Antonio Juárez «Tenim els mateixos antibiòtics que fa dècades, i això ha fet que els bacteris hi hagin desenvolupat resistència»
Fa trenta anys que el Dr. Antonio Juárez va signar el seu primer contracte de transferència de coneixement, i des de llavors no ha deixat de col·laborar amb empreses i institucions de l’àmbit de la microbiologia. Ara el seu grup de recerca vol combatre la resistència als antibiòtics d’alguns bacteris a través d’una vacuna.
En què treballa el grup de recerca?
Dins l’àmbit de la microbiologia, al grup de recerca treballem en la genètica bacteriana i en la microbiologia molecular. Bàsicament es tracta d’estudiar el funcionament de les cèl·lules bacterianes en funció del seu DNA. Nosaltres estudiem l’Escherichia coli i els bacteris relacionats, que són els enterobacteris, i que estan associats a infeccions. Aquests tipus de microbis produeixen principalment dos tipus d’infeccions: una associada a l’origen alimentari (com per exemple va ser la crisi dels cogombres espanyols a Alemanya) i d’altres que estan associades a les infeccions nosocomials o infeccions hospitalàries. Els individus sans, que no estan immunodeprimits, no són candidats a patir aquests tipus d’infeccions de manera habitual, però als hospitals totes les persones que han estat sotmeses a una intervenció quirúrgica, que estan immunodeprimides, etc., són més susceptibles de patir aquests tipus d’infeccions, i si a més la infecció la produeix un bacteri que és multiresistent, aleshores hi ha dificultats per fer-ne el tractament. Avui dia tot aquest grup de microorganismes té un gran interès clínic per la problemàtica de la resistència als antibiòtics.
Hi ha en l’actualitat més resistència als antibiòtics que abans?
Fa decennis que es van desenvolupant diferents tipus d’antibiòtics. El problema és que si un antibiòtic és efectiu i cura una malaltia, la inversió prèvia que s’ha fet per desenvolupar nous antibiòtics té poca rendibilitat econòmica. En canvi, els medicaments per a malalties cròniques donen molts més beneficis. Des de fa ja bastants anys s’ha invertit poc en el desenvolupament de nous antibiòtics. I és clar, si tenim els mateixos antibiòtics que fa dècades, per pura evolució els bacteris generen variants resistents als antibiòtics. Això fa que arribi un moment en què, davant de moltes infeccions, la bateria d’antibiòtics que pots utilitzar ja no sigui efectiva.
La base de la resistència als antibiòtics radica en una propietat que tenen els microbis. Tots nosaltres rebem els nostres gens dels nostres pares; en canvi els microbis, a més de rebre els gens dels seus ancestres, també poden transferir-se gens d’una cèl·lula a una altra pel simple contacte. D’aquesta manera s’escampa molt ràpidament un grup de gens, entre els quals es troben els responsables de la resistència als antibiòtics. Nosaltres proposem desenvolupar vacunes, però no contra microbis concrets, sinó contra microbis que portin una resistència determinada als antibiòtics.
En relació amb això han fet una patent…
Sí. L’objectiu d’una vacuna tothom sap quin és: intentar que el sistema immunitari d’un individu reconegui una molècula com a estranya i desenvolupi un mecanisme de defensa. El concepte que nosaltres hem introduït en aquest projecte és que la vacuna no la dirigim contra una proteïna o una molècula d’un microbi determinat, sinó contra una molècula que produeixen els bacteris que han generat resistència als antibiòtics. Acompanyant el gen de resistència es produeix una proteïna que pot ser reconeguda pel sistema immunitari. Nosaltres hem identificat una d’aquestes proteïnes, imprescindible perquè es transfereixin els gens de resistència, i el que intentem és demostrar que pot ser un component vacunal. En aquest cas no lluitem contra un tipus de microbi determinat, sinó contra qualsevol microbi que hagi rebut els gens de resistència que inclouen la producció d’aquesta proteïna.
Si immunitzem la població contra aquesta proteïna, d’alguna manera l’estarem immunitzant no pas contra un tipus de bacteri, sinó contra molts tipus de bacteris que puguin portar multiresistència als antibiòtics. Aquesta és la innovació, és un plus que no tenen altres vacunes.
En quin moment es troba el descobriment?
Ara estem fent experiments amb ratolins per intentar vacunar-los amb aquesta proteïna i demostrar l’eficàcia de la vacuna. Després dels assajos in vivo amb animals d’experimentació, la idea és parlar amb l’entorn clínic, explicar-los els resultats que hem obtingut i plantejar la possibilitat de fer experiments en humans. Això, en realitat, no és una cosa gaire llunyana en el temps. És molt més fàcil aplicar una vacuna que no pas una nova molècula farmacèutica, que requereix molts anys d’experimentació. En aquest cas es tracta d’una proteïna estàndard que no té per què tenir cap efecte tòxic. Hem de demostrar que l’organisme respon i sintetitzar anticossos contra la proteïna. En uns mesos esperem tenir els resultats.
Quin seria l’ús de la vacuna?
Un reservori de bacteris multiresistents és el bestiar. Per tant, si demostrem que aquesta vacuna és efectiva i la poguéssim implementar, per exemple, en els pollastres o els porcs, podríem restringir la disseminació de bacteris resistents també en aquest entorn. Això disminuiria la disseminació de la multiresistència tant en l’entorn clínic com en l’entorn humà. La idea és que la vacuna tingui una aplicació veterinària i també una aplicació clínica amb poblacions de risc i en l’àmbit hospitalari, facilitant anticossos monoclonals contra aquesta proteïna que permetés fer immunoteràpia en el cas de malalts que estan patint infeccions greus causades per microorganismes multiresistents que expressen la proteïna que hem identificat.
Des de 1989 està fent transferència de coneixement; com ha canviat la transferència durant tots aquests anys?
Evidentment l’any 1989 hi havia molt a fer en l’àmbit de la transferència, i l’any 2019 encara queda molt per fer, tot i que s’ha avançat molt, certament. Avui dia les OTRIs són entitats molt actives potenciant la transferència, però encara hi ha molta distància entre les necessitats de les empreses i el know how dels investigadors. I aquest és el camí que hi ha per fer. Hi ha algunes empreses que han generat una cultura de contacte amb els investigadors, però hi ha moltes altres empreses que recorren a la universitat o a centres de recerca exclusivament quan tenen una urgència tecnològica.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
Si jo vaig tenir el primer contacte amb la transferència de coneixement l’any 1989 i continuo fent-ne ara, vol dir que aquesta és una qüestió en la qual he cregut sempre. A nivell de grup de recerca, en moments complicats de finançament públic de la recerca com ho han estat els darrers anys, la transferència de coneixement ha representat per a nosaltres una font d’ingressos molt important per poder pagar les nòmines dels investigadors associats al grup de recerca. Al marge dels beneficis econòmics, i de cara a la pròpia missió de l’investigador i dels centres de recerca públics, penso que és essencial demostrar a la societat que no només fem recerca bàsica, sinó que també som capaços de solucionar problemes reals de la societat i de les empreses.
Més sobre Antonio Juárez
El millor descobriment de la història
La penicil·lina; un microbiòleg no podria dir una altra cosa.
Què l’agradaria veure en el futur
Que s’avancés per donar més esperança de vida a molts malalts de càncer, sobretot en els casos de càncer infantil.
L’avenç que més por li fa
La manipulació de les dades de genòmica humana. Que es pugui fer la cartografia de qualsevol individu i que es pugui fer una predicció d’expectatives de vida, de potencialitat de les persones, etc.
L’FBG és…
Una entitat que compleix una funció essencial per a la Universitat de Barcelona, com és facilitar la transferència de tecnologia. I que malgrat les dificultats existents en aquesta tasca compleix de manera eficient la seva tasca, tot i que necessitaria sens dubte molts més recursos per optimitzar aquests tipus de processos.
