Estela Martín Badosa «El món de la transferència és força satisfactori un cop t’hi fiques»
Estela Martín Badosa forma part del grup de recerca ‘Optical Trapping Lab – Grup de Biofotònica’ (BiOPT) de la Facultat de Física de la UB. El seu projecte per desenvolupar una tecnologia de projecció làser hologràfica ha rebut un ajut Fons de Valorització (FVal), del programa Fons per a l’Impuls a la Innovació (F2I), de 25.000 euros.
De què tracta el projecte?
El que nosaltres pretenem és crear un sistema de projecció d’imatges d’altíssima qualitat amb llum làser en color que tingui menys limitacions pel que fa a la quantitat de llum que pugui projectar. Si podem aconseguir imatges més lluminoses, podrem fer-les més grans. Respecte als sistemes comercials actuals, la nostra tecnologia és completament diferent. Nosaltres no hi posem una imatge per després projectar-la, sinó que aconseguim crear-la a través d’un holograma que permet reconstruir la imatge desitjada sobre la pantalla d’observació. Per a això, utilitzem un dispositiu acusto-òptic en què la propagació d’ones acústiques d’un cristall modifica de manera molt precisa les propietats de la llum que el travessa. Aquesta tecnologia aguanta densitats de potència més altes que la resta de projectors comercials, i pensem que aquesta és la principal avantatge que ofereix el nostre sistema.
La projecció làser, però, té un problema que facilita el fenomen de les interferències derivat de l’alta coherència d’aquest tipus de llum. Si dos punts veïns de la imatge interactuen es produeix un soroll que s’anomena speckle i que crea una mena de granulats més brillants i més foscos molt desagradables. Els projectors làser comercials el que fan és posar un difusor rotatori per reduir aquest efecte. En el nostre cas, en canvi, aquest efecte es veu reduït de manera natural a través de les ones acústiques. I això és un avantatge, sobretot quan vols projectar directament una imatge sobre una superfície per fer, per exemple, una màscara o una imprimació. És a dir, una projecció on no hi hagi una pantalla difusora que pugui tornar a generar patrons d’speckle.
A quins tipus de projeccions aniria adreçat?
Nosaltres ens hem centrat en l’aplicació dels projectors, perquè veiem que és un mercat molt gran. Realment estem competint en un camp en què hi ha molts diners al darrere, i creiem que podríem oferir una tecnologia alternativa. Però la projecció d’imatges làser s’utilitza en molts més àmbits, com el marcatge (de roba, per exemple). Crec que en aquest sector també podem competir-hi, perquè el nostre sistema permet generar imatges molt més complexes, d’excel·lent qualitat i de manera més ràpida.
En quin moment es troba el projecte?
Ara mateix tenim un prototip en blanc i negre i amb imatges petites. Durant aquest pròxim any el que volem fer és muntar el sistema de color i afegir-hi un obturador molt ràpid per evitar que hi hagi solapament entre senyals consecutius i puguem així augmentar la velocitat de refresc del dispositiu. Són dues millores que semblen petites, però que tecnològicament tenen la seva dificultat. El procés natural seria després demanar un ajut Llavor o un ajut Producte de la Generalitat de Catalunya, que ja n’hem tingut en el passat en altres projectes, i avançar cap a la consecució d’un possible projecte comercial o bé cap a la llicència d’una patent.
Com utilitzaran els diners de l’F2I?
Els diners de l’F2I els estem invertint principalment en la contractació de Dorian Treptow, que és l’especialista que té els coneixements per poder fer avançar aquesta tecnologia. Aprofito per dir que moltes vegades és difícil aconseguir finançament per pagar la gent que ha de fer la feina. També destinarem una petita part a la compra de material, donat que ja en tenim força de projectes relacionats amb la mateixa idea, però per a altres aplicacions com la microscòpia.
Quina importància té la transferència de coneixement?
Considero que és essencial que els diners públics que s’inverteixen en nosaltres –en espais, equipaments, projectes de recerca, sous, etc.– retornin a la societat. Ara, durant la pandèmia, s’està veient com d’important és això. La ciència bàsica és necessària per generar nou coneixement, i també crec que és molt convenient que la recerca arribi a la societat a través de coses que puguin resultar-li útils. De la transferència crec que se’n parla molt a Espanya, però penso que encara es fa poca i que anem tard. Jo mateixa, quan vaig començar no tenia interès per la transferència, però un cop t’hi fiques, és força engrescadora i satisfactòria.
També sóc crítica amb el poc reconeixement que té el personal investigador que fa transferència, ja que aquesta feina està infravalorada en comparació amb un carrera acadèmica més convencional.
Més sobre Estela Martín Badosa
El millor invent de la història
En el meu àmbit crec que el làser és l’invent del segle XX, perquè ha revolucionat molts àmbits de la ciència i de la tecnologia. A nivell històric diria que ho és la roda, perquè encara avui dia amb un parell de rodes pots fer moltes coses.
Què li agradaria veure en un futur
M’agradaria que tinguéssim més cura del planeta, que no hi hagués tant consumisme i que la gent fos més conscient que els recursos són limitats.
Un avenç del futur que li faci por
Em fan por dues coses: que l’enginyeria genètica permeti dissenyar humans a la carta, i que la intel·ligència artificial se’ns escapi de les mans i ens superi. Em fa por que no sapiguem utilitzar de manera ètica aquests avenços, que són summament importants i que poden ajudar molt a la gent.
Un referent
Agustin-Jean Fresnel. Em sorprèn la seva gran contribució al món de l’òptica, malgrat va morir molt jove, i la quantitat d’aportacions que duen el seu nom com els coeficients de Fresnel, la difracció de Fresnel o la lent de Fresnel, entre moltes altres.
L’FBG és…
Qui ens ajuda als investigadors a mirar la ciència des d’un altre punt de vista. Com a anècdota i relacionat amb això, recordo que per a aquest projecte ens vam reunir amb una persona de l’FBG. Nosaltres estàvem emocionadíssims amb una imatge del detall d’un ull que havíem aconseguit amb un làser i un deflector acusto-òptic. Quan van veure la imatge a l’FBG ens van dir que era dolenta i que semblava borrosa. En aquell moment estàvem convençuts que teníem entre mans un avenç increïble. Ara, però, veig aquella imatge que vam ensenyar i em trenco de riure. És horrorosa. I per això parlo de l’altra mirada. Per a nosaltres en aquell moment allò era un èxit des del punt de vista científic, però des del punt de vista de la utilitat no ho era. L’FBG és qui et diu: “Això està molt bé, però ara fes que funcioni”. I avui, uns quants anys més tard, efectivament tenim unes imatges excepcionals.