“La societat hauria de ser més inclusiva i permetre que les persones grans tinguin més autonomia per decidir”
Entrevistem la Dra. Montserrat Celdrán, professora del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Un dels principals camps de recerca de la Dra. Celdrán és l’envelliment, una etapa de la vida que abasta canvis profunds en diversos àmbits: físics, psicològics i socials. Hi conversem sobre els riscos, els perills i les oportunitats que planteja aquesta etapa de la vida, i sobre com adoptar un enfocament interdisciplinari que transformi la manera en què la societat acompanya i garanteix els drets de les persones grans.
Quan parlem d’envelliment, exactament, de què estem parlant?
Parlem d’una etapa de la vida que implica canvis mentals, físics i socials. Sovint s’ha vist l’envelliment des d’un punt de vista negatiu: la pèrdua física, la pèrdua de la vida laboral activa, l’apropament al final de vida, etcètera. Nosaltres intentem donar-li la volta, ja que pensem que en aquesta etapa també es poden produir guanys pel que fa a com gestionem les emocions o com ens relacionem socialment.
També és un premi arribar a aquestes etapes finals de la vida.
Exacte. Quan veiem les estadístiques, observem que ja no només envelleixen Europa i el Japó, sinó que tot el món està envellint. Això és un guany. Que moltes persones es puguin fer grans vol dir que estem fent bé les coses al llarg de la vida d’aquestes persones. El repte que tenim ara és com vivim aquesta etapa i quina qualitat de vida donem a aquestes persones.
Què es pot fer per tenir més qualitat de vida quan s’arriba a aquesta edat?
Crec que s’ha de perdre una mica la por. Tenim por d’envellir, i hi ha el perill d’omplir-se l’agenda de moltes activitats i de pensar que no s’envelleix perquè es té un envelliment actiu. Crec que s’ha de pensar com es vol envellir i planificar les coses per quan no vagin bé, com per exemple decidir com vols que et cuidin si tens una dependència.
Quins són els principals factors que influeixen en el procés d’envelliment?
Per una banda, hi influeix tot el que has fet durant el teu cicle de vida: com t’has cuidat, com has cuidat la teva economia, les relacions socials, etcètera. Aquests factors ajuden a tenir un entorn facilitador d’aquest envelliment; per altra banda, però, amb això no n’hi ha prou; cal continuar treballant quan et jubiles i planificar l’envelliment i pensar: què vull fer? Puc ser emprenedor als 75 anys? Vull començar una carrera? La societat hauria de ser més inclusiva i permetre que les persones grans tinguin més autonomia per decidir. Hi ha persones grans que no tenen cap mena de problema, i n’hi ha que necessiten un cop de mà, algun taller didàctic o un assessorament més personalitzat.
Quines són les principals àrees de recerca en què us heu centrat en relació amb l’envelliment?
Jo en destacaria tres: per una banda, hem fet força estudis sobre el rol de la persona gran a la família, un rol que moltes vegades queda invisibilitzat. Es dona per fet que els avis cuidaran els nets, i que això suposa un rol plaent per a ells, però sovint no és així. Els avis potser gaudirien dels nets si els cuidessin cinc hores a la setmana, però potser en són vint. I no poden escollir, perquè els fills marquen els dies i les hores en què ho han de fer. Llavors, en la recerca que fem veiem que aquest pot ser un rol que esclavitza molt la gent gran.
I la resta d’àrees?
La segona àrea a destacar té a veure amb la comunitat i amb la visibilització de les persones grans com un actiu dins la societat. Moltes d’aquestes persones practiquen el voluntariat i són un actiu transcendental per a la comunitat: fan associacionisme, formen part de sindicats, participen en moviments socials, etcètera. Contribueixen a fer que la societat sigui millor.
I, en darrer lloc, ens centrem en els drets de les persones grans. Hem escrit sobre l’edatisme i sobre com detectar la discriminació per edat a través del llenguatge. També hem fet recerca –que després s’ha traduït en projectes de formació en residències– relacionada amb les necessitats afectives i sexuals de les persones grans.
Segons quins missatges de la societat repercuteixen en una disminució de l’autoestima.
Una de les parts negatives de l’envelliment és que la persona gran s’ho cregui, que es cregui que el que li toca per l’edat és estar sola, tenir un dolor crònic… Quan això succeeix, costa canviar els patrons cognitius, perquè la persona s’ha resignat. Hem de canviar aquesta mirada i dir: “Tens aquesta edat, però jo et vull acompanyar en aquest procés i vull intentar que no perdis qualitat de vida”. Això és canviar totalment el paradigma de com acompanyem en la salut de les persones.
En l’actualitat, teniu algun projecte de recerca en marxa?
Amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera, actualment estem col·laborant amb la Fundació Salut Mental Catalunya per elaborar un estudi sobre persones de més de 55 anys que hagin tingut una història problemàtica de salut mental i veure com afronten el seu envelliment i si se senten discriminades. També volem analitzar persones grans sense problemes de salut mental que tenen algun fill o familiar amb algun problema de salut mental. Sovint a aquest familiar li preocupa el seu envelliment, no tant per ell, sinó pel que li pugui passar a aquella persona quan ell no hi sigui.
Més sobre… Montserrat Celdrán
El millor invent de la història?
L’escriptura.
Què li agradaria veure en un futur?
Més relacions intergeneracionals.
Un avenç del futur que li faci por?
Tot el que posi al centre només l’ésser humà i no pensi en el planeta o en els altres animals.
Un referent?
Carme Triadó.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Més implicació dels homes en les cures.
La transferència és important per…
Per millorar la societat.