Un grup de recerca de la UB impulsa la personalització del tractament contra la dermatitis atòpica
La dermatitis atòpica és una malaltia crònica inflamatòria de la pell que afecta un 15% de la població adulta a Espanya. El sistema immunitari cutani té un paper molt rellevant en el desenvolupament d’aquesta afecció, que es caracteritza per lesions inflamades que produeixen molta picor. Lluís Santamaria, catedràtic d’Immunologia Clínica i Translacional de la Facultat de Biologia de la UB, director del grup de recerca d’Immunologia Translacional del Parc Científic de Barcelona (PCB) i investigador especialitzat en medicina de precisió en dermatologia i inflamació crònica humana, ha dirigit un nou estudi centrat en els mecanismes moleculars de les formes moderades a severes de la malaltia. Els investigadors han identificat diferències en la resposta immunitària dins un grup de pacients adults amb característiques clíniques similars. Aquests resultats, publicats a la revista Allergy –que encapçala el rànquing en impacte internacional en l’al·lèrgia i la immunologia clínica–, podrien tenir implicacions en el desenvolupament de tractaments més personalitzats contra la malaltia.
“Per primer cop hem pogut identificar, dins un grup de pacients adults amb un mateix diagnòstic de dermatitis atòpica moderada a severa, quins d’ells tenen una resposta dels limfòcits Th2 alta i quins una resposta baixa. Aquests resultats poden tenir molt d’interès per estratificar els pacients i poder-los administrar teràpies personalitzades”, explica Lluís Santamaria.
En el treball també hi han participat Lidia Sans de Sant Nicolàs, estudiant de doctorat i primera autora de la recerca, i dermatòlegs de diferents hospitals catalans, com ara Laia Curto i Ramon Pujol, de l’Hospital del Mar, Ignasi Figueras, de l’Hospital de Bellvitge, i Esther Serra del Hospital de Sant Pau entre d’altres. La recerca ha estat finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, l’Institut de Salut Carlos III i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Una forma de la malaltia amb un gran impacte en la qualitat de vida
La dermatitis atòpica moderada a severa afecta quasi un 1% dels pacients adults amb aquesta malaltia, i es caracteritza pel fet de tenir un gran impacte en la seva qualitat de vida, essencialment per la intensa picor que els provoca per tot el cos, que afecta la qualitat del son i molts altres aspectes de la vida diària. Una de les claus per millorar el tractament d’aquests pacients és identificar per què reaccionen de manera diferent a les teràpies farmacològiques. “Des de fa anys es considera que la dermatitis atòpica és una patologia heterogènia, tant clínicament com pel que fa a la resposta inflamatòria al·lèrgica. Un indicador d’aquesta heterogeneïtat és que els tractaments biològics específics no funcionen en tots els pacients. Això mostra que tot i que hi ha pacients que tenen les mateixes manifestacions clíniques, els seus mecanismes moleculars subjacents són diversos”, explica Lluís Santamaria.
Recerca translacional en col·laboració amb la clínica
Davant aquest repte, els investigadors han fet servir un nou model ex vivo amb material clínic de 35 pacients que reprodueix els mecanismes de la malaltia per tal de poder estudiar-la amb detall. “Els resultats obtinguts a partir de models in vitro i de models animals no sempre es poden traslladar als humans. Per altra banda, els estudis de transcriptòmica, genètica i proteòmica requereixen estudis funcionals que validin els mecanismes en els pacients. Nosaltres fem recerca translacional a nivell funcional, que relaciona directament els resultats obtinguts al laboratori, amb limfòcits i teixits de pacients, amb les seves característiques clíniques”, afegeix l’investigador.
En aquest model, els investigadors han treballat amb una petita subpoblació de limfòcits T de memòria de sang perifèrica anomenats T CLA+, que reflecteixen anomalies cutànies presents en malalties inflamatòries de la pell humana i que són clau en la generació i el manteniment de les lesions. Aquests limfòcits van ser activats amb la toxina de l’Staphylococcus aureus, un microorganisme que està present a la pell i a les lesions de la majoria dels pacients amb dermatitis moderada a severa. “Aquestes toxines afecten el sistema immunitari que desencadena brots o empitjora la malaltia”, subratlla Lluís Santamaria, que treballa des de fa anys en aquesta línia de recerca.
Diferències en els mecanismes immunitaris
L’anàlisi de la resposta immunitària dels pacients va demostrar que aquests es podien classificar en dos grups diferenciats, segons tinguessin una producció alta o baixa de la interleucina 13 (IL-13) per part dels limfòcits T CLA+ activats per la toxina de l’Staphylococcus aureus i que es correlaciona de manera diferent amb les característiques clíniques dels pacients, segons el grup al qual pertanyin. “Tot i que els dos grups eren clínicament homogenis, aquesta estratificació suggereix diferències en els mecanismes immunitaris entre ambdós grups”, recalca l’investigador.
Aquesta diferenciació podria ajudar a adaptar les teràpies a cada tipus de pacients i augmentar l’èxit dels tractaments en el futur. “Actualment es disposa de diverses teràpies avançades per al tractament de la dermatitis atòpica moderada a severa dirigides contra mecanismes dels sistema immunològic i que són d’administració hospitalària. A més, s’espera que se n’aprovin més a mitjà termini. L’aplicació dels nostres resultats i de les nostres línies de recerca actuals podria contribuir en un futur a determinar el tipus de pacient més adequat per a aquests tractaments”, conclou l’investigador.