Actualitat

Prometedor fàrmac contra l’esteatohepatitis no alcohòlica, un tipus greu de malaltia del fetge

L’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH) afecta entre el 2 i el 5 per cent de la població mundial. Es tracta de la forma més greu de la malaltia del fetge gras, que pot provocar cirrosi, a més d’altres complicacions, i que s’estima que es convertirà en la principal causa de trasplantament de fetge l’any 2020. Un equip de la Universitat de Barcelona liderat pel catedràtic Manuel Vázquez-Carrera, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, ha desenvolupat una prometedora família de molècules per tractar aquesta malaltia, encara sense un fàrmac específic.

Actualment s’està desenvolupant una nova via per al tractament de la NASH consistent en la utilització d’anàlegs de l’hormona FGF21 –el factor de creixement fibroblàstic 21–, que han confirmat la millora de la malaltia en assajos clínics. Aquests anàlegs, però, presenten inconvenients, ja que han de ser injectats per via subcutània i, a més, poden generar alguns efectes secundaris, com per exemple la pèrdua de massa òssia o l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial. El nou compost que s’està desenvolupant a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació incrementa l’hormona FGF21 en fetge i plasma, es pot administrar oralment i podria evitar els efectes adversos descrits amb els anàlegs d’aquesta hormona.

Els investigadors ja han demostrat en una prova de concepte, publicada recentment a la revista British Journal of Pharmacology, que l’administració oral del nou compost a ratolins alimentats amb una dieta rica en greixos redueix la intolerància a la glucosa i l’esteatosi hepàtica, alteracions que afavoreixen el desenvolupament de NASH. Aquest efecte és possible perquè la nova molècula activa l’HRI (cinasa eIF2-alfa regulada pel grup hemo), una cinasa capaç de potenciar un factor de transcripció implicat en l’augment de l’FGF21. A més, les noves molècules són entitats petites, més fàcils de sintetitzar i més barates de produir que els anàlegs de FGF21.

Amb l’objectiu de valoritzar el nou compost, la Fundació Bosch i Gimpera ha atorgat 25.000 euros a aquest projecte en el marc de la convocatòria d’ajuts Fons de Valorització (FVal) del Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I). El grup de recerca invertirà els diners de l’ajut en contractar personal i en fer proves de toxicitat.

Aquests ajuts tenen el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i es cofinancen amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

  

Comparteix aquest post:

Utilitzem cookies de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Si continua navegant vol dir que accepta la nostra política de cookies. Més informació,plugin cookies política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies