Karim Lekadir «La IA podria ajudar a detectar abans casos de càncer i a administrar tractaments més efectius»
Karim Lekadir és el coordinador d’EuCanImage, un projecte finançat amb 10 milions d’euros per la Comissió Europea i en el qual participen 19 institucions europees i una dels Estats Units. El projecte pretén desenvolupar una plataforma d’imatges de càncer que contribuirà a millorar el potencial de la intel·ligència artificial i de la medicina de precisió en oncologia.
De què tracta el projecte?
Els objectius pels quals neix el projecte són dos. D’una banda, mirar de construir una plataforma per facilitar la recollida d’imatges sobre càncer i d’informació clínica sobre la malaltia. Aquesta part, que correspon a les dades massives, o big data, ajudarà en el posterior desenvolupament de la intel·ligència artificial de la plataforma. Un cop estigui completada la part del big data desenvoluparem diferents tècniques d’IA per construir solucions que puguin ajudar en la detecció del càncer, en l’elecció de tractaments i en el seguiment de pacients amb càncer.
Per què serviran les dades recollides?
Un cop acabat el projecte la plataforma continuarà viva perquè els professionals puguin cercar-hi i consultar tota la informació sobre les dades que hi hagi. També serà possible que la gent continuï afegint-hi dades. D’aquesta manera, la plataforma continuarà creixent un cop acabat el projecte perquè hi hagi més dades i es puguin continuar compartint.
Cada dia entren en els hospitals pacients que generen dades. Un cop el pacient es cura, aquestes dades es desen en un calaix i es queden “adormides”. El que ens agradaria és que aquestes dades estiguessin “despertes” i es poguessin continuar utilitzant per, com en el nostre cas, desenvolupar intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial millora com més dades té; per això és important crear una cultura en què la gent vulgui compartir dades i estigui motivada a fer-ho.
La recollida d’imatges i de dades la farem a través de sis o set institucions que formen part del projecte. A Catalunya, per exemple, seran l’Hospital Clínic de Barcelona i el Parc Taulí de Sabadell, però també tindrem imatges d’institucions d’Itàlia, de Suècia, de Polònia, de Lituània, dels Estats Units i dels Països Baixos. Quan hàgim recollit tota aquesta informació la pujarem a la plataforma, i a partir d’aquí començarem a desenvolupar-ne la intel·ligència artificial.
De quina manera entra la intel·ligència artificial en el projecte?
Volem aconseguir tres coses. Primer, que la intel·ligència artificial respongui a necessitats clíniques. Amb aquesta finalitat, treballarem amb metges i especialistes, que ens diran quin tipus d’intel·ligència artificial necessiten. Aquesta part és molt important, perquè si desenvolupes intel·ligència artificial únicament amb informàtics, matemàtics, etc., el risc que després no tingui utilitat per als professionals de la salut és molt alt.
Durant la segona part desenvoluparem els mètodes d’intel·ligència artificial depenent dels requisits que ens indiqui el personal clínic. La tercera part és també molt important, ja que haurem de definir com validar i avaluar aquests mètodes. No n’hi ha prou dient el percentatge de precisió que té l’eina, cal fer una feina molt més profunda perquè, a més de ser precisa, tingui altres atributs: que sigui equitativa, per exemple; que sigui igual d’efectiva en homes que en dones, en diferents grups ètnics, edats, etc. Sabem que això no sempre passa.
Com podria millora aquesta tecnologia la vida dels pacients de càncer?
El càncer és una malaltia complexa que moltes vegades no s’aconsegueix detectar a temps. La nostra hipòtesi és que utilitzant el poder de les màquines, les matemàtiques, estadístiques, etc., es pugui analitzar una quantitat molt gran de dades que les persones per si soles no poden analitzar. L’ésser humà pot mirar una sola imatge, i de vegades ni tan sols pot veure-hi tot el que hi ha. La màquina, per contra, pot analitzar milers de casos i donar una resposta.
Amb els tractaments passa el mateix. En l’actualitat hi ha diferents tractaments per al càncer, i els metges trien el tractament basant-se en la seva experiència i en alguns estudis. Si podem tenir una gran base de dades de pacients passats i veure quins tractaments han tingut èxit i quins no, en el futur quan un arribi nou pacient la màquina podrà comparar-lo amb dades passades i identificar característiques comunes per aplicar-li un tractament o un altre, depenent de les probabilitats de curació.
Com es coordina un projecte amb tants participants?
És molt important tenir un bon equip i, en particular, un bon cap de projecte. Nosaltres en això tenim molta sort. També és important redactar el projecte amb gent de qualitat i que tingui experiència i motivació pel projecte, que s’estimi el que fa. Per a mi personalment és una cosa que forma part de la meva vida i que faig amb passió. Finalment, cal saber organitzar-se i comunicar-se bé. Nosaltres tenim diferents grups de treball entre els quals ens comuniquem setmanalment i que estan organitzats en diferents temàtiques. És un treball molt interessant i ampli, però que amb un bon equip es pot dur a terme sense problema. A més, tinc la sort d’haver estat coordinador d’altres projectes, i això també ajuda. Dins la Universitat ens ajuda molt l’equip de la Fundació Bosch i Gimpera, que té molta experiència amb projectes europeus.
Quina creu que és la importància de la transferència de coneixement?
En aquest cas en concret no transferir el projecte seria un fracàs. La transferència és important per al pacient, però per poder arribar fins a ell és important complir diferents fases: requisits clínics, legals, ètics, etc. Nosaltres treballem des del començament en aquests aspectes per assegurar-nos que el projecte podrà arribar als pacients. No tindria sentit desenvolupar una plataforma d’aquestes característiques sense tenir en compte aquests aspectes. Creiem que les empreses i institucions són importants en aquest procés, i per això hi ha diverses empreses en el projecte. També és important que les dades que recollim continuïn estant vives després que el projecte finalitzi, perquè altres empreses i investigadors puguin avaluar o desenvolupar noves tecnologies i solucions a partir del que ja existeix.
Més sobre Karim Lekadir
El millor invent o avenç de la història
L’agricultura, fa més d’11.000 anys.
Un avenç o invent del futur que li faci por
Que la intel·ligència artificial sigui més present en la societat que la intel·ligència humana.
Què li agradaria veure en un futur
Que es reduís la desigualtat, perquè moltes coses de les que fem sovint només beneficien una part de la població mundial. La recerca s’hauria de fer amb l’objectiu de crear més igualtat, i això és el que m’agradaria veure.
L’FBG és…
Hi ha gent que de vegades es queixa de l’administració a les universitats, però per a nosaltres com a grup de recerca l’FBG és molt professional i ens facilita molt la vida. Tenim diversos projectes oberts, i amb l’FBG és molt fàcil portar-ho tot a terme. Estic molt impressionat i sóc un fan de l’FBG!