Sergi Munné: «El futur de la universitat passa per combinar coneixement bàsic i transferència»
El projecte per ‘despertar els arbres’, desenvolupat entre el grup de recerca ANTIOX de la Facultat de Biologia i l’empresa Biovert, ha aconseguit un lloc entre les millors experiències universitat-empresa dins l’Atles de la Innovació a Catalunya 2016. Sergi Munné, especialista en fisiologia vegetal, lidera el grup de recerca de la Universitat de Barcelona.
Què volen dir amb ‘el despertar dels arbres’?
Es tracta d’una metàfora. Les cireres surten de les flors i les flors deriven de les gemmes florals. Aquestes gemmes florals estan en dormició durant tot l’hivern i a la primavera es desperten amb el trencament d’aquesta dormició. El despertar dels arbres fa referència a això. La idea era desenvolupar un producte nou per provocar que el trencament de la dormició de les gemmes fos uniforme: si totes les flors surten a la vegada, tots els fruits es produiran en el mateix moment i aleshores es podrà fer la collita de tots els arbres alhora. Serveix per aconseguir una producció al més uniforme i productiva possible.
En què més treballa ANTIOX?
Al departament tenim dues línies de recerca completament diferents. La primera, relacionada amb l’àmbit de l’ecofisiologia vegetal, estudia mitjançant recerca bàsica de quina manera les plantes responen a l’estrès ambiental (sequeres, temperatures extremes, radiació…). L’altra línia que treballem, que anomenem Antiox Agrifood Biotech, està relacionada amb la fisiologia vegetal dins el camp de l’agricultura de l’alimentació i la biotecnologia. És en el marc d’aquesta línia que fem més projectes de transferència amb empreses. Són dues branques que sembla que estiguin molt allunyades, però en realitat moltes vegades es toquen.
Quina opinió té sobre la transferència de coneixement?
Per a la universitat és molt important transferir el coneixement que genera, que no es quedi en els articles científics i prou, sinó que arribi a la societat. Que investigadors que han fet la seva tesi doctoral a la universitat després treballin en una empresa també és una forma de transferència de coneixement. És una manera d’apropar els dos mons, que estan molt pròxims l’un de l’altre. Des del punt de vista del finançament, les coses estan prou malament ara mateix com per dedicar-se exclusivament a la recerca bàsica.
La clau, en el futur, és combinar les dues coses. Si tens coneixements bàsics podràs innovar a llarg termini, i si innoves podràs generar més coneixements bàsics. Una cosa es retroalimenta de l’altra. El futur passa per intentar fer una universitat que en part es dediqui també a innovar i que intervingui en projectes amb empreses, però amb una base de recerca bàsica. Si perdem la recerca bàsica, es morirà la universitat com a generador i transmissor de coneixements.
Com es pot potenciar aquesta relació entre universitat i empresa?
Cal gestionar els investigadors externament i acostar-los al món de l’empresa. Moltes vegades és tan important saber fer alguna cosa, com informar la gent de quines eines hi ha a la universitat per fer-la. L’ideal seria que una empresa tingués el seu propi departament d’R+D amb gent formada a la universitat, perquè d’aquesta manera estaríem transferint capital humà. Això m’agradaria més que no pas els projectes de col·laboració entre universitat i empresa.
Com veu la situació de la innovació a Catalunya en comparació amb la d’altres països?
Jo crec que no ens hem de mirar si som o no la millor universitat espanyola, sinó que ens hem de comparar amb altres universitats europees. A mi no em val que siguem la primera universitat espanyola si som la cent i escaig de tot el món. Hem d’intentar ser competitius amb els alemanys, els francesos, els anglesos, els nord-americans… És una cosa que hi ha pendent des del punt de vista de la transferència: cal transferir més des d’Espanya cap a fora. Hem d’intentar aconseguir que una empresa alemanya no vagi a buscar preferentment un partner francès, o danès, sinó que també vegi amb bons ulls un d’italià o un d’espanyol.
Més sobre Sergi Munné
Qualitat que més detesta d’un investigador:
Potser l’enveja és allò que fa més mal en el món universitari. En general, l’enveja és un sentiment humà que fa bastant de mal a tot arreu.
El millor invent de la història:
L’escriptura. Perquè sense l’escriptura no podríem comunicar res del que fem.
El pitjor invent de la història:
La bomba atòmica, que a més deriva d’un coneixement científic.
La Fundació Bosch i Gimpera és…
…essencial, perquè si no hi fos faltaria el networking. Les empreses no sabrien què fem els grups de recerca, i és molt importat transmetre’ls-ho, perquè a les empreses els costa acostar-se a les universitats. Per a mi aquesta és la feina més important que fa la Fundació Bosch i Gimpera.
