Actualitat

Christian Griñán: “Elements com l’estrès faciliten que patim un envelliment patològic”

Les condicions ambientals, l’estil de vida dels pares o, fins i tot, els seus traumes poden afectar les generacions següents. L’epigenètica, una ciència relativament nova que en els últims anys s’ha centrat en l’àmbit de la neurociència per indagar les malalties d’origen cerebral, estudia aquestes petites alteracions de l’ADN. Christian Griñán és investigador de la Facultat de Farmàcia, i amb uns cucs de poc més d’un mil·límetre cerca noves dianes per prevenir o guarir malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.

Què és l’epigenètica?

Als anys quaranta del segle passat Conrad Waddington, que estudiava l’embriologia i l’evolució, va definir per primera vegada l’epigenètica com les marques que trobem dins l’ADN i que es poden heretar, però que no en modifiquen la seqüència. De tal manera que això explica en part el desenvolupament embrionari i la generació dels diferents tipus cel·lulars. Bàsicament hi ha tres mecanismes moleculars epigenètics: les marques a l’ADN, les cues de les histones i els microRNAs.

Per tant, seria l’herència de les condicions ambientals, de l’estil de vida dels pares?

Dins les cèl·lules hi ha una maquinària capaç de modular els gens. Aquesta maquinària és l’epigenètica. També són unes marques que es troben dins l’ADN. Aquestes marques es poden modular com a conseqüència de l’ambient i es poden heretar. M’interessa saber com l’ambient o l’estil de vida poden afectar l’organisme i això pot desembocar en malalties neurodegeneratives o relacionades amb l’envelliment en diverses generacions. L’herència genètica només representa el 7% de tota l’herència, i això fa que bona part de l’herència la rebem d’estímuls exteriors.

Quines conseqüències tenen aquestes petites modificacions de l’ADN?

Aquestes modificacions epigenètiques ens permeten tenir un rang d’adaptació davant estímuls tant externs com interns. En neurociència el cervell és un òrgan que té una gran activitat, que s’emporta el 21% de l’energia. Està constantment actiu, i requereix una síntesi de proteïnes molt important. Com es regula això? Doncs amb l’epigenètica, un mecanisme molecular que en un període de temps prou curt ens permet regular les diferents vies moleculars per tal d’adaptar-nos a les nostres necessitats diàries.

L’epigenètica és important en les malalties d’origen cerebral?

En els darrers quinze o vint anys s’ha estudiat l’epigenètica en l’àmbit de la neurociència, i s’han trobat evidències de marques alterades en pacients que pateixen malalties neurodegeneratives. Són modificacions reversibles i altament dinàmiques, i és difícil saber quines són les realment importants, cosa que complica aconseguir una teràpia epigenètica. Tot i això, s’estan investigant alguns compostos, i és probable que en els pròxims deu anys aconseguim trobar alguna teràpia en aquest sentit.

Llavors, una modificació epigenètica pot derivar en una malaltia neurodegenerativa?

Hi ha un vessant de la neurociència que relaciona els desordres neuropsiquiàtrics amb els processos moleculars que desencadenen una malaltia neurodegenerativa. En la primera i en l’última etapa de la vida, els humans i tots els organismes som més susceptibles als canvis. En la primera etapa perquè estem patint un procés de desenvolupament i l’organisme és molt flexible, per tal de poder adaptar-se a l’ambient. I en l’última etapa, justament pel contrari: perquè ja som organismes amb sistemes moleculars molt fràgils i som susceptibles als canvis externs.

Hi ha doncs un lligam entre la salut mental i les futures malalties neurodegeneratives que podem patir?

Sí. Per exemple, quan descobrim que una persona pateix Parkinson, normalment ja se li han mort el 70% de les neurones. Per tant, aquesta malaltia s’ha desenvolupat durant molt de temps, sense que hàgim estat capaços de veure-ho. Això també passa amb l’Alzheimer, que es desenvolupa durant uns vint o trenta anys. És evident que elements com l’estrès o l’activitat emocional i psicològica desencadenen o faciliten que patim un envelliment patològic. O, dit d’una altra manera, que se’n vegi afectada la nostra salut mental.

Es podria fer un estudi epigenètic per preveure futures malalties neurodegeneratives?

S’estan fent estudis en aquesta línia. El problema és que aquestes modificacions de l’ADN són reversibles. Les malalties són processos moleculars, i el que en un inici en pot ser la causa, després passa a ser-ne una conseqüència.

Per estudiar l’epigenètica, utilitzen cucs en comptes de ratolins

És un model molt interessant que va sorgir a les dècades de 1960 i 1970. És un cuc de terra que fa un mil·límetre i es diu C. elegans. Té 959 cèl·lules, és transparent, s’alimenta de bacteris… Té unes característiques que el fan molt interessant per estudiar-lo en l’àmbit de la neurociència, perquè en coneixem el nombre de neurones (302) i també perquè molts tipus neuronals són iguals que els dels éssers humans. A més, en coneixem el connectoma, és a dir, sabem com estan connectades totes les seves neurones. I també els gens, més del 40% dels quals són iguals que els dels humans.

I es fixen en els canvis generacionals

Són uns cucs molt interessants, també perquè els pots fer una modificació genètica i desenvolupen un canvi de comportament molt immediat. També pots fer estudis d’herència transgerenacional, perquè el cuc té una vida mitjana molt curta, al cap de cinc dies ja són adults i tens una altra generació. D’aquesta manera podem observar, en un període de temps molt curt, de quina manera un estímul positiu o negatiu que reben els pares es transmet de generació en generació. I això ens permet estudiar els mecanismes moleculars que estan implicats en l’herència.

Així, els estudien a través d’una metodologia d’aprenentatge associatiu?

Nosaltres posem vint cucs adults que es troben en un moment fèrtil en una placa de Petri. Al centre hi posem Escherichia coli, que és el bacteri del qual s’alimenten, i també hi posem antimicina, un insecticida que és tòxic per als cucs. Quan neixen els cucs, s’alimenten d’aquest Escherichia coli tòxic i prenen decisions a nivell conductual. Els estem obligant a allunyar-se’n i a no alimentar-se’n, però alguns són capaços de quedar-se i menjar-se aquest Escherichia coli. Així podem buscar canvis conductuals que es correlacionin amb els canvis moleculars de cada grup. Ara estem estudiant si aquests canvis conductuals poden ser absorbits pel genoma si mantenim aquest estímul negatiu en diverses generacions de cucs. D’aquesta manera, podrem extrapolar derives conductuals a l’ésser humà.

Més sobre Christian Griñán

El millor invent de la història

La democràcia, l’any 506 abans de Crist, per tal d’eliminar els poders autocràtics.

Què li agradaria veure en un futur?

Veure com la gent s’empodera i no busca les causes en els altres, sinó en nosaltres mateixos. Crec que la ciència en general, i els investigadors en particular, podem aportar molt en aquest sentit.

Un avenç del futur que li faci por

Em fan por la robòtica i l’edició genòmica. No per l’avenç en si, sinó per l’aplicació que se’n pugui fer.

Un referent

La meva companya de departament i supervisora de tesi, la Dra. Mercè Pallàs. I també el neurocientífic Christof Koch, perquè relaciona la neurociència amb la religió budista.

L’FBG és…

Una oportunitat. Quan vaig fer el doctorat vaig poder fer recerca gràcies a un contracte gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera. L’FBG és una gran ajuda, et permet créixer.

 

MIRA EL VÍDEO DE CHRISTIAN GRIÑÁN

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies