Expertesa de la UB

Recerca aplicada a l’envelliment saludable

RECERCA APLICADA A L’ENVELLIMENT SALUDABLE

La Universitat de Barcelona (UB) disposa de diversos centres i grups de recerca que ofereixen serveis d’R+D+I per a empreses i institucions en el camp de l’envelliment saludable.

GENÈTICA

  • Estudis experimentals sobre l’Alzheimer.
  • Estudis sobre la ceguesa hereditària.
  • Predicció genètica de l’envelliment.
  • Estudis sobre les bases genètiques de l’osteoporosi.

Cas pràctic: Models in vivo per a la validació de fàrmacs en la teràpia contra la malaltia d’Alzheimer

Investigador principal: Dr. Antoni Camins, de la Facultat de Farmàcia


El disseny i l’assaig de fàrmacs potencialment útils en el tractament de la malaltia d’Alzheimer requereixen models que reprodueixin els factors etiopatogènics responsables de la malaltia. El grup de recerca de Neurofarmacologia: Prevenció de l’Envelliment, liderat pel Dr. Antoni Camins, ha desenvolupat i caracteritzat models murins útils per a l’estudi de les fases primerenques del desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer.

El model murí de doble transgènic APP/PS1 reprodueix la forma familiar de la malaltia, d’inici precoç i desenvolupament ràpid i que afecta menys del 5% dels malalts. Per altra banda, els investigadors han desenvolupat un model basat en l’exposició dels animals a una dieta grassa que reprodueix els trets característics de la forma esporàdica de la malaltia d’inici tardà i que no presenta formes d’herència familiar (95% dels pacients). El grup disposa d’eines tecnològiques de validació de fàrmacs en noves formulacions, com por exemple l’encapsulació, que permeten validar la potencial utilitat dels nous tractaments contra la malaltia d’Alzheimer.

Cas pràctic: Predicció genètica per a un envelliment més sostenible

Investigadora principal: Dra. Amalia Lafuente, de la Facultat de Medicina


Els mètodes clàssics de predicció genètica tradicional estudien els gens individualment emprant tècniques de relació logística. Aquesta tècnica fa que la predicció genètica no tingui gaire potència.

La predicció genètica de l’envelliment requereix sistemes avançats de predicció que tinguin en compte les relacions i la interacció dels gens. El grup de recerca de la Dra. Amalia Lafuente, del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia, utilitza el Matching Learning Method, juntament amb tècniques de GWAS i bioxips, per poder arribar a una potència de predicció molt més elevada que utilitzant mètodes tradicionals.

L’evolució d’un sistema de predicció genètica mitjançant aquesta tècnica obrirà la porta a tractaments personalitzats que assegurin un envelliment més sostenible, i serviran alhora per desenvolupar la medicina predictiva de l’envelliment.

NOVES TECNOLOGIES

  • Ús i característiques del cervell malgrat l’edat.
  • Programes d’entrenament cognitiu.
  • Estimulació cerebral no invasiva.
  • Anàlisi del rang dels moviments per tractaments de fisioteràpia, rehabilitació i gimnàs adaptat.
  • Processament i anàlisi de dades sensorials.
  • Tècniques de life logging: Reforçament de la memòria en MCI i Alzheimer; i control de l’activitat quotidiana i estil de vida.

SERVEIS SOCIALS, INSTITUCIONS I ENTITATS

  • Estudi del sistema de pensions i de sistemes asseguradors adaptats a la longevitat.
  • Estudi de la sostenibilitat del sistema de dependència.
  • Càlcul de la relació cost-eficiència de les polítiques de millora dels habitatges.
  • Habitatges adaptats per a la gent gran.
  • Costos, barreres i beneficis de l’envelliment actiu.
  • Estudi de la satisfacció del personal sanitari.
  • Autodeterminació.
  • Recerca amb persones grans LGTB.
  • Treball amb les famílies.
  • Mediació.

Cas pràctic: Adaptació de la llar de persones grans
Investigadora principal: Dra. Montserrat Guillén Estany, de la Facultat d’Economia i Empresa

La major part dels accidents que pateixen les persones grans es produeixen a casa, i molts són evitables. El Centre de Vida Independent (CVI) i l’Ajuntament de Barcelona ofereixen un programa d’adaptació funcional de la llar dirigit a persones grans que viuen soles, amb el qual s’obté un benefici molt superior al cost que comportaria el fet d’haver patit un accident i de necessitar l’ajut de terceres persones.

El Grup de Recerca de Risc en Finances i Assegurances de la UB (Riskcenter) ha estudiat quines són les modificacions de la llar i els ajuts tècnics que més contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones grans, així com a la percepció d’una major autonomia personal en la realització de tasques quotidianes com cuinar, desplaçar-se, rentar-se i vestir-se.

RELACIÓ I COMUNICACIÓ

  • Envelliment actiu dins la família.
  • Envelliment actiu i participació social.
  • Envelliment i qualitat de vida de la gent gran que viu en una residència.

Cas pràctic: Participació de persones amb demència en centres residencials
Investigadors principals: Dr. Feliciano Villar, Dra. Montse Celdrán i Josep Vila, de la Facultat de Psicologia de la UB, i Elena Fernández, d’Alzheimer Catalunya

Tradicionalment les persones amb demència, i especialment aquelles que viuen en una residència, s’han considerat objectes d’atenció passius, és a dir, que no participen en les decisions que es prenen sobre la seva vida.

En aquest projecte el Grup de Recerca del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació ha volgut plantejar a les residències participants els efectes potencialment beneficiosos de la incorporació de la persona gran amb demència lleu o moderada a les reunions en què els professionals avaluen el resident i estableixen àmbits, objectius i criteris terapèutics respecte al seu cas. La participació de la persona amb demència canvia la dinàmica de les reunions: fa que els professionals siguin conscients de la complexitat del cas que estan tractant, potencia la personalització de l’atenció i incorpora l’opinió de la persona gran respecte a les decisions que es prenen. D’aquesta manera, es garanteixen els seus drets com a ciutadà i un tracte ètic i humà.

NUTRICIÓ I ACTIVITATS FÍSIQUES ADAPTADES

  • Millora de l’activitat física i la mobilitat.
  • Implementació d’ofertes gastronòmiques adaptades en la restauració comercial.
  • Nutrició i pautes d’activitat física dirigides a controlar la sarcopènia.

Cas pràctic: Aliments enriquits per millorar la nutrició de la gent gran
Investigador principal: Dr. Andreu Farran, de la Facultat de Farmàcia

Una alimentació equilibrada és essencial per portar una vida sana, i més encara en les persones grans. Centrats en la nutrició i l’envelliment, al Departament de Nutrició i Bromatologia treballen en el disseny d’estratègies per incrementar la densitat nutricional dels plats destinats a la gent gran.

A partir de les reunions i dels contactes mantinguts amb una empresa de brous i sopes que volia orientar part dels seus productes a la gent gran, el grup de recerca va trobar ingredients naturals per enriquir nutricionalment les receptes sense fortificar-les.

Comparteix aquest post:

A la Fundació Bosch i Gimpera oferim serveis experts a empreses i institucions.

Si tens interès en un servei relacionat amb aquesta àrea, posa’t en contacte amb nosaltres a través de fbg@fbg.ub.edu i t’assessorem.