David Bartrés-Faz «Què és més important per a les persones amb variants genètiques de risc d’Alzheimer, fer exercici físic o dormir bé?»
El Dr. David Bartrés-Faz forma part del Barcelona Brain Stimulation Laboratory (BBSLab), un grup format per personal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. El grup està especialitzat en l’estimulació cerebral no invasiva i la neuroimatge aplicades a la recerca de la salut mental i cerebral.
Què fa el BBSLab?
Al nostre grup treballem sobretot en l’estudi de l’envelliment amb dos vessants de recerca. El primer és l’estudi dels factors que hi intervenen, tant des del punt de vista sociodemogràfic com psicològic i biològic, centrant-nos molt en la neuroimatge en el cervell, però també estudiant l’impacte de l’exposició d’estils de vida que promouen la salut. L’estudi de tots aquests factors serveix per entendre millor la gent que manté la salut mental i cerebral al llarg de la vida. Sobretot intentem entendre com és aquella gent que es va fent gran i escapa a les malalties cerebrals que són molt prevalents amb l’edat, com les demències, les depressions d’edat avançada i altres malalties. Amb aquesta línia de recerca tenim una col·laboració des de fa tres o quatre anys amb l’Institut Guttmann, on seguim un grup d’aproximadament cinc mil persones per entendre la combinatòria de determinants d’aquelles persones que envelleixen millor. El nostre objectiu és aprendre quins factors són modificables i per tant es poden incorporar a les estratègies preventives per a la població general per tal d’intentar minimitzar el risc d’envellir malament des d’un punt de vista cerebral.
També treballem amb una altra línia de recerca relacionada no només amb l’observació, sinó també amb la intervenció amb tècniques d’anàlisi cerebral no invasives. Aquesta és una línia més experimental, i el que fem és agafar grups més reduïts de persones que convidem a venir al laboratori per estudiar-los d’una manera més exhaustiva utilitzant tècniques com l’estimulació magnètica transcranial o l’estimulació elèctrica de molt baixa intensitat. Aquestes tècniques d’estimulació són no invasives, indolores, sense efectes secundaris i aplicables en humans, i permeten modular i canviar transitòriament l’expressió de la funcionalitat de les xarxes del cervell que estan implicades en processos de plasticitat, processos de compensació amb les tasques cognitives, etc. Amb aquesta línia la idea final és conèixer bé com modular aquestes xarxes per intentar optimitzar-les i, per exemple, fer-les servir durant l’entrenament cognitiu o durant tasques de rehabilitació, i ajudar així les persones optimitzar l’expressió de les xarxes mentre fan aquest tipus d’entrenament.
Com poden beneficiar aquestes recerques la societat?
Aquestes línies de recerca podrien traslladar a la societat estratègies preventives i d’intervenció molt més personalitzades que les que hi ha avui dia. Una de les coses que nosaltres investiguem són els estils de vida: activitat física, activitat cognitiva, socialització, son… Hi ha tota una sèrie de paràmetres que sabem de sobra que són protectors de la salut mental a mesura que avança l’edat. Llavors el que hem de fer avui dia és no només recollir aquests estils de vida, sinó també caracteritzar molt més exhaustivament patrons psicològics en les persones. I caracteritzar també biològicament com són els cervells de les persones i quines variants genètiques de risc interaccionen amb determinats estils de vida. Per exemple, és més important fer exercici físic amb variants genètiques de risc d’Alzheimer o és més important dormir bé? Al final la idea és que, amb tot aquest coneixement, quan una persona vagi al metge li diguin, segons les seves característiques psicològiques i biològiques, el que li recomanarien fer per mantenir la seva salut cerebral. No una norma general, sinó alguna cosa més personalitzada.
Quins serveis podeu oferir a empreses i institucions?
Nosaltres fa molts anys que utilitzem tècniques d’estimulació cerebral no invasives. El que hem vist és que hi ha molts grups, sobretot a escala nacional, que estan començant ara a utilitzar aquestes tècniques, i hi ha una manca de coneixement de com es poden utilitzar, per a què i sobre la base de quines hipòtesis científiques. El que volem és començar a oferir un servei de consultoria a grups de recerca, centres clínics, etc., que vulguin muntar un estudi utilitzant aquestes tècniques. Els podem assessorar en qüestions tan diverses com ara quins aparells hi ha al mercat i les seves característiques fins a com implementar-los a la seva recerca.
Ara mateix la demanda està creixent, perquè s’està veient que no només és interessant observar el cervell a través d’una neuroimatge, sinó que avui dia també podem intentar intervenir transitòriament en el cervell humà per veure com funciona. Això ens dona una informació addicional que no tindríem si només l’observéssim.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
La seva importància està fora de dubte, ja que els centres universitaris de recerca són el lloc on es genera el nou coneixement. Hi ha, però, diversos problemes que jo hi veig actualment. Primerament, la velocitat; generar nou coneixement és molt costós des del punt de vista del temps. Es requereixen molts anys i molts experiments, i crec que hem de solucionar encara l’actitud que tenim els acadèmics, que a vegades és una mica conservadora. Per altra banda, les convocatòries i els ajuts de transferència van a una velocitat i el mercat en va a una altra.
La segona cosa que veig és que cada cop hi ha més empreses i corporacions internacionals que estan fent aquesta feina de manera molt ràpida. Competir amb aquest gran nivell de transferència és difícil, perquè s’hi estan posant molts milions de dòlars. Tot i això, la seva importància és total, i els científics segurament no estem del tot conscienciats per fer-ho de manera continuada. Això passa una mica també amb el tema de la divulgació, ja que totes dues són àrees que els científics encara cal que tinguem més en compte.
Més sobre David Bartrés-Faz
Quin és el millor avenç de la història?
El que més m’ha impactat sempre, perquè estableix el coneixement de tots els que ens dediquem a les ciències de la vida, és el descobriment de la teoria de la evolució; el fet que nosaltres siguem organismes perquè ens hem anat adaptant a l’ambient on estem. I, de fet, com que les persones arribem a una edat avançada, això també té a veure amb aquesta capacitat d’adaptació.
Un avenç del futur que li faci por
A mi el que em fa por és com es regularà legislativament l’ús que es farà dels nous avenços científics. Per exemple, el monitoratge d’informació personal o el fet de generar nous dispositius bastats en la intel·ligència artificial que puguin monitorar el que tu estàs fent cada dia. Podríem pensar que això és una cosa que fa por, però no es tracta de l’avenç sinó de l’ús que se’n permetrà fer.
Què li agradaria veure en un futur
Incorporar més aspectes psicològics al que sabem sobre la salut cerebral. La recerca que s’està fent quant a factors protectors per mantenir la salut del cervell està molt focalitzada en marcadors biològics. Aquests són també molt importants, però penso que la part psicològica, el fet de ser feliç a la teva vida, també es pot utilitzar i ajuda a viure millor. Penso que hi falta molt aquesta part psicològica entesa des de la neurociència. Això no està integrat en l’àmbit de la salut cerebral avançada, i m’agradaria que en el futur ho poguéssim fer més.
L’FBG és…
Una fundació que forma part de la UB, que dona suport al personal investigador i que està vinculada al sector de la transferència de coneixement i la innovació.
