Neix Flavii Therapeutics, una ‘spin-off’ de la UB per desenvolupar teràpies epigenètiques contra l’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer és la causa més freqüent de demència amb més de 50 milions de persones afectades a tot el món i, actualment, no disposa de cap tractament farmacològic efectiu. Amb l’objectiu d’afrontar aquest repte, la Universitat de Barcelona (UB) ha impulsat la creació de la spin-off Flavii Therapeutics, especialitzada en el desenvolupament de fàrmacs basats en l’epigenètica per combatre l’Alzheimer. Aquesta estratègia pionera obre també la porta al disseny de medicaments per a altres malalties neurodegeneratives com la malaltia de Huntington o el Parkinson.
Els socis fundadors de la nova empresa són Christian Griñán-Ferré, professor del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i membre de l’Institut de Neurociències; la investigadora postdoctoral del mateix departament Aina Bellver i Ariadna Boloix, encarregada de la part de gestió i transferència de l’empresa.
El projecte té el seu origen en la tesi doctoral del Dr. Griñán-Ferré, i la posterior investigació amb la Dra. Bellver. Tanmateix, segons destaquen els dos fundadors, la creació de Flavii Therapeutics és el fruit de les sinergies generades durant anys de col·laboració científica, projectes de recerca i iniciatives de transferència de coneixement entre els grups de Química Mèdica i de Farmacologia de la Facultat.
Mecanismes epigenètics per frenar la neurodegeneració
Flavii Therapeutics se centra en el desenvolupament de fàrmacs dirigits a la regulació epigenètica −és a dir, els canvis en l’ADN causats per l’edat i els factors ambientals que no modifiquen la seqüència genètica− rellevants per a la progressió de la malaltia. “Hi ha molts factors que intervenen en l’envelliment i una de les causes és l’epigenètica. Quan aquestes modificacions epigenètiques estan alterades apareixen malalties associades a l’envelliment, que és el cas de l’Alzheimer”, explica Cristian Griñán-Ferré.
Aquesta aproximació és un canvi de paradigma respecte a la investigació i els tractaments dels últims 30 anys contra l’Alzheimer, que s’han dirigit fonamentalment a l’acumulació de les proteïnes beta-amiloides i Tau, sense aconseguir revertir la progressió de la malaltia. “No tenim clar si aquestes proteïnes són la causa o la conseqüència de l’Alzheimer. A més, és un fenomen que es dona en fases avançades de la malaltia, quan potser és massa tard per als tractaments”, destaca Aina Bellver.
Les teràpies epigenètiques actuen en fases més inicials del procés de neurodegeneració, fet que obre una finestra d’oportunitat per abordar altres malalties del sistema nerviós. “Totes aquestes patologies comparteixen l’acumulació anòmala de proteïnes, que interfereix en el funcionament normal de les cèl·lules neuronals. Mitjançant la modulació farmacològica de vies moleculars epigenètiques en fases inicials, podem afavorir l’eliminació d’aquestes acumulacions tòxiques. Els mecanismes epigenètics funcionen així com un hub de regulació global, influient sobre múltiples processos cel·lulars i contribuint a frenar la progressió de diferents malalties neurodegeneratives”, expliquen.
En concret, els investigadors han dissenyat una nova classe d’inhibidors de la metiltransferasa G9a, una molècula que promou canvis epigenètics implicats en l’aprenentatge i la formació de la memòria, amb un paper crític en diverses malalties neurodegeneratives. El nou compost ha mostrat una gran potència i selectivitat per bloquejar aquesta molècula i ha estat capaç de travessar la barrera hematoencefàlica que protegeix el cervell, aconseguint la millora de diferents marcadors de l’Alzheimer en models animals de la malaltia.
Cap als estudis preclínics reguladors
Davant aquests avenços, l’objectiu de Flavii Therapeutics és iniciar els estudis preclínics reguladors del nou fàrmac en Alzheimer i, probablement, també en la malaltia de Huntington. Aquests estudis tenen com a finalitat avaluar la seguretat, l’eficàcia i la toxicitat del compost en models animals abans de poder iniciar els assaigs clínics en humans.
Aquest progrés es fonamenta en un disseny farmacològic innovador que ha permès superar els principals obstacles que havien impedit que inhibidors de G9a arribessin a fase clínica: El nou compost actua de manera específica sobre G9a, sense interferir amb altres dianes similars, cosa que en redueix significativament la toxicitat. A més, ha estat concebut des del principi per abordar malalties neurodegeneratives, a diferència d’altres, derivats de tractaments contra el càncer i reutilitzats per a altres indicacions.
Aposta pels trastorns del neurodesenvolupament
Una altra línia de recerca de l’empresa se centra en els trastorns del neurodesenvolupament, ja que estudis previs han suggerit que les mateixes dianes epigenètiques podrien estar també implicades en aquestes condicions. Aquesta línia de treball té, a més, un component personal: la filla del Dr. Griñán-Ferré pateix una d’aquestes malalties i és, de fet, la inspiració del nom de l’empresa, ja que la nena es diu Flàvia.
De la recerca bàsica a la creació de l’spin-off
La creació de la nova spin-off arriba després de completar tot el recorregut del programa Indústria del Coneixement, promogut des del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya per al suport a la transferència del coneixement. Així, la investigació que ha donat lloc a Flavvi Therapeutics ha superat amb èxit les tres modalitats d’ajuts (Llavors, Producte, Innovadors) cobrint totes les fases del procés de valorització: des dels prototips, proves de concepte i la caracterització del complex farmacològica, fins a la creació de l’spin-off i la contractació de perfils especialitzats i la creació finalment de l’spin-off.
El Dr. Jordi Camarasa, degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, ha posat en valor el naixement d’aquesta empresa. “La creació de Flavii Therapeutics és un pas endavant en la transferència de coneixement de la nostra facultat. Aquest projecte, sorgit de la recerca bàsica i consolidat amb anys de col·laboració científica, exemplifica com el talent i la innovació del nostre professorat i investigadors es poden traduir en noves oportunitats terapèutiques contra l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.”