Una plataforma digital recolzada en la intel·ligència artificial per promoure la salut emocional en el lloc de treball
L’11% de les malalties mentals que causen incapacitat laboral són atribuïdes a les condicions de treball. Factors com l’estrès laboral són precursors dels anomenats ‘trastorns mentals comuns’, com l’ansietat, la depressió, l’esgotament –burnout–, els trastorns de l’estat d’ànim i el consum de substàncies addictives, que constitueixen en conjunt una de les principals causes de baixa per malaltia comuna.
Aquestes dades mostren la necessitat de dur a terme actuacions en matèria de promoció de la salut mental en el lloc de treball. Tot i això, les intervencions per prevenir riscos laborals solen enfocar-se en factors de seguretat, higiene i ergonomia, i releguen els factors psicosocials a un segon pla.
Dos equips de la Universitat de Barcelona (UB) participen en un nou consorci per desenvolupar un ecosistema laboral digital basat en l’evidència científica, amb l’objectiu de reduir la bretxa psicològica i promoure la salut emocional en el lloc de treball. Es tracta d’una iniciativa que incorporarà metodologies d’avantguarda en avaluació psicològica, psicologia de la salut a la feina, psicometria i intel·ligència artificial (IA) per millorar la salut dels treballadors, incrementar-ne els nivells de productivitat i impulsar l’economia.
“L’objectiu principal del projecte és crear una plataforma integrada de solucions i recursos per a l’avaluació i el suport a la gestió de la salut mental en entorns laborals que cobreixi totes les àrees de prevenció, atenció i retorn a la feina dels treballadors”, explica David Gallardo-Pujol, professor de la Facultat de Psicologia i investigador de l’Institut de Neurociències de la UB.
El Dr. Gallardo s’encarrega de coordinar la participació de la Universitat en aquest projecte, en què també col·laboren investigadors del grup Human Analysis and Intelligent Systems (HuPBA) de la UB, dirigit pel professor de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica Sergio Escalera. L’empresa MetrikaMind lidera el consorci público-privat juntament amb l’empresa HappyForce i la Universitat de Múrcia.
Avaluar i predir l’estat de salut mental en relació amb la feina
Un dels factors innovadors del projecte és l’avaluació, recurrent i automatitzada, dels estats de salut mental i els seus efectes sobre la funcionalitat per a l’exercici laboral, amb un enfocament que combina psicologia, ciència de dades i IA. Amb aquest objectiu, es crearan indicadors que mesurin la correlació entre els recursos i les capacitats psicosocials dels treballadors respecte a les demandes psicosocials de la seva feina, així com el seu valor com a predictor de la productivitat i de l’absentisme laboral per trastorns mentals comuns.
“L’objectiu és avaluar el nivell de capacitat mental percebuda dels treballadors a les empreses espanyoles en relació amb les demandes del lloc de treball i de l’organització, així com la disponibilitat de recursos i de capacitats per fer-hi front”, destaquen els investigadors. Un dels beneficis d’aquesta aproximació és que permetrà ajudar a millorar l’adequació del lloc de treball a les característiques dels treballadors, alhora que en reduirà l’absentisme i en millorarà la productivitat.
Un qüestionari amb filtres d’honestedat
Una de les claus d’aquesta aproximació serà la utilització d’un qüestionari psicomètric vàlid, fiable, d’accés obert i amb filtres psicomètrics d’honestedat per aconseguir una avaluació objectiva i superar així una de les problemàtiques dels qüestionaris relacionats amb la salut mental i el benestar: la manca d’honestedat i la subjectivitat en les respostes. Aquesta situació es dona, per exemple, quan els treballadors no volen fer algunes activitats; o, en cas contrari, quan intenten fer una bona impressió als avaluadors.
Algorismes explicables i amb un alt valor predictiu
Tota aquesta informació recollida pels qüestionaris i recolzada en tècniques pioneres de psicometria i d’aprenentatge automàtic d’IA –que lideraran els investigadors de la UB– permetrà fer prediccions sobre l’evolució del curs de la salut mental dels treballadors i així donar suport a la presa de decisions per millorar-ne la productivitat i la salut mental, així com el compliment normatiu associat als serveis de prevenció de riscos laborals i a la delimitació de les responsabilitats empresarials, si escau”, apunten els investigadors.
En aquest sentit, un element clau del projecte és el desenvolupament d’algorismes “explicables”, justos i amb un poder predictiu alt. “És crític no només obtenir una precisió elevada en el reconeixement de, per exemple, l’ansietat i la depressió per part dels models predictius, sinó també que puguem entendre quin ha estat el comportament i quines les decisions que ha hagut de prendre la IA d’aprenentatge profund sobre les variables per obtenir aquestes prediccions. Aquesta explicabilitat permetrà als experts prendre la decisió justificada en relació amb el diagnòstic”, remarca el Dr. Gallardo.
Aquesta intersecció entre aquesta quantitat d’informació i els models predictius basats en IA pot conduir fins i tot “a canvis en la manera d’analitzar i d’interpretar les dades de comportament en psicologia”, destaquen els investigadors. A més, es crearà un repositori de dades obertes, que es posaran a disposició d’investigadors sota acords de confidencialitat.
Un sistema adaptable a altres contextos culturals
Durant els tres anys de durada del projecte, es desenvoluparan la plataforma i el qüestionari i es realitzaran diferents proves pilot que inclouran una validació amb un mínim de cinc mil treballadors, per finalitzar amb un sistema llest per a la seva introducció al mercat. Els resultats també podran ser utilitzats com a indicador d’implementació de polítiques de millora de la salut mental, o bé per fer-ne un seguiment. A més, es tracta d’una iniciativa “pionera a nivell mundial que es pot adaptar fàcilment a altres contextos culturals, i que facilitarà per tant la internacionalització del producte final”, subratllen els investigadors.
El consorci, amb referència SCPP2200C010001, ha obtingut un finançament de 218.125 euros, que han estat adjudicats a la UB en el marc de la línia de projectes de col·laboració público-privada, convocatòria 2022, del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.