Santiago Vázquez: «Hi ha la necessitat de trobar un tractament específic per a la pancreatitis aguda»
El Dr. Santiago Vázquez i el seu equip han sintetitzat un compost capaç d’evitar la degradació d’un antiinflamatori natural de l’organisme que podria ser molt important en el tractament de la pancreatitis aguda. El projecte va ser un dels escollits per l’FBG per rebre un ajut del programa Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I): “L’F2I ens va servir per seleccionar un segon candidat quan vam saber el que la indústria buscava”, comenta l’investigador de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).
De quina manera us ha ajudat l’ajut Fons de Valorització de l’F2I?
Gràcies al programa CaixaImpulse vam aconseguir sintetitzar, seleccionar i avaluar in vivo un compost que ens va donar bons resultats per al tractament de la pancreatitis aguda en models animals. Quan vam presentar aquest projecte a diferents empreses farmacèutiques i inversors, la seva resposta va ser que els n’agradava tot –la diana, l’aproximació, els resultats…–, però que volien un compost que es pogués administrar en una dosi molt més baixa per evitar efectes secundaris. El Fons de Valorització va servir per, quan ja sabíem el que volia la indústria, repetir l’estudi amb una família de compostos més activa. Els diners de l’F2I els vam invertir per seleccionar un segon candidat a través d’una sèrie d’estudis in vitro i in vivo. Ara tenim un compost que és cent vegades més potent i que té una vida mitjana en sang molt més llarga que el que teníem anteriorment. Amb la qual cosa, si tenim més potència i més vida mitjana en sang, confiem en aconseguir els mateixos efectes positius que ja havíem vist abans, però administrant ara una dosi molt menor. Aquest és l’objectiu, i la idea és tornar a trucar a les portes de les empreses farmacèutiques i dels grups d’inversors amb els quals havíem conversat gràcies al finançament del F2I. En funció de com progressin aquests contactes, estudiarem si creem una spin-off o concedim una llicència.
En quin moment es troba el projecte?
Es van sintetitzar tot un seguit de compostos nous, es van fer una sèrie d’assajos in vitro per seleccionar un candidat i, finalment, es va fer un estudi in vivo amb ratolins per comprovar que realment el compost arriba a la sang i no es metabolitza ràpidament. Ara l’únic que ens falta és completar l’assaig d’eficàcia en un model animal de pancreatitis aguda. Som molt optimistes, ja que l’assaig anterior va donar molt bons resultats amb un compost pitjor.
En quines malalties es podria aplicar?
La pancreatitis aguda és una malaltia greu que ara per ara no té tractament específic. Normalment la persona que va al centre mèdic ho fa d’urgència, i el que se li dóna, bàsicament, és hidratació i analgèsics (és molt dolorosa), i antibiòtics si és que hi ha alguna infecció associada. En general és un procés del qual una persona sana es recupera en uns dies, però en ocasions dóna lloc a moltes complicacions, especialment respiratòries, i hi ha un percentatge significatiu dels pacients de pancreatitis que acaben a la unitat de cures intensives. Un altre aspecte important és que molts dels pacients de pancreatitis solen experimentar altres episodis de la malaltia al cap d’uns mesos. Per tant, seria important disposar d’un tractament específic, sobretot per disminuir el component inflamatori de la pancreatitis. N’hem parlat amb diferents equips mèdics de diversos hospitals de Barcelona, que ens han dit que realment és una necessitat perquè no hi ha res específic per a aquests casos.
Com actua el compost?
El compost és un inhibidor d’un enzim que degrada un producte natural de l’organisme amb potents propietats antiinflamatòries. Si nosaltres inhibim aquest enzim amb el fàrmac, el que farem serà augmentar els nivells d’aquest antiinflamatori natural, que a més presenta altres propietats beneficioses: disminueix l’estrès del reticle endoplasmàtic, disminueix la mort cel·lular i també té activitat vasodilatadora, accions que, en conjunt, són positives per al curs de la malaltia.
Els processos inflamatoris estan implicats en multitud de malalties, per això, durant els dos últims anys hem estudiat altres malalties en les quals aquest compost podria tenir aplicació. En concret, estem avaluant el seu ús per disminuir la neuroinflamació, que està present en moltes malalties neurodegeneratives.
Un aspecte interessant del projecte és que estem combinant l’experiència de diversos grups de la Universitat de Barcelona, el que ens permetrà obtenir resultats molt prometedors.
Quina importància té la transferència de coneixement?
És una de les coses que des de fa molts anys vaig aprendre del meu director de tesi, el professor Pelayo Camps, una de les persones que durant més de trenta anys ha tingut contractes amb empreses a través de la Fundació. De seguida vaig apendre que a la universitat, si volies tenir un grup de recerca una mica més gran del normal, o si volies fer coses de més risc, era important complementar el finançament públic amb finançament privat. Jo fa més de dotze anys que col·laboro ininterrompudament amb empreses, tant químiques com farmacèutiques, grans, petites… i és una experiència molt enriquidora, perquè fas coses que no faries en l’entorn estrictament acadèmic, i a més és rendible. Requereix esforç, però realment la compensació que et dóna és important, no només per a mi sinó també per al personal en formació, que pot veure aspectes diferents als del seu doctorat.
Jo no recordo haver sentit mai això de “no és funció de la universitat treballar per a l’empresa”. Sí que m’ho han explicat diversos dels professors més grans del Departament, però en la meva generació no ho he sentit mai. I això s’ha traslladat també als estudiants. Avui molts estudiants arriben ja amb certa vocació d’emprenedor que abans jo no veia, almenys entre els meus companys de doctorat. Ara són més dinàmics en aquest sentit.
Més sobre Santiago Vázquez
Referent científic
Sento una gran admiració per la generació de científics anterior a la meva, que van empènyer la ciència espanyola tot i els grans problemes que hi havia en un moment en què estàvem desconnectats d’Europa. Una generació que moltes vegades no parlava ni anglès i que va aconseguir, amb la seva dedicació, que els que vam fer el doctorat en els anys 1990 poguéssim anar a competir sense complexes a centres de prestigi en l’estranger.
Millor invent de la història
Em resulta molt difícil escollir-ne un, n’hi ha tants i en àmbits tant diferents… I no només invents o descobriments, sinó que hi ha canvis en els paradigmes de les persones que han influït tant o més que un invent. Com per exemple l’establiment de les normes d’higiene, que van representar una revolució des del punt de vista de la lluita contra les infeccions.
L’FBG és…
…una eina imprescindible per connectar la ciència de base amb la ciència aplicada i perquè la ciència arribi a la societat. Crec que sense l’FBG seria molt difícil que la investigació acadèmica es pogués arribar a transferir a una empresa.
