Entrevistem el Dr. Josep Maria Chimenos, catedràtic de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, amb qui conversem sobre un projecte innovador que lidera dins del grup de recerca DIOPMA, centrat en el desenvolupament de ciments més sostenibles i amb una menor empremta de carboni.

El projecte ha estat seleccionat en la convocatòria Prova de Concepte (PdC) del Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I), una iniciativa de la Universitat de Barcelona destinada a potenciar les activitats d’innovació i transferència dels seus investigadors.

El vostre projecte és ambiciós: voleu desenvolupar ciments més sostenibles i amb una menor empremta de carboni.

Exacte. Treballem per reutilitzar argiles procedents de recursos secundaris o de baix contingut, naturals o industrials, que actualment no es poden valoritzar. Perquè aquests recursos secundaris d’argiles puguin substituir parcialment el ciment Portland, cal activar-los perquè adquireixin reactivitat i puguin generar fases similars a les del ciment convencional, mantenint-ne les propietats.

Tradicionalment, aquesta activació es fa mitjançant processos tèrmics que consumeixen combustibles fòssils i generen emissions de CO₂. La nostra proposta és substituir-los per una activació mecànica, basada en la utilització d’energies renovables, que redueix gairebé completament aquestes emissions. Així, aconseguim un doble benefici: reaprofitem recursos secundaris i produïm un ciment més sostenible.

Què són els “recursos secundaris d’argila” i d’on provenen?

Les argiles són materials rics en aluminosilicats i molt abundants a l’escorça terrestre i s’utilitzen àmpliament en sectors com la ceràmica o la construcció. Ara bé, no totes les argiles són aptes per a usos industrials. Els anomenats recursos secundaris són aquells materials que, per la seva composició o qualitat, no es poden comercialitzar. El nostre objectiu és reaprofitar aquests materials i fer-los aptes per substituir parcialment el ciment Portland.

Què fa que el vostre projecte sigui innovador respecte a altres solucions existents?

El principal element innovador és el mètode d’activació. Tradicionalment, els materials argilosos s’activen mitjançant processos tèrmics que requereixen combustibles fòssils i generen emissions de CO₂. La nostra proposta es basa en una activació mecànica que utilitza energia elèctrica, fet que permet incorporar fonts renovables i reduir molt les emissions. A més, hem demostrat a escala de laboratori que aquest procés permet ampliar el ventall de minerals argilosos que poden ser activats, fet que incrementa encara més el potencial d’aplicació de la tecnologia.

El grup DIOPMA té una clara orientació cap a la recerca de materials sostenibles. Com s’emmarca aquest projecte dins d’aquesta línia?

La nostra línia de recerca se centra a desenvolupar materials de construcció amb la menor empremta de carboni possible. En aquest cas, treballem per reintroduir en el cicle productiu recursos secundaris que fins ara no s’aprofitaven i sovint acabaven a l’abocador, així com recursos naturals que no es podien utilitzar per a la seva composició.

Què suposa per al vostre projecte haver estat seleccionat en la convocatòria dels F2I?

Suposa poder escalar els resultats obtinguts fins ara. Actualment treballem a escala de laboratori, però l’ajut F2I ens permetrà fer un pas qualitatiu i desenvolupar una prova de concepte a una escala molt més gran. L’objectiu és demostrar que també podem activar aquests recursos secundaris d’argila quan treballem amb centenars de quilos de material, i obtenir-ne un material aglomerant amb prestacions similars al ciment Portland.

Com podria afectar aquest projecte al sector de la construcció?

Hi ha diversos sectors industrials interessats en aquesta tecnologia. D’una banda, la indústria cimentera, que busca alternatives més sostenibles. De l’altra, sectors com la mineria o les pedreres, així com empreses que podrien desenvolupar la tecnologia necessària per escalar el procés, com ara fabricants de molins. A més, es tracta d’una solució amb potencial global, ja que les argiles són abundants arreu del món. També pot tenir aplicació en indústries que generen residus rics en argila, com les plantes de tractament d’aigua potable.

Més sobre… Josep Maria Chimenos

El millor invent de la història?

Els materials han estat determinants en el progrés de la humanitat, fins al punt de definir etapes com l’Edat de Pedra o del Ferro. Cada nou material ha impulsat canvis profunds en la manera de viure i produir. Tot i això, a nivell personal, destacaria la penicil·lina pel seu impacte dràstic de la mortalitat i l’inici d’una revolució del sistema sanitari.

Què us agradaria veure en un futur?

M’agradaria veure un món en pau, tot i que en el context actual pugui semblar una utopia. També una societat més justa, on s’hagin superat desigualtats com la fam, la manca d’oportunitats o les discriminacions, i on el benestar sigui més accessible.

Un avenç del futur que us faci por?

No són els avenços tecnològics en si mateixos els que ens haurien d’espantar, sinó l’ús que en fem. Al llarg de la història, totes les tecnologies han tingut un doble potencial, amb aplicacions tant positives com negatives. Pot generar inquietuds, com la pèrdua de llocs de treball o l’impacte en el pensament crític. Tanmateix, també té el potencial d’impulsar grans avenços en camps com la salut, l’energia o la recerca científica.

Un referent?

Figures com Isaac Newton, Albert Einstein o Stephen Hawking han marcat profundament el coneixement. En el camp dels ciments sostenibles, destacaria investigadors que han impulsat el desenvolupament i aplicació d’aquests materials, Víctor Glukhovsky, Ángel Palomo, Karen Scrivener, Fernando Martirena, Barbara Lothenbach i John Provis.

Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?

Cal deixar de valorar les persones pel seu gènere i fer-ho per les seves capacitats i aportacions. La igualtat real arribarà quan el gènere deixi de condicionar les oportunitats i el reconeixement.

La transferència és important per…

Perquè tot el coneixement i les innovacions que generem arribin a la societat. Gràcies a la transferència de coneixement és possible escalar allò que hem desenvolupat al laboratori i avançar cap a fases de validació a petita escala, proves de concepte, pilots industrials i, finalment, implementacions reals. Sense aquest pont entre la recerca i el teixit productiu, el coneixement quedaria confinat als laboratoris i no es traduiria en millores tangibles per a la societat.