Actualitat

Teresa Tarragó «Invertir en biotech és col·laborar en la construcció d’una societat i d’un món millors»

Teresa Tarragó és cofundadora i CEO d’Iproteos, una spin-off de la Universitat de Barcelona que es dedica a la recerca i el desenvolupament de fàrmacs d’origen peptídic. Recentment aquesta empresa de l’àmbit de la biotecnologia ha estat guardonada amb el premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora, que atorguen el Consell Social de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera i que està dotat amb 10.000 euros.


Què suposa rebre el premi Senén Vilaró?

A nivell personal i per a tot l’equip, és un reconeixement a tota la feina que hem estat fent durant aquests anys, a la nostra trajectòria, al nostre esforç i a la qualitat de la recerca que estem duent a terme. I suposa, per tant, una satisfacció molt gran. Destinarem els diners del premi als nostres projectes d’R+D.


En què treballa Iproteos?

Tots els fàrmacs que fem a Iproteos estan dirigits a necessitats mèdiques que actualment no estan cobertes. L’empresa va néixer sobre la base d’una tecnologia per dissenyar fàrmacs completament nous a partir de peptidomimètics, que tenen una sèrie d’avantatges amb relació als fàrmacs tradicionals, basats en el que s’anomena small molecules. Els fàrmacs tradicionals tenen limitacions per tractar malalties en les quals el que està afectat és una interacció proteïna-proteïna. Els peptidomimètics, en canvi, funcionen molt bé quan volem atacar aquestes interaccions. Els fàrmacs biològics, per la seva banda, funcionen molt bé per a aquestes interaccions, però presenten una limitació molt important a l’hora d’entrar a la cèl·lula. El mateix passa amb el cervell, ja que no poden creuar la barrera hematoencefàlica. Així, si estem davant d’una malaltia en què la diana és una interacció proteïna-proteïna intracel·lular o d’una malaltia que està al cervell, no ens funcionen ni els fàrmacs tradicionals ni els biològics. És aquí, realment, on els peptidomimètics tenen un avantatge molt important.


En quins projectes treballa la spin-off?

Ara estem treballant en quatre projectes, dels quals el que es troba en una fase més avançada de desenvolupament és un per al tractament dels símptomes cognitius de l’esquizofrènia. El 85% dels malalts d’esquizofrènia pateixen simptomatologia cognitiva, és a dir, problemes de memòria, de concentració, d’aprenentatge, de comunicació… Ara mateix al mercat no hi ha res dirigit a aquests símptomes, que són els que el nostre fàrmac mira de curar. Ara estem fent la preclínica regulatòria i esperem que, un cop feta la prova de concepte amb pacients, podrem llicenciar-lo a una empresa més gran que tingui tant l’experiència com la capacitat econòmica necessàries per completar els assajos clínics en diferents països i amb milers de pacients.

També estem treballant en un altre projecte sobre l’epilèpsia. El tractament que estem desenvolupant, que tampoc no existeix actualment, permetria aturar la progressió de la malaltia i, per tant, podria arribar a curar els símptomes de l’epilèpsia. Ja hem validat el nou candidat a fàrmac amb models animals, i tenim previst començar la preclínica regulatòria pròximament. I, finalment, també treballem en dos projectes més per al tractament del càncer, que encara estan, però, en una fase més inicial de detecció del candidat a fàrmac.


Què pensa de la creació de spin-offs a partir de projectes de recerca sorgits a la universitat?

Em sembla fantàstic, i penso que és necessari. La nostra tasca com a investigadors és fer que els nostres coneixements i el que nosaltres estem creant pugui ajudar la societat i millorar-la tot contribuint a la transferència de tecnologia. Això no vol pas dir que tots els investigadors universitaris s’hagin de convertir en empresaris, ni molt menys, però sí que és important que hi hagi els mecanismes perquè una tecnologia es pugui canalitzar i pugui esdevenir realment una realitat.


Què li diria a una empresa perquè invertís en R+D?

Des del punt de vista del retorn de la inversió, que és el que molts cops més interessa als inversors, els àmbits de la biotecnologia i la biomedicina són els que tenen un retorn i una rendibilitat més alts. És clar: a més risc, major rendibilitat. Si es vol invertir en un negoci que tingui una rendibilitat màxima, aquest és el sector. Per altra banda, no es tracta només d’una inversió amb la qual es pot obtenir un retorn econòmic, sinó que a més aquesta inversió contribueix a fer una societat i un món millors. Amb aquests projectes realment el que es fa és millorar la qualitat de vida de la gent i de la societat en general.


Més sobre Teresa Tarragó

El millor invent de la història?

Un que ha marcat un abans i un després és Internet, la xarxa. Ens ha canviat molt la vida –també a nivell professional–, la manera que tenim ara de treballar i d’integrar la informació, d’interaccionar amb altres científics o de fer negocis, fins i tot. Ha significat un abans i un després molt important.


El pitjor invent de la història?

Tots els invents tenen una part bona i una de dolenta, però diria que el pitjor invent de la història són les armes.


L’invent del futur que més por li fa

Fa poc vaig veure que s’està treballant amb robots que pràcticament fan els mateixos moviments que els humans. Sembla que qualsevol tasca que pugui fer una persona la podrà arribar a fer un robot. Per una banda això és molt positiu, perquè si hi ha una catàstrofe, per exemple, poden ajudar; però, per altra banda, fa una mica de por.


L’FBG és…

…una entitat que fa que molt del coneixement que s’està generant a la Universitat de Barcelona es pugui articular o vehicular per realment fer-lo més pròxim a la societat.

Comparteix aquest post: