Neus Agell: «Intentem inhibir una proteïna que fa que les cèl·lules del pàncrees generin tumors»
La Dra. Neus Agell i el seu equip acaben de rebre un ajut Prova de Concepte (PdC) del programa Fons per a l’Impuls a la Innovació (F2I) atorgat per la Fundació Bosch i Gimpera i la Universitat de Barcelona per valor de 25.000 euros. Es tracta d’un projecte amb un elevat potencial de transferència que té com a objectiu final desenvolupar una potencial teràpia molecular dirigida contra el càncer de pàncrees.
De què tracta el projecte?
A través d’aquest projecte intentem inhibir el funcionament d’una proteïna, anomenada KRAS, molt important perquè els tumors es desenvolupin. Aquesta proteïna es coneix des de fa molts anys, però per les seves característiques és molt difícil d’inactivar. Gràcies a una col·laboració amb un altre grup d’investigadors i a la nostra experiència en l’estudi d’aquesta proteïna vam trobar un peptidomimètic que podia ser un inhibidor potencial de KRAS.
Els pèptids són molt interessants com a agents terapèutics perquè ajuden a trencar les interaccions entre proteïnes molt eficientment. El problema és que són més difícils d’administrar i una mica més difícils de produir que els fàrmacs clàssics, que són molècules més petites.
Malauradament, hi ha proteïnes les funcions de les quals no podem inhibir amb una molècula petita i ens hem d’arriscar a fer-ho amb aquest altre tipus de molècules. De totes maneres, jo parlo d’un peptidomimètic que només té quatre aminoàcids, és molt petit. En general, quan la gent sent la paraula pèptid pensa en un d’uns trenta aminoàcids. El nostre pèptid de fet només és una miqueta més gran que una molècula petita.
Amb les proteïnes de quins càncers actua l’inhibidor?
Nosaltres ens hem centrat a estudiar la proteïna KRAS perquè fa molt de temps que se sap que és essencial en el càncer de pàncrees. En els estudis que hem fet amb cèl·lules en cultiu hem observat que aquest peptidomimètic inhibeix la proliferació de les cèl·lules de càncer de pàncrees, i ara farem els estudis in vivo en el mateix model. El càncer de pàncrees és un dels que té menys tractament i en què pràcticament la incidència i la mortalitat van juntes. Per això és essencial trobar un tractament. Posteriorment analitzarem també l’efecte d’aquesta molècula en altres tipus de càncers en què KRAS té un paper important.
Com els ajudarà l’ajut rebut de l’F2I?
Ara per ara el pèptid funciona molt bé en models in vitro, i el que farem amb l’ajut és veure com funciona en models in vivo i comprovar si realment té aquesta funció d’inhibir la progressió tumoral. Per tant, haver rebut aquest ajut és molt important, perquè podrem fer els estudis que ens permetran donar prou rellevància al producte perquè després hi hagi empreses que puguin interessar-se a fer tot el desenvolupament posterior. Ja tenim algunes empreses interessades, i això és important perquè hi ha gent que considera que aquest compost és prometedor fins i tot abans d’haver fet aquest pas de valorització. Quan tinguem fets aquests primers estudis preclínics, si els resultats són positius i esperançadors, segurament hi haurà moltes més empreses interessades a invertir-hi. I no es tracta d’arribar a més empreses perquè sí, sinó que si hi ha més empreses interessades hi haurà més possibilitats que aquest producte pugui arribar al mercat. I mercat vol dir pacients, que és el que tots volem. Si el producte finalment no és bo i no hi arriba, doncs no hi arriba. Però el que no volem que passi en cap cas és que hi hagi un producte fruit d’investigacions de molts anys que no hagi pogut arribar als pacients pel fet que en algun punt s’hagi deixat d’invertir-hi.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
És molt important. Jo vinc del camp de la ciència més aviat bàsica, i sempre he estat treballant amb aquesta proteïna que és rellevant per al desenvolupament dels tumors, però sempre des d’un vessant molt bàsic, per conèixer com funciona, com són els seus reguladors, quines alteracions té en un tumor i quines en uns altres, etc. Això és el que fem els grups de recerca bàsica. Però al final el que volem és que tot aquest coneixement es pugui aplicar a la clínica. Si s’arriba a aquest punt, és molt gratificant. La transferència és molt important perquè tot el coneixement que anem generant pugui arribar a les empreses, que després han de fer un altre procés perquè arribi a la societat.
Més sobre Neus Agell
El millor avenç de la història
El descobriment dels antibiòtics.
Un referent
Mai no he seguit un referent o he pensat que voldria ser com alguna persona. Jo sempre havia volgut, des de petita, fer recerca i ser científica, i el meu referent era la visió que jo tenia d’aprendre contínuament. Era més un referent abstracte del que era la ciència que no pas una persona en concret.
Què li agradaria veure en un futur?
En l’àmbit de les ciències de la salut m’agradaria que es trobessin tractaments per a tots els càncers, però sóc prou conscient que hi ha molta gent que no es mor de càncer, sinó que es mor d’altres malalties molt més bàsiques. Així que el que realment m’agradaria seria veure que el coneixement i els avenços són accessibles a tothom.
L’FBG és…
Fa poc que en sóc usuària, però la meva impressió ha estat molt positiva. Quan vaig poder explicar el projecte a algú de l’FBG i vam establir un diàleg, se m’han van obrir moltes portes i ens hem ajudat mútuament.