Lliurats els Premis de la Fundació Bosch i Gimpera i el Consell Social de la UB a la recerca i la transferència de coneixement
El dimecres 1 de desembre es van lliurar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera. El rector de la UB, Joan Guàrdia; el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar els premis als guardonats d’enguany.
El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement va ser per al projecte «La geoquímica isotòpica: una nova tecnologia per a la millora de la gestió del medi ambient». Consisteix en una tecnologia que fa servir l’anàlisi dels diferents isòtops naturals presents en contaminants de l’aigua, com per exemple nitrats o sulfats, per determinar l’origen d’aquests contaminants i millorar així la gestió mediambiental. Aquesta tecnologia amb isòtops també serveix per quantificar l’eficiència dels tractaments de descontaminació utilitzats, ja que els processos de degradació estan associats a un canvi en la composició isotòpica. És un projecte del grup de recerca amb acreditació TECNIO MAiMA, liderat pel catedràtic de la UB Albert Soler i Gil. La tecnologia ja s’ha transferit a empreses i diferents organismes de l’administració pública, com ara l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Ministeri de Medi Ambient, a través de l’empresa pública TRAGSA, o la Direcció General d’Aigües (DGA) de Xile.
També va obtenir el Premi Antoni Caparrós la proposta col·laborativa «Cocreació de projectes educatius de museus», presentada per Núria Serrat, professora agregada Serra Húnter de la Facultat d’Educació de la UB. Es tracta d’una iniciativa, desenvolupada en col·laboració amb l’empresa Adhoc Cultura, que ha permès dissenyar un procés col·laboratiu per crear els plans educatius de diversos museus de Catalunya, com ara els Museus d’Olot, el Museu de l’Empordà, el Museu de l’Hospitalet, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu del Ferrocarril de Catalunya o el Museu d’Art de Girona. L’objectiu del projecte ha estat aconseguir que els plans educatius d’aquests museus estiguin més adaptats a les característiques i necessitats dels seus destinataris finals. El resultat és una metodologia estandarditzada per generar processos cocreatius en l’àmbit cultural i educatiu anomenat cultura centrada en les persones (CCP).
El Premi Senén Vilaró 2021 a la millor empresa innovadora va recaure en Qilimanjaro Quantum Tech, spin-off de la Universitat de Barcelona, el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Amb tres exalumnes de la UB i el catedràtic de la Facultat de Física José Ignacio Latorre entre els seus fundadors, Qilimanjaro desenvolupa una plataforma disruptiva de computació quàntica, el nou paradigma que revolucionarà el sector informàtic en la pròxima dècada. Aquest tipus de computació aprofita els fenòmens de la física quàntica per augmentar exponencialment la potència de càlcul i abordar problemes en àrees com el desenvolupament de nous fàrmacs, l’avaluació dels riscos financers o les rutes logístiques, que actualment són intractables pels supercomputadors més avançats. Qilimanjaro ja ha signat dos importants contractes amb clients de França i dels Emirats Àrabs Units per valor de més de tres milions d’euros i també participa en el projecte europeu Horitzó 2020 AVaQus, de computació quàntica, atorgat recentment per la Comissió Europea i liderat per un dels cofundadors de Qilimanjaro, Pol Forn Díaz (IFAE). A més, també ofereix serveis de consultoria per a empreses interessades en aquestes tecnologies o que necessitin adaptar-se a la computació quàntica.