Rubén Alcázar «El cost econòmic dels fertilitzants és molt baix, però el seu cost ecològic és molt alt»
L’agricultura intensiva i l’ús excessiu de fertilitzants químics comporten una important contaminació ambiental. Una de les mesures més prometedores per aconseguir cultius més sostenibles és l’ús de bioestimulants, i en aquest context, el grup liderat pel Dr. Rubén Alcázar, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB) treballa en un projecte per desenvolupar un producte bioestimulant basat en l’ús de bacteris extrets de sòls naturals. El projecte ha rebut un ajut de 25.000 euros del Fons de Valorització (FVal), en el marc del programa Fons per a l’Impuls a la Innovació (F2I) de la Fundació Bosch i Gimpera i la UB.
De què tracta el projecte?
El projecte tracta del desenvolupament d’un producte bioestimulant per a plantes. I què és un bioestimulant? Doncs un producte que serveix per estimular el creixement de les plantes afavorint l’absorció dels nutrients. Aquests bioestimulants són interessants perquè permetrien, en principi, reduir l’ús de fertilitzants mentre les plantes absorbeixen la mateixa quantitat de nutrients. L’excés de fertilitzants està donant actualment molts problemes de contaminació en aigües superficials i subterrànies, i hi ha la ideal, a nivell europeu i internacional, de reduir l’impacte per l’ús de fertilitzants. I per aconseguir-ho cal augmentar la capacitat de les plantes d’absorbir els nutrients fent servir aquests bioestimulants. Nosaltres estem desenvolupant un bioestimulant basat en microorganismes bacterians d’origen natural que es troben en els sòls. En un projecte anterior vam generar una col·lecció de 187 bacteris, però va sortir una normativa que ara s’està implementant a nivell europeu que ens limita quins bacteris podem fer servir. Ara estem treballant amb rizobacteris i, dins l’extensa col·lecció que tenim, ens hem acotat a un nombre reduït de bacteris d’aquest gènere.
En quins cultius es podria aplicar aquest bacteri?
Sobre aquests bacteris concrets se sap que en les plantes lleguminoses permeten la nodulació i fixació de nitrogen. Això no obstant, nosaltres estem provant la capacitat bioestimulant d’aquests bacteris amb quatre espècies: el tomàquet, la colza, la soja i l’arròs. Tots quatre són cultius extensius, perquè ens interessa l’impacte sobre l’agricultura. Per a aquestes espècies hem seleccionat cinc rizobacteris que sabíem que funcionaven en un model que vam treballar en un projecte anterior, i ara els provarem per veure si funcionen en plantes d’interès agronòmic.
Quins beneficis ofereixen els bioestimulants respecte als fertilitzants?
Estem en una situació en la qual necessitem un canvi cap a una agricultura més sostenible. Els fertilitzants químics tal com els estem entenent ara no són sostenibles. Es fan servir, bàsicament, perquè el seu cost econòmic és molt baix, però el seu cost ecològic és molt alt. També hi ha un altre tema important, el canvi climàtic, que cada vegada ens porta més episodis extrems. Les glaçades, per exemple, són un problema enorme. Una glaçada quan no toca pot fer malbé tots els cultius. Doncs bé, alguns bioestimulants, a part d’afavorir el creixement de les plantes, també tenen capacitat protectora. I si aconsegueixes un bioestimulant que tingui les dues capacitats serà un molt bon producte per poder fer front a aquests episodis extrems que cada vegada són més freqüents.
Quins beneficis aportarien aquests bioestimulants respecte als que ja hi ha al mercat?
En l’actualitat és habitual desenvolupar bioestimulants a partir de fongs. Nosaltres, en canvi, treballem amb bacteris, perquè el seu cultiu és més ràpid i tenen un cost significativament inferior. És veritat que hi ha alguns productes bioestimulants comercials basats en bacteris, però tampoc gaires. I que compleixin la normativa actual encara n’hi ha menys. Per altra banda, vam decidir també no fer servir un bioestimulant d’origen orgànic, perquè aquests normalment estan formats a partir de rebuig, d’extractes d’algues, etc. I això planteja un problema amb l’homogeneïtat de les matèries primeres, perquè no sempre es fàcil obtenir un producte de partida igual.
Quina està sent la rebuda dels bioestimulants per part dels agricultors?
Bé, hi ha hagut reaccions ben diverses. Els agricultors el que volen és una cosa que funcioni i, alguns d’ells, que no passi pels transgènics. Nosaltres aquí no estem aplicant transgènics, el que tenim és un producte que des del principi s’hauria de poder aplicar als cultius, i per tant esperem que la rebuda sigui positiva. Però, com tot en l’agricultura, serà una cosa gradual, perquè passar de fer servir molts fertilitzants a fer-ne servir menys, amb el risc que això pot comportar per a l’agricultor en termes de menor producció, és difícil. Els has de convèncer amb dades experimentals. I a través d’aquest projecte el que farem és precisament demostrar amb dades que aquest producte funciona i que és una bona alternativa.
Com ajudarà l’F2I obtingut a fer avançar el projecte?
Els diners són essencials per poder desenvolupar els assajos de camp que estem fent en diferents cultius. Fins ara fèiem una recerca més bàsica amb una planta model. Ara, com que hem fet el pas a unes espècies d’interès agronòmic, necessitàvem realment una nova font de finançament per caracteritzar-les. De fet, aquest projecte el teníem aturat des que es va acabar un ajut Llavor que vam rebre, i ara l’hem reprès una altra vegada gràcies a aquest impuls de l’ajut Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I) de l’FBG.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
La transferència és potser una de les potes que sustenta la recerca en els centres de recerca i les universitats. Històricament la transferència ha estat una mica oblidada; sempre era millor publicar un ‘paper’, però fer una patent no estava tan ben vist. Ara això sí que està canviant, perquè s’està veient que no té cap sentit fer recerca d’excel·lència i que després no hi hagi transferència a la societat. Per a mi això és molt important, i crec que estem en un canvi de cicle.
Al meu entendre la transferència és essencial perquè la societat vegi que els diners públics que reben els centres de recerca i les universitats tenen un retorn, a més de la generació de coneixement, que també és súper important. Amb les tecnologies el retorn és ben clar: tothom té un telèfon intel·ligent amb unes aplicacions, etc. Però en moltes altres àrees de recerca com és la investigació en l’àmbit de la biologia de les plantes aquest retorn no és tan evident. Fer-lo evident amb un producte que no només es pot fer servir en l’agricultura sinó també a nivell domèstic –en els horts urbans, per exemple– fa que la gent ho percebi millor. Per això, jo crec que la transferència és una de les parts més importants de la recerca.
Més sobre Rubén Alcázar
El millor invent o avenç de la història
Per a mi, les tècniques de seqüenciació massiva, que ens permeten seqüenciar genomes en qüestió d’hores.
Què li agradaria veure en un futur?
M’agradaria veure un món més solidari i més pausat. Vivim en un estrès continu i amb una celeritat que penso que, a vegades, ens deshumanitza.
Un avenç del futur que li faci por
Com que m’agraden molt els avenços, crec que no em fa por res. Els avenços no ens han de fer por, el que ens ha de fer por és que algú pensi a fer-ne un mal ús.
L’FBG és…
Un dels pilars fonamentals de la recerca que portem a terme a la nostra universitat. Quan tinc una reunió amb l’FBG gaudeixo molt. Els professors a vegades no tenim aquesta formació de transferència, no ens ho han ensenyat a la carrera. L’FBG té una funció essencial que ens permet als investigadors transformar el nostre coneixement en resultats tangibles. Jo de l’FBG n’aprenc moltíssim, i m’agrada molt perquè em fa també canviar la meva manera de pensar, que és diferent de la manera de pensar del món empresarial. A vegades a nosaltres ens manca aquesta perspectiva que l’FBG ens fa veure, i ens acompanya per poder transferir els nostres resultats amb èxit.
