Investigadors de la UB participen en el desenvolupament d’un fàrmac anticancerigen amb una estratègia pionera de medicina de precisió
Les teràpies contra el càncer continuen afrontant importants limitacions, com ara l’heterogeneïtat dels tumors i l’elevada toxicitat sistèmica de molts tractaments convencionals, que danyen els teixits sans i redueixen la qualitat de vida dels pacients. Per fer front a aquest repte, investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) participen en un nou consorci publicoprivat, liderat per la companyia farmacèutica Medchemfarma, amb l’objectiu de desenvolupar un compost anticancerigen innovador amb una acció limitada a òrgans específics. La Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) també forma part d’aquesta iniciativa.
La innovadora estratègia terapèutica es basa en el disseny i desenvolupament de nous inhibidors de la dihidroorotat deshidrogenasa (DHODH), un enzim estretament relacionat amb la progressió d’una àmplia gamma de tipus de càncer, fet que l’ha convertit en una diana terapèutica atractiva per al desenvolupament de nous fàrmacs anticancerígens.
«Aquest projecte marca un canvi de paradigma en l’oncologia de precisió en dirigir-se a la DHODH amb inhibidors restringits a òrgans, una estratègia absent en les línies actuals de desenvolupament farmacològic contra el càncer. Amb aquest enfocament, es minimitzaria la toxicitat sistèmica i es podria millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients amb càncers agressius», explica Sandra Pérez Torras, professora del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia i líder de l’equip de la UB en el projecte.
Els inhibidors d’aquest enzim desenvolupats fins ara han resultat ser massa tòxics a les dosis efectives, fet que n’ha limitat el potencial clínic. Per abordar aquesta problemàtica, el nou consorci desenvoluparà una estratègia de medicina de precisió basada en el paradigma dels antifàrmacs (antedrug o soft drugs). Es tracta de compostos farmacològicament actius dissenyats per actuar a l’òrgan diana i metabolitzar-se ràpidament en formes inactives i excretables un cop arriben a la circulació sistèmica, reduint així els efectes secundaris. «En limitar l’activitat als teixits diana, els nous compostos podrien esquivar les barreres de toxicitat d’aquest tipus de fàrmacs, fet que permet una inhibició de la DHODH més segura en tumors sòlids», afegeix la investigadora.
Estratègia de doble diana per evitar la resistència al tractament
A més, el projecte avaluarà els possibles efectes sinèrgics derivats de la inhibició simultània de la DHODH i del transportador ENT1, implicat en la captació de nucleòsids, molècules essencials per al funcionament cel·lular.
El bloqueig combinat d’ambdues dianes busca impedir que les cèl·lules tumorals compensin la inhibició de la DHODH mitjançant la recuperació de nucleòsids de l’entorn, un mecanisme habitual de resistència als tractaments. «Aquesta estratègia combinada podria potenciar la resposta del sistema immunitari del pacient, abordant dos dels principals mecanismes d’evasió tumoral», descriu la investigadora.
Experiència contrastada en el disseny i desenvolupament de fàrmacs
La col·laboració entre la companyia farmacèutica Medchemfarma, la UB i la Universitat de Santiago de Compostel·la aporta un valor afegit gràcies a la seva experiència complementària en totes les etapes del procés de descobriment i desenvolupament primerenc de fàrmacs, des del disseny molecular fins a la validació preclínica.
En una primera fase, l’equip investigador se centrarà en el disseny racional in silico (computacional) i la síntesi de nous compostos, que seran protegits mitjançant patent. A partir d’inhibidors de la DHODH ja coneguts i amb una eficàcia antitumoral demostrada, es desenvoluparan compostos optimitzats per restringir la seva acció terapèutica als teixits diana i assegurar-ne la posterior inactivació sistèmica ràpida.
En una segona fase, les molècules més prometedores seran sotmeses a un procés exhaustiu de caracterització biològica i farmacològica, combinant estudis in vitro i in vivo per avaluar-ne l’eficàcia, la selectivitat i el perfil de seguretat.
Finalment, el projecte culminarà amb la selecció d’un candidat amb potencial per avançar a la fase preclínica. Si s’assoleixen els objectius previstos, aquesta molècula podria posicionar-se per a un futur assaig clínic de fase I com a immunoteràpia per a pacients amb càncer.
El projecte, titulat «Descobriment i desenvolupament primerenc de nous inhibidors de l’enzim DHODH amb activitat restringida a òrgans per al tractament del càncer (DHODH-INHIB)», té una durada de tres anys i la referència CPP2024-011376. La Universitat de Barcelona ha obtingut un finançament de 333.941,60 euros en el marc de la convocatòria 2024 de projectes de col·laboració publicoprivada, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal de Recerca i els fons FEDER.
