Cristina Malagelada «Podem saber quan i amb quina severitat patirà discinèsia un pacient de Parkinson»
El grup de recerca liderat per la Dra. Cristina Malagelada, del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina de la UB, ha desenvolupat un mètode per preveure de quina manera afectarà la discinèsia cada malalt de Parkinson. El grup ha rebut recentment un ajut VALUNI (VALUNI16-1-0057) atorgat per ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya, per a la comercialització via llicència de la patent d’aquesta tecnologia. La Dra. Malagelada també presentarà aquesta tecnologia en el marc de la XVI Trobada de Cooperació Farma-Biotech (FarmaIndustria), que tindrà lloc aquest mes de novembre a Madrid.
Quina particularitat té la vostra recerca sobre Parkinson?
Des del 1960, el medicament principal que es dóna a una persona amb Parkinson és la L-DOPA. Hi ha pacients a qui els va molt bé, però també n’hi ha d’altres a qui els deixa de fer efecte i a més els provoca unes tremolors anomenades discinèsia que poden ser molt invalidants. Ningú no sap la severitat amb què es mostrarà la discinèsia ni tampoc quan començarà un cop iniciat el tractament.
A través d’una via de senyalització de 64 gens, nosaltres vam mirar si els pacients que patien discinèsia es podien diferenciar amb unes petites marques gèniques. Vam fer diferents estudis amb més de 1.400 pacients durant dos anys i vam concloure que els pacients que patien la discinèsia més aviat i de manera més severa es podien diferenciar per unes petites marques específiques. Ara volem intentar que l’estudi es converteixi en un mètode de diagnòstic; així, si a una persona la diagnostiquen Parkinson, abans de començar la medicació li faríem una anàlisi genètica (amb sang o amb saliva) per treure el DNA i mirar si el pacient començarà a patir discinèsia abans o després. Ara mateix no hi ha pràcticament alternativa a la teràpia amb L-DOPA, d’aquí la importància d’aquest test.
Quins beneficis aportaria aquesta anàlisi per als pacients?
La discinèsia provoca moviments involuntaris i molt violents, que són diferents dels que provoca el Parkinson i que impedeixen a la gent fer vida normal. El problema és que amb tots aquests moviments les persones afectades gasten molta energia, i això els comporta una pèrdua de pes important, una qualitat de vida pitjor… I un cop es comença amb la discinèsia difícilment hi ha marxa enrere.
Amb aquest mètode d’anàlisi podem estratificar els pacients, de manera que aquells que tinguin més risc de patir la discinèsia més aviat i amb més severitat podem començar a tractar-los més tard amb L-DOPA o combinar-la amb agonistes dopaminèrgics.
En quin moment es troba el mètode?
Ara mateix volem trobar una empresa per llicenciar el mètode i validar la tècnica. El mètode ha funcionat amb la població que ve a l’Hospital Clínic, però hem de veure si funciona amb altres poblacions, ja que l’afluència dels marcadors pot variar segons els antecedents genètics dels pacients. Les nostres expectatives respecte al contacte amb empreses són una mica incertes, ja que amb la crisi les empreses volen apostar només a cavall guanyador. Tot i així, nosaltres creiem que pot ser interessant per a empreses de diagnòstic o biotecnològiques que tinguin medicaments per a les discinèsies, ja que també seria una molt bona manera d’estratificar bé els pacients i d’acotar bé les dosis que se’ls administren.
Pensa que es trobarà una cura per al Parkinson algun dia?
Crec que serà més fàcil prevenir la malaltia que no pas curar-la. Un cop diagnosticada la malaltia, al pacient li falten un 70% de neurones dopaminèrgiques. Substituir o reemplaçar aquestes neurones és molt complicat, perquè la malaltia no és només de les cèl·lules sinó també de l’ambient. Si no es resol primer quina n’és la causa o les múltiples causes, és complicat arribar a una cura.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
La transferència de coneixement és gairebé un deure que els investigadors tenim cap a la societat. Ens passem la vida tancats en un laboratori on sembla que només fem coses rares, i per tant aconseguir que s’apliqui un descobriment és el nostre retorn a la societat. Si aquest mètode pogués, en el cas més optimista, millorar la vida d’aquesta gent, jo estaria molt contenta a nivell personal.
Més sobre Cristina Malagelada
El millor invent de la història
Tot allò que ens alliberi de fer segons quines tasques, perquè no hàgim de fer-les nosaltres, crec que són els millors invents de la història.
Un avenç que li agradaria veure abans de morir
Teràpies que modifiquin el curs de les malalties neurodegeneratives perquè quedin aturades.
L’invent que li fa més por
La intel·ligència artificial. Ja ens hi trobem ara quan cerquem coses a Google, que ens ofereix solucions abans que les teclegem. Això fa una mica d’impressió. Penso fins a quin punt serem lliures de decidir el que volem o no volem, o si estarem condicionats a allò que la intel·ligència artificial ens vagi donant.
L’FBG és…
…un aliat. Sempre ens han donat solucions i sempre ens han facilitat les coses. Ens han obert portes que nosaltres des d’aquí sols no podríem haver obert i sempre hi ha hagut una actitud molt de facilitar la feina, cosa que s’agraeix molt.
