
Nova via terapèutica contra el càncer cerebral més agressiu
El glioblastoma multiforme és un tipus de càncer de cervell molt agressiu, sense teràpia efectiva, per això està classificat com una necessitat mèdica no coberta. Un equip de la Universitat de Barcelona (UB), liderat per la catedràtica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Carmen Escolano, ha rebut un ajut Producte de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar un potencial nou fàrmac contra aquesta greu malaltia.
Aquest ajut està destinat a l’obtenció de prototipus i a la valorització i transferència, i forma part del programa Indústria del Coneixement, del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya per incentivar la transferència dels resultats de la recerca.
El glioblastoma multiforme se sol diagnosticar en estadis avançats i aquest fet sovint es tradueix en un mal pronòstic, amb un tractament que consisteix en una resecció quirúrgica seguida de radioteràpia i quimioteràpia. “No obstant això, els tractaments actuals no són suficients per gestionar aquesta patologia mortal, amb una supervivència mitjana que comprèn dels 12 als 15 mesos i amb menys del 3% al 5% dels pacients que sobreviuen més de 5 anys”, destaca la Dra. Carmen Escolano.
Davant aquesta situació, els investigadors del grup de recerca Medicinal Chemistry for Unmet Medical Needs de la UB han desenvolupat una nova família de compostos capaç de travessar la barrera hematoencefàlica, un dels reptes fonamentals per a qualsevol fàrmac dirigit a una malaltia localitzada al cervell. A més, el potencial fàrmac també ha demostrat efectes prometedors contra la proliferació de les cèl·lules canceroses en estudis amb línies cel·lulars.
Els estudis previs han indicat que el nou compost funciona tant amb línies cel·lulars sensibles a la temozolomida – l’agent terapèutic estàndard aprovat clínicament a tot el món per al tractament d’aquesta malaltia-, com amb aquelles resistents a aquesta teràpia.
A més, han observat que el nou compost desenvolupat per la UB treballa de manera additiva amb aquest fàrmac, augmentant la seva eficàcia. “Aquests resultats prometedors suggereixen que el nou compost podria convertir-se en un nou fàrmac de primera línia, beneficiant tant a pacients que reben tractament per primera vegada com a aquells que ja han desenvolupat resistència a la temozolomida, que són un 50% dels pacients”, remarca la Dra. Escolano, que també és membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).
El nou compost és un fàrmac basat en molècules petites, fet que té avantatges econòmics i beneficis en el tipus d’administració. “El cost de fabricació és molt més baix que el de les macromolècules biològiques i també són més adequats per a l’administració oral, la qual cosa la fa més assequible i còmode per als pacients”, afegeix la catedràtica de la UB.
Nous assaigs
Aquesta recerca ja va rebre finançament en el marc dels ajuts Prova de Concepte de la convocatòria Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I) – UB 2023 i un ajut Llavor, destinat a projectes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu, de la mateixa convocatòria de la Generalitat.
Ara, amb aquest nou ajut Producte de 132.000 euros (2024 PROD 00007), l’equip d’investigadors té com a objectiu avançar en el desenvolupament preclínic d’aquest innovador fàrmac. D’aquesta manera, durant els pròxims mesos es realitzaran diferents estudis crítics com ara validar la seguretat i eficàcia en un model murí de la malaltia. Aquests estudis, juntament amb activitats estratègiques de transferència i comercialització, anàlisi de mercat i protecció de la propietat intel·lectual, impulsaran aquesta innovadora investigació de la UB.
En aquest projecte multidisciplinari també han participat professionals de reconegut prestigi de diferents institucions com el Dr. Sergio Casas, de l’Institut de Salut Carlos III; el Dr. José A. Morales, de la Universitat Complutense de Madrid; els doctors Mabel Loza, José Brea, Laura Sánchez i Pablo Cabezas, de la Universitat de Santiago de Compostel·la; els doctors José C. Perales i Marc Aragó de la UB; la Dra. Diana Aguilar, de la Universitat de Sevilla; els doctors Juan A. Marchal i María Paniagua, de la Universitat de Granada, i les doctores Caridad Díaz, Carmen Ramos, Rosario Fernández i Olga Genilloud, de la Fundació Medina. També ha rebut l’assessorament de la Dra. Maria Vieito, de l’Hospital Vall d’Hebron, del Dr. Antoni Torrens, de l’empresa ABAC Therapeutics, i com a experta en transferència, d’Inma Íñiguez, cap de l’Àrea de Patents, Valorització i Llicències de la Fundació Bosch i Gimpera.