La Universitat de Barcelona crea Electraqua Tech, una ‘spin-off’ per eliminar els microcontaminants orgànics de les aigües residuals industrials
La Unió Europea (UE) ha establert aquest novembre una nova normativa per al tractament de les aigües residuals. I és que les indústries farmacèutica i cosmètica són les responsables del 92% de la càrrega tòxica de les aigües residuals industrials. Per tal de solucionar aquesta problemàtica i reduir l’impacte ambiental que se’n deriva, la UE ha aprovat un projecte de llei que farà que les indústries contaminants hagin de cobrir els costos vinculats a l’eliminació de les substàncies nocives que aboquen i que arriben a les aigües residuals urbanes.
En aquest marc, la Universitat de Barcelona (UB) ha creat Electraqua Tech, una spin-off que té com a objectiu principal desenvolupar i comercialitzar sistemes per eliminar els compostos químics de les aigües residuals industrials. L’empresa ha desenvolupat un innovador sistema de descontaminació que convertirà de manera efectiva els contaminants tòxics i bio-recalcitrants en compostos innocus.
Electraqua Tech es dedicarà a desenvolupar, dissenyar i introduir en el mercat sistemes de tractament integrals adequats per als diferents tipus d’aigües residuals. En primera instància, l’objectiu és centrar-se en les companyies del sector farmacèutic i cosmètic per tractar la contaminació de les aigües en origen, abans que s’aboquin a una depuradora industrial o urbana.
Un sistema més econòmic i ecològic
Actualment, les aigües residuals industrials es tracten principalment emprant reactors biològics. Amb aquesta tecnologia, però, no s’aconsegueix eliminar els contaminants orgànics persistents, com per exemple els principis actius presents en medicaments, cosmètics i fragàncies, entre d’altres.
La tecnologia desenvolupada per la UB es basa en un sistema d’electrogeneració in situ d’oxidants forts que és respectuós amb el medi ambient, ja que es pot acoblar a energies renovables i minimitza l’ús o la necessitat de reactius químics. A més, aquest sistema innovador té més capacitat i consumeix menys energia que altres productes comercials.
Electraqua Tech s’ha creat a partir de la investigació feta pel grup de recerca Laboratori d’Electroquímica dels Materials i del Medi Ambient (LEMMA) de la UB. Aquest grup és liderat pel Dr. Ignacio Sirés Sadornil, professor del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química, que és cofundador de la spin-off juntament amb la Dra. María Fernanda Murrieta Chagollán i el Dr. Birame Boye.
Cal destacar que la tecnologia d’aquesta spin-off s’ha madurat a partir d’anys de recerca, i ha rebut diferents tipus d’ajuts, com l’AGAUR Producte i l’AGAUR Innovadors de la Generalitat de Catalunya, i la Prova de Concepte del Barcelona Deep Tech Node.
Una tecnologia de l’àmbit ‘green tech’
Segons el Dr. Sirés, “és un gran repte per a nosaltres iniciar aquest camí amb la creació d’una spin-off. El grup LEMMA ha acumulat molta experiència en aquest camp de recerca, i actualment s’ha identificat una bona oportunitat de mercat per transferir la tecnologia cap a un entorn industrial”.
Alhora, el Dr. Sirés destaca les capacitats d’aplicació de la tecnologia electroquímica en entorns industrials: “L’electroquímica ambiental pot tenir un paper rellevant en l’àmbit industrial, ja que ofereix un ampli ventall d’aplicacions i és molt respectuosa amb l’entorn”.
26 ‘spin-offs’ actives
Des de l’any 2001, l’FBG ha contribuït a crear més d’una cinquantena d’empreses emergents. L’any 2023, la Universitat de Barcelona tenia un total de 26 spin-offs actives que van aconseguir uns onze milions d’euros de finançament en el transcurs de l’any anterior.
Les spin-offs de la UB, en el 2023, van generar més de 270 llocs de treball, amb què han contribuït a dinamitzar l’economia i a crear ocupació a Catalunya. Un 30% d’aquests llocs de treball els ocupen exalumnes i personal universitari de la UB.
Peu de foto (d’esquerra a dreta): Jose Conde, cap de l’Àrea de Creació d’Empreses de l’FBG; els membres de la spin-off Birame Boye, María Fernanda Murrieta i Ignacio Sirés; i Lurdes Jordi, directora de l’Àrea d’Innovació i Valorització de l’FBG.