Josep Lluís Carrion «La COVID-19 no entén de classes econòmiques, però la seva transmissió sí»
El Dr. Josep Lluís Carrion-i-Silvestre és el director del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR), un grup de recerca en l’entorn de l’economia aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Durant la pandèmia de la COVID, el grup ha analitzat els efectes de diferents factors locals en la propagació del virus.
Quines són les activitats de transferència a les quals es dedica l’AQR?
A l’AQR treballem temes d’anàlisi econòmica aplicada. D’una banda tenim la part de recerca més bàsica i orientada al món acadèmic, i d’una altra banda tenim la part de transferència, que és la que tenim organitzada com a AQR Lab. Tots dos entorns es comuniquen, perquè les persones són les mateixes, i el que fem és aprendre tècniques i desenvolupaments que després utilitzem per a la transferència.
A l’AQR Lab intentem fer anàlisis que siguin d’interès per a institucions com la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estadística de Catalunya, els ajuntaments, les diputacions, les cambres de comerç… Els àmbits estan enfocats, generalment, a l’àmbit local i regional de l’entorn de Catalunya, i la tipologia dels projectes és molt variada, ja que giren al voltant de temes tan diversos com una anàlisi sobre l’estat del mercat de treball i l’efecte de la immigració o la discriminació salarial; les desigualtats en els salaris, el nivell de renda o el nivell educatiu, o l’activitat turística en l’àmbit català, entre d’altres. També fem prediccions per a entitats com ara la Cambra de Comerç de Barcelona o el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, que a vegades ens demanen suport en aquest sentit.
Què us ha impulsat a fer l’estudi sobre els efectes de diferents factors locals en la propagació de la covid-19 a Catalunya?
Vam veure que hi havia investigadors de diferents àmbits fent recerca per intentar quantificar els efectes o fer el seguiment de l’epidèmia, i llavors ens vam plantejar què podíem fer nosaltres com a economistes. Després d’un procés de debat i reflexió, vam decidir que seria possible aplicar el tipus d’anàlisi que fem en economia per quantificar, en aquest cas, la propagació de la covid-19. Es va proposar dins del grup com un projecte totalment altruista. La idea era anar sumant petits esforços de cadascú per recopilar informació estadística, consultar bibliografia, processar documentació…, i de manera col·laborativa anar avançant en aquest sentit. Volíem fer unes anàlisis en format de píndola sobre els diferents estudis, de manera que es poguessin divulgar fàcilment.
Cadascú ha anat contribuint en allò que li ha semblat més còmode. A mesura que hem anat llegint treballs acadèmics d’altres epidèmies anteriors –com la grip aviària, la SARS o la grip espanyola de principis del segle XX–, hem vist quins podien ser els principals determinants que fan que la covid-19 es propagui més en un país o en un entorn geogràfic determinats. Tractàvem de respondre a preguntes del tipus “A qui afecta més la covid-19? De què depèn?…”. Cal suposar que com més densitat de població hi ha en un territori, més contactes hi ha entre la gent i per tant també més possibilitats que hi hagi transmissió. Cal suposar també que, com més oferta de transport públic hi ha, més gent l’utilitza, entra més en contacte amb altres persones i, per tant, hi ha més probabilitat de propagació de la malaltia. Són hipòtesis que des d’un punt de vista no acadèmic tenen lògica, però que després cal quantificar i corroborar amb les dades des d’un punt de vista acadèmic.
Com ha estat la propagació de la covid-19 entre els diversos grups socials i/o econòmics de la població catalana?
La malaltia no entén de classes econòmiques, però la seva propagació sí. És a dir, el fet que afecti o no, òbviament, no entén de classes econòmiques, perquè tothom és susceptible d’infectar-se, però la transmissió podríem dir que sí que en depèn. La població que viu en una zona densament poblada, on és difícil mantenir el distanciament físic i per tant hi ha més possibilitat de transmissió, té més possibilitats d’infectar-se. I si a sobre hi afegeixes que han d’agafar el transport públic, doncs encara s’activen més canals pels quals la malaltia pot afectar determinats sectors de la població. Si aquesta població la ubiquéssim en una zona menys poblada urbanísticament, òbviament el risc de contagi disminuiria. Per tant, la malaltia no entén de classes socials però la seva transmissió sí, ja que la velocitat a la qual es propaga és diferent.
També hi influeixen les condicions meteorològiques: més temperatura i més humitat fan que sigui més difícil la propagació; i també s’ha vist que els nivells de contaminació importen: a menys contaminació, menys propagació. Aquestes serien de moment tres idees clares que poden ajudar a planificar la contenció del virus o el desconfinament. Les zones més densament poblades i amb més privació econòmica cal que estiguin més vigilades, perquè serà possiblement on, si hi ha un rebrot, es produirà una afectació. També cal esperar que quan la temperatura pugi, la propagació baixi una mica. I si mantenim els nivells de contaminació baixos, això també ajudarà a evitar que es propagui la malaltia. Amb el càlcul d’aquests indicadors també hem vist que la covid-19 s’ha propagat amb diferent intensitat i a diferent velocitat en diferents punts del territori, i això també s’ha de tenir en compte de cara a planificar la desescalada del confinament.
Quins han estat els factors que més us han sorprès sobre la propagació del virus?
Hem constatat coses que ja eren previsibles, però a mi personalment el que m’ha sorprès més és el fet que tenir més transport públic i que la gent l’utilitzi és un efecte propagador. Tot i que també era esperable. Abans de la pandèmia els governs implementaven polítiques per fomentar l’ús del transport públic en detriment del transport privat. Sembla que, en aquest cas, això té un efecte negatiu en la transmissió del virus. Per tant, és molt important que, en cas que s’hagi d’utilitzar el transport públic, es mantinguin les distàncies amb els altres usuaris, es garanteixi una ocupació màxima d’un terç de la seva capacitat total, etc.
De quina manera poden ajudar aquests estudis tant la societat com l’administració pública?
Hi ha molta més gent que està treballant en aquest tipus de recerques, tant dins la mateixa Facultat d’Economia i Empresa de la UB com en altres universitats. Del que es tracta és de veure si entre tots aconseguim obtenir una imatge quantitativa a partir de la qual el Govern pugui extreure pistes per poder dissenyar polítiques socials i econòmiques. La idea és veure –per exemple, a l’hora de planificar el desconfinament de les regions– quines podrien ser les àrees que han de ser desconfinades i a quina velocitat i amb quin ritme.
Cal que el Govern tingui en compte tota mena de condicionants a l’hora de planificar com fer aquesta desescalada, on hi pot haver possibles focus de rebrot futurs de l’epidèmia i, finalment, quins efectes tindrà això sobre la desigualtat social i sobre l’economia.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
En el nostre cas crec que és molt important, perquè ajuda a prendre decisions de manera més rigorosa. Al final les decisions que prenen les administracions en relació amb les polítiques econòmiques o socials han d’estar sustentades en anàlisis rigoroses i no en creences. La transferència de coneixement, en el nostre cas, serveix per reduir la incertesa en la presa de decisions per part de les institucions i de les empreses en general. Caldrà quantificar els efectes que tindrà la covid-19 sobre diferents sectors econòmics, caldrà pensar en polítiques concretes per fer-hi front i, posteriorment, caldrà avaluar aquestes polítiques.
El millor invent o avenç de la història
Hi ha un avenç que té dues conseqüències més: l’escriptura, que és la manera que tenim de conservar els coneixements. Com a conseqüència sorgeix la impremta, que és el vehicle per arribar finalment a l’educació, que crec que és l’avenç socioeconòmic més important.
Un avenç del futur que li faci por
Em fa por la no-sostenibilitat de l’acció humana al planeta i totes les seves dimensions: el canvi climàtic, conflictes armats, etc.
Què li agradaria veure en un futur
Que siguem capaços d’entendre que hem de viure en harmonia a escala global, perquè si no, no hi haurà avenços.
L’FBG és…
Una institució que ajuda a la transferència del coneixement de la Universitat de Barcelona. La meva opinió personal és que això es veu més clarament en l’àmbit de les ciències experimentals que no pas en l’àmbit de les ciències socials. Tot i això, és una plataforma per contactar amb institucions i empreses que ens permet difondre i transferir els coneixements a la societat.
