“És essencial que el coneixement generat a la Universitat arribi a la societat”
Entrevistem la Dra. Mercè Segarra, vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència i catedràtica del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona.
Què tenen de particular la innovació i la transferència que es fan des de la Universitat de Barcelona?
Tenim una trajectòria molt llarga en transferència. Ara farà quaranta anys que es va crear la Fundació Bosch i Gimpera. Això vol dir que ja hi ha hagut investigadors, molts dels quals ja s’han jubilat, que van començar a fer transferència en la dècada de 1980, quan en aquesta casa i a la majoria d’universitats es veia com una cosa molt llunyana. En els anys vuitanta del segle passat es va potenciar molt la recerca, però l’esclat de la transferència no s’ha produït fins als darrers anys, quan tothom s’ha cregut que la recerca ha d’arribar a la societat.
A què és degut aquest canvi de paradigma?
La meva sensació és que s’han alineat tots els astres: al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat hi ha una directora general de transferència; a la majoria d’universitats tenim un vicerectorat que es dedica específicament a la transferència i a la innovació; el Ministeri ofereix ajuts específics a projectes de col·laboració público-privada; i a nivell d’Europa també tenim l’Institut Europeu de Tecnologia, que ha creat molts programes en què la innovació és una part cabdal i ha anat convencent els investigadors i els acadèmics de la importància de la transferència.
Com es pot ajudar els investigadors perquè les seves recerques i innovacions es puguin transferir a la societat?
Primer de tot, els hem d’acompanyar perquè presentin propostes a convocatòries competitives de col·laboració público-privada o de proves de concepte. També els hem de proporcionar les eines necessàries perquè puguin fer aquesta transferència, tenir contactes amb les empreses i buscar reptes que les empreses proposen i els investigadors poden solucionar; i, per altra banda, cal que fem un reconeixement institucional del fet que la transferència és una de les altres tasques que ha de fer l’investigador.
‘Emprendre’, ‘innovar’, ‘transferir’ són paraules que encara generen alguna reticència a l’investigador, o aquesta és ja una fase superada?
Encara hi ha una mica de reticència. Recordo que quan començàvem a fer projectes de transferència, fa trenta anys, ens deien que ens veníem a les empreses i que la universitat s’estava mercantilitzant. Aquesta, però, és una de les accions que ha de fer la universitat, que no s’ha de limitar a formar els estudiants i a generar nou coneixement. És essencial que el coneixement arribi a la societat. La recerca no es pot quedar en un calaix. Estem intentant canviar la mentalitat dels investigadors en aquest sentit, i cada vegada tenim més adeptes, perquè s’adonen que aquesta és la línia de treball que cal seguir.
Quines estratègies i programes ha implementat o planeja implementar per promoure la col·laboració entre la universitat, la indústria i el sector empresarial?
A la Universitat de Barcelona tenim alguns programes, com ara el Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I), gestionat a través de la Fundació Bosch i Gimpera i dotat amb 25.000 euros per a cada projecte seleccionat, que avalua els resultats d’una recerca per veure si es pot convertir en un producte o en una innovació que pugui arribar al mercat. També tenim el Mentor in Residence (MiR), que és un acompanyament més proper a una persona que està al costat de l’investigador per veure com pot evolucionar la seva recerca i convertir-se en una spin-off. Per altra banda, des del vicerectorat impulsem ajuts d’intensificació a la transferència, com per exemple el cofinançament de promotors, i també donem ajuts als grups TECNIO, entre altres accions.
Actualment vostè és vicerectora, però també s’ha dedicat a la recerca. Ho troba a faltar?
Trobo molt a faltar entrar al laboratori. Vaig dirigir el grup de recerca Diopma, que està enfocat a treballar tot el tema de materials. Soc química de formació, però el meu doctorat va ser en l’àmbit de la ciència de materials metàl·lics. Després de tants anys de feina, he treballat des de materials superconductors per viatjar a l’espai fins al tractament de residus sòlids urbans. El nostre grup de recerca ve d’un departament de metal·lúrgia i, per tant, hem treballat amb empreses del sector, i amb una d’elles vam obtenir el premi Antoni Caparrós per la col·laboració amb La Farga Lacambra.
Ha fet recerca, transferència, continua fent docència. Conèixer les diferents potes del món universitari és cabdal a l’hora de prendre decisions per ajudar els investigadors?
I tant. Quan arribes a un càrrec de gestió com aquest és essencial saber el que es cou en el dia a dia de la Universitat: les classes, les relacions amb les empreses, la recerca competitiva, els projectes europeus… No pots prendre decisions sobre com gestionar una tesi doctoral o sobre com s’ha de fer un conveni de protecció de propietat intel·lectual si no ho has fet abans. En el grup de recerca tenim moltes patents que, a l’inici, ens va costar molt saber com s’havien de redactar, i vam aprendre com es feia. Al final, no pots fer una normativa sobre propietat intel·lectual si no saps de què estàs parlant. I és molt important tenir el bagatge necessari i, sobretot, no oblidar els estudiants. A la universitat no pots ser un bon docent si no fas recerca; i, al mateix temps, no pots ser un bon docent si no fas transferència, perquè no coneixes els problemes reals de la societat que has de transmetre als estudiants.
Quins consells donaria i quines recomanacions faria als estudiants que estiguin interessats a emprendre projectes d’innovació o a participar-hi?
L’estudiant d’universitat ha de ser curiós. No es fa una carrera només per tenir un títol i després anar a treballar en una cadena de muntatge. Un graduat universitari, en la seva feina, ha d’intentar provocar un canvi social, o bé millorar la producció d’un producte o servei. L’important és que els engresqui allò que estan fent i que tinguin ganes de crear coses noves.
Com ha de ser la transferència del futur? Cap a on es dirigeix la UB?
Un dels reptes que tenim davant és que la transferència es faci des de totes les àrees de coneixement. Tradicionalment, s’ha fet en les àrees de les ciències experimentals i les ciències de la salut, però ara, cada vegada més, es duu a terme també en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats. El coneixement que s’està generant a la universitat ha d’arribar a la societat; potser la millor manera de fer-ho no és crear una empresa o una patent, però es pot fer divulgació del que s’està estudiant, que la gent sàpiga en què s’estan invertint els diners de la societat. Som una universitat pública i hem de retre comptes amb les persones que estan finançant la universitat. I hem de demostrar que tota aquesta inversió comporta una millora en el sistema social i en la manera de viure de la societat.
Per què és important per a la Universitat de Barcelona que hi hagi una oficina de transferència, com la Fundació Bosch i Gimpera, que pugui connectar Universitat i empresa per transferir la innovació a la societat?
Perquè necessitem un nexe d’unió. Sempre s’ha parlat que la universitat està molt lluny de l’empresa, però cada vegada hi estem més a prop. Per dur a terme aquesta unió, necessitem professionals que coneguin els dos mons perfectament. Com a investigador, pots haver conegut una empresa, però necessites una persona que t’hi posi d’acord, que te’n tradueixi el llenguatge, que d’altra banda és cada vegada més similar. Fa anys, quan un investigador parlava amb una empresa era com si parlessin idiomes diferents, perquè no s’entenien. Ara això està canviant, i molt. L’FBG ens ajuda a vehicular aquestes converses, a proporcionar-nos un marc administratiu i legal. En definitiva, la Fundació lliga els dos mons, i ajuda l’empresa i la societat a conèixer el que s’està fent a la universitat.
La Fundació Bosch i Gimpera celebra enguany el seu 40è. aniversari. Un desig?
Que continuï quaranta anys més com a mínim i que creixi. S’hi han produït uns quants canvis, més funcionals que no pas d’estratègia. Necessitem gent especialitzada a valoritzar allò que traiem de la recerca i a veure si allò té una aplicació directa o si per contra trigarà vint anys a arribar a una empresa. Crec que la Fundació és una eina indispensable que ens ajuda a tirar endavant tot això. La Fundació és pionera en el sistema universitari espanyol.
Més sobre Mercè Segarra
El millor invent de la història?
El més sorprenent va ser la televisió.
Què li agradaria veure en un futur?
El teletransport.
Un avenç del futur que li faci por?
El mal ús de la intel·ligència artificial.
Un referent?
Galileu.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Educar la gent. I s’ha de començar per educar des de casa.
L’FBG és…
És la nostra finestra a les empreses.