Quina és la situació de la música clàssica a Catalunya? Quins són els gustos musicals del públic i dels programadors? Quin biaix de gènere hi ha entre els compositors i els intèrprets? Aquestes són algunes de les preguntes que respon l’informe encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) al Grup de Recerca en Estudis Culturals i Estadístics (RESCUE) de la Universitat de Barcelona. Les investigadores principals de l’estudi són la Dra. Magda Polo, professora titular del Departament d’Història de l’Art, i la Dra. Arlinda Garcia, professora titular del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

La recerca va sorgir arran de l’interès de l’ACIMC de tenir una radiografia real de l’estat de la música clàssica a Catalunya que permetés conèixer de primera mà les febleses del sector i corregir i millorar determinades decisions en l’àmbit de la política musical.

Per fer-ho, van recopilar, tractar i analitzar dades de més d’un miler de concerts i més de quatre mil programacions, i van cercar més d’un miler d’intèrprets per saber quin instrument tocaven i en quin tipus de formació actuaven l’any 2021. D’aquesta manera, van construir una metodologia, unes explotacions i unes reflexions pròpies, sense cap precedent ni a Catalunya ni a la resta d’Europa.

La conclusió més rellevant que es pot extreure d’aquest estudi és que hi ha dos biaixos importants: el territorial i el de gènere. Magda Polo, una de les autores de l’informe, destaca que “cal que hi hagi equipaments per a la programació de música clàssica repartits de manera equitativa per tot el territori català, i cal també incrementar la participació de les dones en la creativitat i en la interpretació musicals”.

I és que la recerca alerta que la presència de compositores catalanes va ser de tan sols l’1,7% el 2021. Segons l’estudi, només un 0,5% de les obres interpretades en les programacions l’any 2021 tenien una autoria femenina. Pel que fa a la programació d’autors contemporanis, només un 11,4% eren dones.

Pel que fa al biaix territorial, l’informe detalla que durant el 2021 set de cada deu equipaments dedicats a la música clàssica estaven situats a la demarcació de Barcelona, i només un 0,6% a les comarques de Lleida. Els festivals, per contra, van estar més repartits, amb el 40,1% a la demarcació de Lleida, el 29,9% a la demarcació de Barcelona, el 24,8% a les comarques gironines i el 5,1% a les comarques de Tarragona.

Una ajuda al sector
Polo considera que l’informe ajudarà tant els programadors, les sales de concerts i els equipaments culturals com els gestors culturals, les escoles de música, els conservatoris i els músics. “En primer lloc, coneixeran de manera global els grans números, però també sabran de manera detallada tot el que es fa a diferents racons de Catalunya. En segon lloc, els facilitarà que puguin promoure noves polítiques musicals fonamentades en dades reals. I, en tercer lloc, els ajudarà a cercar l’excel·lència en la música clàssica, a partir de la recuperació del nostre patrimoni musical i de la potenciació de la composició que es fa al nostre país actualment”.

D’altra banda, Polo apunta que hi ha una diferència important entre la situació de la música clàssica a Catalunya i la de la majoria de països europeus. “A Alemanya, a França, als Països Baixos o a Itàlia, per exemple, hi ha una programació estable molt més rica, més equipaments i més oferta de música clàssica diversa. A més, els intèrprets tenen situacions laborals millors, i també s’estimulen i promouen les obres de nova creació. A Catalunya, en canvi, per norma general no hi ha unes bones condicions professionals i laborals, i esperem que informes com el que acabem de fer ho facilitin. Es tracta d’ajudar el sector de la música i de transferir un coneixement, que és el que ens ha permès elaborar aquest informe sobre la situació de la música clàssica a Catalunya durant el 2021”.

Fotografies: Xènia Fuentes