La vigilància ambiental del virus SARS-CoV-2 en aigües residuals no tractades s’ha evidenciat com una eina valuosa per complementar i enfortir la vigilància clínica i epidemiològica de la covid-19. En aquesta línia, els investigadors Rosa Maria Pintó i Albert Bosch, del Grup de Virus Entèrics de la Facultat de Biologia de la UB, s’han fet càrrec de l’anàlisi de mostres en aigües residuals de l’estat espanyol i de Catalunya, gràcies als projectes VATar, dels ministeris de Sanitat i per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i SARSAIGUA, coordinat per l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua (ICRA) i finançat pel Departament de Salut.

El programa de vigilància consisteix a controlar els nivells de SARS-CoV-2 i la circulació de les seves diferents variants en aigües residuals a l’entrada d’estacions de depuració (EDAR) d’Espanya (projecte VATar) i de Catalunya (projecte SARSAIGUA). El personal de cadascuna de les EDARs s’ocupa de prendre’n una mostra un cop a la setmana, i les dades obtingudes són públiques i consultables.

Segons els investigadors Rosa Maria Pintó i Albert Bosch, aquest és un mètode que té una bona fiabilitat, com així ho avalen les dades obtingudes. “S’obtenen dades a nivell poblacional mitjançant un sistema no invasiu de prospecció, que ha permès anticipar augments o disminucions de casos i proporcionar informació tant de casos simptomàtics com asimptomàtics”.

Es tracta d’un mètode d’alerta precoç de la transmissió comunitària del virus en el territori que fa possible vigilar la circulació del virus en la població, observar-ne les tendències i l’evolució i identificar-ne punts crítics o de més risc.

Ara que no és obligatori declarar el nombre de casos, anàlisis com aquestes són imprescindibles. “Podem estimar augments o disminucions de la incidència a partir de l’evolució dels nivells de SARS-CoV-2 en les mostres. Per altra banda, també busquem noves variants que puguin aparèixer, i això ens va permetre anticipar-nos, quan vam detectar la circulació de les variants d’òmicron BQ.1/BQ.1.1 abans que es detectessin en casos clínics a Catalunya”, destaquen Pintó i Bosch.

La detecció de virus en aigües residuals és un mecanisme que s’ha usat sobretot amb la covid-19, però que podria utilitzar-se també per a altres virus com el de la grip o el de la poliomielitis.