La Universitat de Barcelona i Salut Mental Catalunya alerten del desafiament en envelliment i salut mental
La Federació Salut Mental Catalunya, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, ha publicat l’estudi sobre envelliment i benestar emocional “Salut mental amb perspectiva d’edat”, un projecte de recerca innovador destinat a millorar l’acompanyament a persones amb trastorn mental i familiars majors de 55 anys. L’estudi ha estat elaborat per Bàrbara Mitats, coordinadora de serveis i programes federatius, innovació i recerca a SMC, i per la Dra. Montserrat Celdrán, professora de la Facultat de Psicologia de la UB. En el procés participatiu de la recerca hem comptat amb la col·laboració de l’arquitecta social, activista i experta en participació ciutadana Itziar González-Virós.
La recerca participativa explora factors psicosocials vinculats a la salut mental i l’envelliment, i contribueix a perfilar els reptes en aquest àmbit. L’objectiu de la recerca ha estat explorar elements clau per millorar el suport a aquest col·lectiu, per contribuir a definir accions de prevenció, detecció i intervenció.
La recerca participativa ha estat possible gràcies a la implicació de 44 persones en el procés participatiu: 23 persones voluntàries (primeres persones i familiars), membres del Comitè Assessor i participants en grups de reflexió; i 5 professionals d’atenció directa del servei de Clubs socials, així com de les 16 representants institucionals com a membres del Consell Assessor.
Els resultats confirmen que, malgrat tenir una edat similar, familiars i persones amb experiència pròpia no experimenten els mateixos reptes i oportunitats sobre el procés d’envelliment.
La incorporació de la perspectiva d’edat en salut mental és urgent i prioritària
Els resultats de la recerca posen de manifest diverses conclusions clau:
• És urgent i prioritari atendre les necessitats de suport per a persones amb experiència pròpia en salut mental i/o familiars amb perspectiva d’edat, per prevenir i promoure un envelliment saludable i digne. Cal continuar explorant la situació en població sobreenvellida, en persones migrades o les casuístiques en persones amb diversitat d’identitat i/o orientació sexual, considerant l’històric social i l’augment actual dels discursos d’odi.
• La xarxa associativa ofereix les condicions per promoure factors de protecció pel benestar emocional en la vellesa com, per exemple: facilitar l’accessibilitat a recursos, impulsar i enfortir les xarxes de suport social, capacitar en salut mental, contribuir a l’empoderament, lluitar contra l’estigma i l’aïllament social, sensibilitzar i conscienciar, facilitar la participació…
• Cal abordar la complexitat de les cures segons una concepció bidireccional. Els rols poden conviure, canviar, transformar-se o fins i tor invertir-se, segons el moment vital o els cicles personals i familiars.
• Diferències per gènere i entorn: Les dones presenten més situacions de vulnerabilitat pel context patriarcal en el qual vivim i les cures continuen estant molt feminitzades. A més, l’entorn (urbà vs. rural) influeix significativament en l’accés als recursos i suports en l’atenció a la salut mental.
• Les intervencions han de ser interseccionals i interculturals: L’atenció i els suports en salut mental i envelliment han de tenir en compte la intersecció de factors com el gènere, l’edat, l’entorn, la situació socioeconòmica, la identitat de gènere, l’orientació sexual o l’origen, per tal de garantir un envelliment saludable i de qualitat per a tothom.
Davant el repte de l’envelliment de la població i pel benestar emocional de la ciutadania és fonamental posar a l’abast les mesures necessàries i recursos adients per planificar el procés d’envelliment, tenint en compte la diversitat i les desigualtats, amb un enfocament comunitari.
La metodologia participativa contribueix a la transformació social
L’informe inclou els resultats de la recerca en tres parts principals: un estudi bibliogràfic sobre les necessitats de les persones grans amb trastorns mentals i familiars, dades d’una enquesta quantitativa amb 399 participants, i dades qualitatives basades en el recull de dos grups de reflexió i les aportacions de les persones que han participat en el Comitè i el Consell assessor.
La recerca, a més, ha comptat amb el suport d’un Comitè Assessor format per persones amb experiència pròpia, familiars i professionals, i un Consell Assessor amb representants d’organitzacions i administracions públiques.
La recerca participativa és essencial per promoure l’empoderament de la ciutadania, impulsar millores en l’atenció a la salut mental i contribuir a la transformació social per un model de suports més digne i just.
Per a més informació sobre l’estudi “Salut mental amb perspectiva d’edat” i els resultats, pot consultar el document complet aquí.