a l’entorn de la universitat. En humanitats, moltes vegades, la unitat receptora de la transferència és l’administració pública i costa arribar a acords amb ells. Tot i això, crec que estem fent una bona feina. És una qüestió de temps.
Quina és la clau per aconseguir un bon acord quan es negocia en projectes I+D?
És essencial escoltar bé a l’altra part, identificar bé els seus interessos, i després, fer la millor proposta que tinguis. En l’àmbit de la transferència, aconseguir un bon acord és arribar a un acord just, on els beneficis (qualitatius i quantitatius) obtinguts per una part i l’altra siguin compartits i equiparables. El bon acord no és aquell que et deixa content en el moment de la signatura, sinó aquell que acabes content quan s’arriba al final del procés i es compleixen els compromisos.
Què ha de tenir present el Personal Docent i Investigador (PDI) més novell que vulgui començar a transferir?
En primer lloc, han de tenir present que es pot començar a poc a poc. D’entrada, no fa falta muntar una spin-off. Podem anar de mica en mica per anar agafant confiança i guanyar-nos la confiança de l’entorn i de les entitats que seran el nostre partner. En segon lloc, han de saber que hi ha vies estructurades de transferència. Una patent té una metodologia concreta, igual que les col·laboracions universitat-empresa. I la tercera, és que confiïn en el personal de les oficines de transferència. Som persones expertes en aquest àmbit i vetllem pels interessos del grup de recerca i de la institució.
Quins són els aspectes més rellevants que diferencien la transferència de tecnologia que es realitza a la Universitat de Barcelona?
Gairebé totes les universitats tenen estructurades vies de generació i llicència de patents, i de creació de spin-offs, però un dels trets diferencials que té la transferència de tecnologia i coneixement de la Universitat de Barcelona és la consolidada tradició en col·laboracions universitat-empresa. Els nostres homòlegs en l’àmbit internacional se sorprenen quan els ensenyem les xifres i els expliquem que cada any signem entre 600-700 contractes amb empreses. L’altre punt a destacar és que no totes les universitats fan transferència en les disciplines d’humanitats i ciències socials.
Quins són els reptes principals que hi ha a l’hora de transferir?
En l’àmbit de patents, el repte és trobar l’encaix entre l’actiu que generem i protegim i l’estratègia de la companyia. En l’àmbit de la col·laboració amb empreses, la dificultat és la unió entre la necessitat de la companyia i el cost de la proposta innovadora que fem. Moltes vegades, les empreses es mostren interessades en el projecte que els hi proposem, però es frenen una mica quan els diem el cost que té i els recursos que es mobilitzen.
Quin és el futur de la transferència de la UB?
Amb la renovació generacional que s’està duent a terme en el PDI de la UB, el futur es planteja com un nou període d’oportunitat. Si tenim bon talent, continuem fent una bona recerca i sabem quines necessitats té la societat, la transferència formarà part de l’activitat natural del nou coneixement.
Més sobre… Salvador Mena
El millor invent de la història?
La nevera.
Què us agradaria veure en un futur?
Que la gent fos conscient de la importància del que té entre mans, de poder treure més rendiment de les coses que tenim al nostre abast.
Un avenç del futur que li faci por?
Les xarxes socials i l’impacte que generen en les noves generacions.
Un referent?
No tinc una figura ideal com a referent, però sí una barreja de diferents persones rellevants que m’han acompanyat en la meva vida professional.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Consciència i treball de tothom. Tots hem de prendre un paper per posar fi a aquestes desigualtats.
La Fundació Bosch i Gimpera és important per…
Per millorar el benestar social i el desenvolupament econòmic de la nostra societat.