Actualitat

Carmen Escolano «Tenim un compost candidat que millora el comportament i el dèficit cognitiu de dos models animals»

Carmen Escolano lidera un equip d’investigadors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació que, al costat d’investigadors de la Universitat del País Basc i de la Universitat de les Illes Balears, ha identificat una nova família de compostos que són una potencial diana terapèutica contra l’Alzheimer, els receptors imidazòlics I2. El grup presentarà la tecnologia en la pròxima edició del Science + Partners, una iniciativa organitzada per la Fundació Bosch i Gimpera que aplega investigadors de la Universitat de Barcelona i inversors.

Com funcionen aquests nous compostos?

Un membre del grup de recerca, el professor García Sevilla, va determinar que els receptors imidazòlics I2 es trobaven incrementats en el cervell de pacients que havien mort d’Alzheimer. Vam entendre, per tant, que aquests receptors tenien un paper important en la malaltia. Quan trobem aquesta nova família de compostos, que té una estructura química molt diferent de tot el que hi havia anteriorment en farmacologia, decidim contactar amb diferents grups de recerca i provar-los unint-los a aquests receptors.

Hem fet assaigs in vitro en cervells humans que ens han indicat que aquests compostos s’uneixen amb alta afinitat i selectivitat a aquests receptors. També hem fet assaigs in vivo amb animals amb dèficits cognitius, i s’ha vist que milloren moltíssim quan són tractats amb aquests compostos, que no donen toxicitat a curt termini.

Estem passant les fases necessàries per fer avançar la nostra família de compostos a la fase preclínica. Si el projecte continués endavant l’objectiu final seria disposar d’un compost candidat per tractar persones amb malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, el Parkinson, algunes depressions, etc.

Quines millores ofereix el fàrmac?

El que nosaltres hem vist és que en un model animal adequat per a malalties neurodegeneratives i en un altre model d’Alzheimer aquest fàrmac produeix millores considerables del dèficit cognitiu. A més, els paràmetres bioquímics associats a les malalties han millorat moltíssim. Només podem parlar d’aquest punt. Si pot ser preventiu, si pot actuar en les primeres etapes… no ho sabem, perquè els assaigs que hem fet han estat en animals que ja estan malalts. Un ratolí afectat per Alzheimer no té cap interès quan li col·loques un objecte nou en el seu habitacle. Un ratolí que no té la malaltia sempre té la curiositat, ràpidament s’acosta a l’objecte, l’olora, fa voltes al seu voltant… Els ratolins que en el seu moment no mostraven interès, quan se’ls ha donat el compost milloren els seus moviments, milloren la seva capacitat d’atenció, els interessa el que se’ls posa nou… i això, evidentment, és important.

L’ideal en Alzheimer seria actuar en les primeres etapes, no quan la malaltia ja està desenvolupada. Però ara el que tenim és això. Hi ha models amb els quals es pot estudiar la prevenció, i si aconseguim la inversió adequada, els estudiarem.

En quin moment es troba la tecnologia?

Els investigadors ens trobem amb dos problemes: primer hem de trobar alguna cosa que científicament o socialment sigui important. En aquest cas hem trobat una cosa que sembla prometedora, amb un alt impacte en la societat. Tenim coberta tota la teoria del que seria un descobriment interessant, però ara hem de trobar el finançament adequat per tirar-lo endavant, i això és el més difícil. La idea és que en algun moment determinat alguna empresa s’interessi en aquesta fase inicial en què la patent s’està avaluant encara, i llicenciar-la o bé aconseguir que alguna entitat aposti per la tècnica i inverteixi en el projecte.

Entre els autors de la patent hi ha el professor Luís Callado, de la Universitat del País Basc, que és qui ha realitzat tot l’estudi d’unió al receptor en cervell humà. També hi participa el professor García Sevilla, de la Universitat de les Illes Balears. Ell va ser la persona que va descriure que aquests receptors es troben incrementats en pacients amb Alzheimer i és un dels professors amb més reconeixement a nivell mundial en aquest tipus de receptors. La Dra. Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, és la responsable dels estudis de comportament en model animal. Dins l’equip d’investigació actual cal destacar la contribució de la Dra. Julia García-Fuster, de la Universitat de les Illes Balears, que és la responsable dels estudis d’hipotèrmia en animals; la Dra. Belén Pérez, que és la investigadora que realitza els estudis de pas de barrera hematoencefàlica i farmacocinètica; i el Dr. Francesc Sureda, de la Universitat Rovira i Virgili, encarregat de l’estudi del mecanisme implicat en l’acció dels compostos. També destaca la col·laboració de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que ens fa tot l’estudi de marcadors metabòlics i toxicitat. Tenim també la col·laboració del professor Li, de Buffalo, als Estats Units, que està fent estudis d’analgèsia. A nivell científic tot plegat està generant força interès, i també hi ha dues empreses interessades en la transferència de la patent.

Quina importància té la relació entre universitat i empresa?

El que un investigador fa s’ha d’acabar comercialitzant per aportar millores a la societat. Qui està al mig? Les empreses, que són les responsables de la comercialització. Són el pas intermedi entre la Universitat i la societat, algú que s’encarregui de comercialitzar-lo. Quan treballes en alguna cosa que vols que arribi directament a la societat cal saber què volen les empreses, què els interessa, per fer-ho. En aquest sentit les empreses són fonamentals. Sense una empresa pel mig nosaltres mai no arribarem al mercat. Llevat que algun investigador creï una spin-off, que, al cap i a la fi, una spin-off ja és una empresa.

Què espera de la seva participació en el Science + Partners?

Jo el que espero del Science + Partners és bàsicament que les empreses ens aportin la seva opinió sobre el projecte i sobre quins serien els passos immediats a seguir per augmentar el seu atractiu perquè pugui ser transferit. El desenvolupament en fàrmac és molt complex, cada indicació és diferent de l’altra. No és el mateix un fàrmac amb activitat sobre el sistema nerviós central que ha de passar la barrera hematoencefàlica que un altre que actua a nivell cardiovascular, per exemple. No hi ha cap manual que t’expliqui què necessites. Les empreses són les que han de dir què és el que manca perquè el projecte sigui més atractiu o estigui més a prop de ser llicenciat.

 

Més sobre Carmen Escolano

El millor descobriment de la història

Tots els invents són rellevants. Avui dia qualsevol descobriment d’un nou receptor o marcador, encara que sembli que no té una gran rellevància, pot desenvolupar quantitat de tecnologia al seu voltant i acabar convertint-se en una cosa important.

Un referent científic

He tingut com a referents les persones que han contribuït a la meva formació des que vaig acabar la carrera, però com a referents actuals jo et diria que ho són els professors universitaris que tenen unes ganes enormes de treballar, encara que disposin de poc finançament. O sigui que, com a referents científics, nosaltres mateixos, que vivim i treballem al dia i que fem el paper de formar nous investigadors el millor que podem.

Què avenç li agradaria veure

M’agradaria veure molt diners invertits en la lluita contra el càncer. Tenim l’exemple de la sida, que es va aconseguir convertir en una malaltia crònica perquè s’hi van invertir molts diners. Crec que cal fer unes polítiques importants d’inversió a llarg termini i considerar que els projectes necessiten un finançament considerable i, també, que donaran resultats a diversos anys vista.

L’FBG és…

…l’organisme que ens ajuda en la transferència. És un equip de professionals que, igual que nosaltres, lluiten –no sempre amb tots els mitjans necessaris– per transferir projectes a les empreses. Nosaltres també treballem amb empreses per obtenir finançament addicional, i la gestió d’aquests contractes requereix una gestió per part de l’investigador en la qual ha d’invertir massa temps.

Comparteix aquest post: