Nanopartícules per al tractament de la malaltia de l’ull sec
La síndrome de l’ull sec és una malaltia multifactorial de la superfície ocular caracteritzada per la pèrdua de la pel·lícula lacrimal i el deteriorament de la seva qualitat, que produeixen en molts casos, una inflamació en la superfície de l’ull. Es calcula que a Europa hi ha 253 milions de persones afectades, un 60% de les quals són majors de 45 anys.
Per tal de solucionar aquest problema, la Universitat de Barcelona (UB) ha generat una solució oftalmològica estèril que conté compostos naturals amb efectes hidratants prolongats. La tecnologia ideada serà molt beneficiosa per als pacients, ja que tindrà un efecte curatiu i preventiu de l’ull sec. A llarg termini, a més, proporciona una acció hidratant i calmant prolongada, i té altres efectes terapèutics potencials, com ara antiinflamatoris, antibacterians i antimicrobians.
El projecte l’ha dut a terme el grup de recerca de sistemes nanoestructurats per al desenvolupament prolongat de fàrmacs de la Universitat de Barcelona, que té una àmplia experiència en l’optimització de nanopartícules per a l’administració controlada de fàrmacs i una expertesa demostrada en el desenvolupament d’aplicacions oftalmològiques. La investigació és liderada per les doctores Elena Sánchez i María Luisa García, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB.
En l’actualitat la teràpia que se segueix per tractar la malaltia de l’ull sec consisteix a fabricar llàgrimes artificials en forma de gotes per als ulls, de gel o d’ungüents. Però encara s’han de resoldre alguns problemes, com per exemple que les llàgrimes artificials no tenen propietats antiinflamatòries i no tracten la patogènesi principal de la malaltia. Per tractar la inflamació es fan servir antiinflamatoris, l’ús prolongat dels quals comporta efectes secundaris greus, com ara l’augment de la pressió ocular i la formació de cataractes. A més, en les formulacions actuals, menys del 5% de la dosi inicial arriba a les primeres capes oculars.
Tots aquests inconvenients de les teràpies actuals estarien resolts amb la tecnologia de la UB. La tecnologia desenvolupada té un seguit d’avantatges tècnics, com el fet que les nanopartícules que han produït són estèrils, biocompatibles, biodegradables i produïdes amb una síntesi verda; que han creat un nou sistema de lliurament ocular amb una estabilitat millorada, i que l’alliberament sostingut de les nanopartícules n’augmenta la biodisponibilitat.
El grup de recerca ja ha realitzat el desenvolupament, l’optimització i la validació, tant in vivo com in vitro, de les nanopartícules seleccionades. A més, aquestes nanopartícules, seguint la regulació europea, serien considerades un dispositiu mèdic de venda directa al consumidor sense necessitat de prescripció mèdica, fet que n’agilitaria la posada a punt i l’arribada al mercat. En conseqüència, la tecnologia ja està a punt per ser transferida.
(Persones que apareixen a la fotografia: D’esquerra a dreta, Elena Sánchez López, Lorena Bonilla Vidal, María Luisa García López, Marta Espina García).