Actualitat

Investigadors de la UB desenvolupen un compost per crear nous antibiòtics contra els bacteris multiresistents

Un equip de la UB liderat per Francesc Rabanal, professor del Departament de Química Orgànica, a la Facultat de Química, ha sintetitzat i desenvolupat un dels set compostos que han aconseguit arribar a la fase final del projecte ENABLE (European Gram Negative Antibacterial Engine). Es tracta d’un programa finançat per l’IMI (Innovative Medicines Initiative) amb l’objectiu de desenvolupar nous antibiòtics per al tractament de malalties infeccioses causades pels bacteris gramnegatius resistents i multiresistents. Un total de 47 universitats i empreses europees, liderades per la farmacèutica multinacional GlaxoSmithKline i la Universitat d’Uppsala, formen part d’aquest ambiciós consorci, que disposa d’un pressupost de 85 milions d’euros i en què participen dotze països europeus. Des de la seva posada en marxa, el 2014, ENABLE ha avaluat 25 molècules sintetitzades pels millors centres de recerca europeus. El prometedor fàrmac desenvolupat per la UB està basat en un compost natural de la família de les polimixines, un antibiòtic produït de manera natural pel bacteri Paenibacillus polymyxa.

Amb dos milions de pacients que contrauen infeccions a l’hospital cada any a la Unió Europea, dels quals 25.000 moren, la resistència dels bacteris als antibiòtics és un problema de salut cada vegada més important. A més, als reptes científics i econòmics que comporta desenvolupar qualsevol fàrmac, en el cas dels antibiòtics s’hi afegeixen els condicionants del seu ús, ja que els sistemes de salut restringeixen els nous agents antimicrobians que surten al mercat als casos més greus, per evitar que els bacteris generin resistències, i això dificulta la seva rendibilitat econòmica.

Fàrmacs d’últim recurs

Les polimixines són uns d’aquests fàrmacs d’últim recurs, que es fan servir quan la resta d’antibiòtics no funcionen, ja que a més presenten problemes de toxicitat, principalment en els ronyons. L’innovador compost de l’equip de la UB pretén evitar aquests efectes negatius mitjançant la modificació de la seva estructura per facilitar-ne la metabolització i eliminació una vegada el compost ha exercit la seva activitat antimicrobiana. “Les proves de nefrotoxicitat en ratolins que hem dut a terme en el marc d’ENABLE demostren que el compost és eficaç i que no s’acumula al ronyó”, destaca l’investigador.

A més, segons els primers resultats, el compost ha mostrat eficàcia, i menys toxicitat, contra els bacteris gramnegatius Pseudomonas aeruginosa –causant d’infeccions en hospitals per la seva capacitat de prosperar fins i tot en superfícies com els catèters mèdics– i Klebsiella pneumoniae, causant de prop de l’1% de les pneumònies bacterianes multiresistents. Aquests bacteris estan classificats, respectivament, com amenaces “serioses” i “urgents” pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units i Europa.

Estudi de prova de concepte en un model experimental de ratolí

Actualment els investigadors estan realitzant una prova de concepte in vivo. És a dir, analitzen, en un model experimental de ratolí, l’eficàcia i la toxicitat del possible nou fàrmac, quina és la dosi òptima, la via d’administració més adient i el tipus d’infecció contra el qual és útil.

Es tracta de l’estadi Hit to lead (o procés de prototip a precandidat), una de les fases inicials per a la creació d’un nou fàrmac, que és un llarg i costós procés en què només una de cada 10.000 molècules arriba a l’atenció clínica. Des que s’identifica i se sintetitza un candidat fins que aquest passa per totes les proves d’eficàcia i seguretat en el laboratori, en models animals i en humans transcorren entre deu i quinze anys de recerca i desenvolupament.

L’objectiu dels investigadors és passar, abans que finalitzi el projecte, al juliol del 2021, a l’estadi Lead to candidate, previ a les primeres proves amb humans. En aquesta fase les anàlisis de toxicitat, les dosis i les vies d’administració es farien amb un model animal experimental més complex, com per exemple un model porcí. Aquest salt qualitatiu implica un cost molt més alt de producció, ja que s’ha d’escalar tota la síntesi del candidat i també augmenten els requeriments d’infraestructura necessària.

Dels altres compostos que continuen endavant en el marc d’ENABLE, ja s’ha aconseguit portar-ne un a la fase clínica I (primera administració en humans, generalment en petits grups de no més de cent individus sans), dos a la fase Lead to candidate i tres, a més del compost de la UB, a la fase Hit to lead.

Model de col·laboració d’excel·lència

El consorci ENABLE és un innovador model de col·laboració per al descobriment d’antibiòtics, ja que ha aconseguit aplegar les habilitats i l’experiència dels sectors públic i privat per crear una potent plataforma d’excel·lència per al descobriment de fàrmacs antibacterians.

“El projecte funciona com una màquina de desenvolupament de fàrmacs que posa al teu abast tota la infraestructura necessària per avançar en el procés: cada tres mesos un comitè d’experts internacionals avalua la progressió dels compostos candidats i, depenent dels resultats, es descarten o s’envien a les diferents plataformes indicades per a cada fase del desenvolupament. Aquestes plataformes es troben distribuïdes pels diferents països integrants del consorci europeu”, explica Francesc Rabanal. “Participar en aquest consorci –continua l’investigador– ha estat molt important, perquè desenvolupar un nou antibiòtic és una tasca molt intensiva en temps i recursos, i la coordinació europea accelera el procés de desenvolupament”.

ENABLE forma part del programa New Drugs for Bad Bugs (ND4BB), una sèrie de projectes per posar fi als impediments existents al desenvolupament de nous antibiòtics. Aquest programa és impulsat per l’IMI, la iniciativa pública privada més gran d’Europa, que té 2.000 milions d’euros de pressupost i està integrada per la Comissió Europea i les principals companyies farmacèutiques (a través de l’EFPIA, European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations).

La Fundació Bosch i Gimpera ha gestionat la sol·licitud de patent que protegeix la família de compostos del Dr. Rabanal, que ha estat seleccionat per participar en aquest projecte; ha dut a terme la negociació amb els altres partners del consorci en relació amb els drets de propietat industrial dels resultats del projecte, i cerca potencials llicenciataris de la tecnologia. D’altra banda, l’oficina de projectes internacionals de recerca FBG-UB ha dut a terme la gestió financera del projecte.

 

 

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies