El Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera premien recerques de qualitat i casos de retorn del coneixement a la societat
El dijous 15 de desembre es van lliurar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera. Van lliurar els guardons el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer. Els treballs premiats són exemples de recerques de gran qualitat derivades de tesis doctorals de joves investigadors, i també projectes de transferència a la societat de coneixements adquirits i desenvolupats a la Universitat.
«A la Universitat, som un observatori privilegiat, dissenyat per ser sensibles a tot el que succeeix. Donem resposta al que observem: si tenim la solució, la transferim; si no, fem recerca», va afirmar el rector per posar en context els guardons. Carme Verdaguer va qualificar aquests premis d’«instrument de sensibilització», i va recordar que els Antoni Caparrós i Senén Vilaró es van crear ara ja fa quinze anys i el José Manuel Blecua i el Ramon Margalef, divuit. Joan Corominas va afirmar que els guardons són un exemple de la diversitat i amplitud de camps que s’aborden des de la Universitat, i va concloure: «El futur de la nostra societat depèn d’una economia focalitzada en el coneixement i en el talent, basada en un model més sòlid, cohesionat i resilient, en què les universitats hem de ser un agent protagonista».
L’èxit educatiu de les missions jesuïtes
El Premi José Manuel Blecua, que s’atorga al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials derivat d’una tesi doctoral, és enguany per a una recerca d’Èric Gómez sobre les missions de l’orde dels jesuïtes a l’Amèrica Llatina colonitzada dels segles XVII i XVIII. Aquestes comunitats religioses, popularitzades per la pel·lícula La missió de Roland Joffé, posaven l’accent en l’educació de les poblacions indígenes.
Mitjançant l’estudi dels padrons d’indis (els censos de l’època), la recerca demostra que les comunitats de les missions jesuïtes tenien uns coneixements aritmètics excepcionals per l’època. La tesi doctoral de Gómez, dirigida pels professors de la Facultat d’Economia i Empresa Julio Martínez i Miquel Gutiérrez, apunta que la forma en què s’organitzaven aquestes missions, així com el seu respecte i adaptació a la cosmovisió i la llengua guaraní, podrien haver contribuït a l’èxit educatiu.
Premi a una recerca publicada a Nature en portada
El Premi Ramon Margalef, per a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada d’una tesi doctoral, és per a una recerca publicada a la portada de la revista Nature amb el titular «Afers del cor». L’article desxifra un dels enigmes encara per resoldre sobre la transició entre estils de vida lliure i sedentària en avantpassats del nostre fílum: els cordats.
La tesi doctoral d’Alfonso Ferrández Roldán, dirigida pel professor de la Secció de Genètica de la UB Cristian Cañestro, proposa un nou escenari evolutiu que ajuda a entendre l’evolució del nostre fílum i a descobrir com era l’avantpassat dels tunicats, el grup germà dels vertebrats. En concret, revela que les pèrdues massives de gens que van desconstruir la xarxa gènica del cor van facilitar la transició cap a un estil de vida pelàgic lliure en les apendiculàries tunicades, a partir d’una forma ancestral sedentària. Es tracta d’una recerca feta en exclusiva pel Grup de Recerca Consolidat Evolució i Desenvolupament (Evo-Devo) de la Secció de Genètica de la Facultat de Biologia de la UB. El grup investigador és pioner a escala mundial en l’ús de l’espècie Oikopleura dioica com a model animal per estudiar l’impacte de la pèrdua gènica com a força evolutiva.
Intel·ligència artificial per millorar el diagnòstic del càncer colorectal
El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació ha estat per al projecte de detecció de patologies del tracte intestinal mitjançant intel·ligència artificial liderat per Santi Seguí, professor agregat del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB.
L’objectiu del projecte és desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial que permeti revisar, de manera més ràpida i efectiva, l’enregistrament de vídeo obtingut mitjançant una càpsula endoscòpica dotada d’una càmera al llarg del seu recorregut per l’intestí. Aquesta eina d’intel·ligència artificial permetrà substituir progressivament l’endoscòpia tradicional, una tècnica invasiva que requereix anestèsia, i també millorarà l’eficiència en el diagnòstic.
El projecte es va iniciar el 2018 amb una col·laboració de recerca entre la UB, l’Hospital General de la Vall d’Hebron i l’empresa escocesa Corporate Health International. Posteriorment, la col·laboració amb aquesta companyia va continuar amb un projecte nou finançat per Innovate UK. Actualment, amb el suport econòmic de l’Institut Nacional de Recerca en Salut d’Anglaterra (NIHR) i en col·laboració amb hospitals del Regne Unit, s’està portant a terme un assaig clínic de fase 2.
Un medicament veterinari per tractar el dolor dels gossos
Josep Maria Suñé Negre, director del grup de recerca del Servei de Desenvolupament del Medicament (SDM) de la UB, ha guanyat també el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació.
Se l’ha distingit per haver desenvolupat el Firocoxib, un medicament genèric antiinflamatori homologat per als gossos. En el desenvolupament d’aquest medicament, s’ha incorporat una innovació tecnològica farmacèutica que permet ajustar la dosificació en funció del pes de l’animal, qüestió que fins ara no s’havia resolt. A més, s’ha dissenyat de manera que el producte sigui agradable al paladar, a fi d’assegurar que el gos no el rebutja, i és hipoal·lergogen, és a dir, té molt poc potencial per produir una reacció al·lèrgica. El projecte s’ha creat per encàrrec de Livisto, una empresa farmacèutica amb una àmplia implementació a escala mundial en el sector veterinari. Així mateix, el projecte s’ha beneficiat de la transferència tecnològica de l’empresa Lelypharma, dels Països Baixos, que s’ha encarregat de la fabricació industrial del producte.
Reduir el malbaratament alimentari
ColorSensing, empresa derivada (spin-off) de la UB, ha guanyat el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora. Creada el 2018 per Daniel Prades, de la Facultat de Física, i per María Eugenia Martín, ara CEO d’aquesta spin-off, ajuda fabricants i distribuïdors d’aliments envasats a reduir el malbaratament alimentari, mitjançant una eina de control de la qualitat i la seguretat alimentàries que millora la seva rendibilitat.
ColorSensing ofereix una etiqueta intel·ligent que s’enganxa a les safates dels productes alimentaris i que permet comprovar tres aspectes clau: la qualitat de l’envasat en línia de manera no destructiva (sense haver de perforar l’envàs per verificar l’estat del producte); si s’ha trencat la cadena del fred, i la frescor real del producte en qualsevol moment de la seva vida útil i en qualsevol punt de la cadena de subministrament.
Més fotos de l’acte a flickr.