Manuel Vázquez «Amb aquest fàrmac podríem tractar el fetge gras i la resistència a la insulina»
Mentre les investigacions del Dr. Manuel Vázquez se centraven a trobar un tractament contra la diabetis de tipus 2, van descobrir un activador de l’HRI que podria utilitzar-se per tractar la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, Nonalcoholic fatty liver disease), una malaltia cada cop més comuna a la societat per l’increment de l’obesitat, i que encara no té tractament farmacològic específic.
Com van arribar a aquest descobriment?
Vam trobar uns fàrmacs que incrementen l’FGF21 (Fibroblast Growth Factor 21). Aquesta és una proteïna que es troba al plasma, produïda fonamentalment pel fetge i que té efectes antidiabètics. Una de les coses que fa és incrementar un transportador de glucosa que fa que passi més glucosa al teixit adipós, de manera que redueix la hiperglucèmia i millora els nivells de glucosa a l’organisme, que és el que tenen les persones que pateixen resistència a la insulina o diabetis mellitus de tipus 2. A més, l’FGF21 també redueix l’acumulació de lípids al fetge, la primera etapa en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Actualment diverses companyies farmacèutiques estan desenvolupant anàlegs de FGF21, el problema és que com que són proteïnes, no es poden administrar per via oral, perquè es degradarien a l’estómac. L’administració d’aquests anàlegs ha de ser subcutània o intravenosa.
Vam veure que hi ha una via que es pot activar amb uns nous fàrmacs que s’anomenen ‘activadors de l’HRI’. Amb la col·laboració de Santiago Vázquez, d’Eugenia Pujol i Mohammad Zarei hem generat nous compostos activadors de l’HRI, i ara estem provant-ne un que hem sintetitzat. Amb aquest fàrmac el que aconseguim finalment és que el fetge produeixi més FGF21 i que augmentin la producció hepàtica i els nivells plasmàtics de FGF21, amb el gran avantatge que un activador HRI es pot administrar per via oral.
Quines son les característiques del fàrmac?
L’hem comparat amb la Metformina, un fàrmac que s’utilitza per al tractament de la diabetis mellitus de tipus 2, i quan vam analitzar l’acumulació de lípids al fetge, vam veure que el nostre compost revertia totalment aquesta acumulació, aconseguint millors resultats que la Metformina. Aquesta acumulació de lípids la tenen moltes persones (una de cada quatre). Algunes d’aquestes poden progressar fins a patir esteatohepatitis (Nonalcoholic esteatohepatitis, NASH), i això ja és més perillós, perquè és la porta d’entrada a malalties com la cirrosi o el càncer de fetge. És una malaltia que cada vegada té més incidència en la població, i actualment no hi ha cap fàrmac que estigui especialment indicat per al seu tractament.
Una possibilitat és utilitzar el nostre compost per tractar el fetge gras no alcohòlic i, també, la resistència a la insulina.
En quina fase es troba el projecte?
Nosaltres hem trobat que el nostre compost produeix aquestes millores, però encara ens falta la prova definitiva per saber que els efectes són mediats per l’FGF21.
L’objectiu ara per ara és llicenciar la patent. Hi ha l’opció de crear una spin-off, però això se’ns escapa una mica en el sentit que ho veig complicat, sobretot perquè no tenim la preparació adequada en aspectes econòmics i empresarials.
Què us va aportar l’ajut del Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I) cofinançat pel Fons de Desenvolupament Regional (FEDER)?
L’ajut de l’F2I ens va donar l’oportunitat de col·laborar amb Santiago Vázquez per fer els nous compostos i l’oportunitat de poder disposar d’uns diners específicament dedicats a la prova de concepte. Nosaltres teníem uns resultats que semblaven interessants, però no teníem finançament per fer la prova de concepte. Gràcies a aquest finançament vam aconseguir fer-la, i afortunadament sembla que ha sortit bé, i això pot fer que puguem continuar endavant.
Quina importància té la col·laboració entre universitat i empresa?
Ara s’està produint un canvi molt important en les empreses farmacèutiques. Abans aquestes empreses ho feien tot internament, des dels assajos preclínics fins als estudis clínics. Ara, però, sembla que aquesta part més inicial del desenvolupament d’un fàrmac l’estan buscant a la universitat i en altres centres de recerca. I això és positiu, perquè hi ha més fonts de finançament i perquè la universitat, veient que hi ha aquest interès per part de la indústria, també intenta desenvolupar més patents i productes nous amb possibles aplicacions futures. De tota manera, aquest és un món que requereix estudiar centenars de molècules perquè alguna d’aquestes arribi finalment al mercat. El problema que tenen moltes d’aquestes molècules és que a més de tenir eficàcia han de ser segures, i moltes vegades per problemes d’efectes adversos al final no arriben al mercat.
Més sobre Manuel Vázquez
El descobriment que li agradaria fer
Alguna cosa útil, que veiés que va superant tot aquest camí que diem que és tan difícil i que arriba al mercat. La teoria està molt bé, però arribar a les coses pràctiques és més complicat.
El pitjor invent de la història
És que no sé si són els descobriments, el que pot ser dolent, o bé l’aplicació que se’n pugui fer després. Tot és relatiu. Pot haver-hi coses bones inicialment que s’apliquin d’una manera inadequada després.
El millor invent
Per a mi, que treballo en l’àmbit de la salut, suposo que els antibiòtics, perquè van suposar un canvi per a molta gent i salven la vida a milers de persones.
L’FBG és…
…una eina útil per als investigadors. Al final és una eina de finançament, de suport, d’assessorament que ens ajuda a endinsar-nos en aquest món de l’R+D. Nosaltres estem al laboratori fent recerca per obtenir resultats, i traslladar aquests resultats a una patent és una de les coses que l’FBG ens permet fer.
