Actualitat

Rosina Girones «Fins fa poc no teníem tècniques estàndard per veure si un aliment contenia virus»

Rosina Girones lidera el Laboratori de Virus Contaminants d’Aigua i Aliments (VIRCONT) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. El grup es dedica a desenvolupar mètodes per controlar i conèixer l’origen dels virus i bacteris que poden contaminar l’ambient, l’aigua i els aliments i que són causa de múltiples malalties en humans i en animals.

En què treballa el VIRCONT?

Nosaltres estudiem els virus des d’un punt de vista ambiental i com a contaminants des de l’òptica de la prevenció d’infeccions transmeses per aigua o aliments. Principalment ens interessen els virus humans, però també hem estudiat virus animals, i estem considerant algun patogen de planta. Això implica desenvolupar mètodes per controlar la contaminació, per conèixer-ne l’origen i per poder prendre mesures correctives i fer una millor gestió. I hem treballat en aquest sentit amb aigües de bany (rius, platges…), amb aigües subterrànies i amb moltes plantes de tractament d’aigua potable i d’aigües residuals.

Ara estem treballant molt amb la metagenòmica, un àmbit molt interessant i que ens agrada molt, perquè ens dóna una descripció d’una pila de patògens que no aniríem a buscar específicament –perquè és impossible–, del que està circulant a la població, de possibles riscos, de soques emergents… S’estan generant milions de dades a diferents laboratoris, i no les estem analitzant perquè no hi ha el temps necessari; però podem utilitzar la metagenòmica com a sistema per fer un monitoratge de quins son els virus que circulen i guardar-ho com una base de dades. Ja no cal guardar els virus com abans, en un tub; ara guardem totes aquestes seqüències que ens permetran tenir una gran base de dades per al futur.

Quina és la tendència d’aquests virus en l’actualitat?

El canvi climàtic ens obliga a reutilitzar l’aigua en l’agricultura, i per això hem treballat molt també en plantes d’aigües residuals estudiant tècniques de desinfecció de virus. Ara hem acabat el projecte Metawater, que  coordinàvem , en el marc del qual hem estudiat l’aigua de rec a Europa. Una de les principals vies de contaminació i transmissió d’aquestes infeccions víriques i d’altres infeccions microbiològiques és també l’aigua de rec, que afecta la seguretat alimentària.

Cada cop tenim menys aigua, sobretot en països àrids, i això fa que n’haguem de reutilitzar més. Això comporta riscos, i si no treballem molt rigorosament per establir uns controls factibles i eficients de la contaminació en l’aigua que reutilitzem, en podria resultar un increment d’aquests tipus de problemes.

De quina manera poden afectar aquests virus la societat?

Fa anys vam veure que aquí tenim el virus de l’hepatitis E circulant. La gent es pensava que aquí només hi havia hepatitis E entre les persones que viatjaven a països de nivell sanitari baix, però vam veure que no. Que en aigües residuals hi havia aquest virus. La gent no sap que no s’ha de menjar carn de porc crua, que s’ha de coure perquè pot portar el virus. Hem estudiat des de fa anys casos clínics amb equips mèdics de la Vall d’Hebron, i en els últims casos les persones afectades els agradava menjar-se la carn de la botifarra crua. La gent està molt familiaritzada amb els ous i la salmonel·la, amb el pollastre… però de l’hepatitis E no en sap quasi res. Des de l’EFSA hem fet un informe actualitzat sobre l’hepatitis E, i els passos següents seran fer-ne una bona difusió, perquè la gent n’estigui informada, i acabar de valorar exactament quins aliments són els que transmeten l’hepatitis E. Per sort, la majoria de virus que circulen causen infeccions subclíniques, que el nostre sistema immunològic destrueix abans que en tinguem símptomes però la hepatitis E representa un perill important per les persones immunodeprimides.

Sembla mentida que estiguem tan avançats en àmbits com la indústria aeroespacial o la militar, per exemple, i en canvi que fins fa molt poc no haguem disposat de tècniques estàndard per poder determinar si un aliment té un dels dos virus que causen més problemes, el virus de la hepatitis A i Norovirus. I encara ens queda molta feina per fer per millorar el control d’aliments, sobretot pel que fa als virus, ja que amb els bacteris s’ha treballat i avançat més.

En els darrers anys, la contaminació de l’aigua ha millorat o ha empitjorat?

Jo vaig fer la tesi doctoral sobre la contaminació de l’aigua, i en aquell moment la situació era molt pitjor que ara. El Besòs era pràcticament una claveguera, el Llobregat estava en un estat lamentable… Recordo haver anat a recollir mostres d’aigua i veure baixar pel riu una vaca morta, condons…, de tot. Aquesta és una de les coses positives que ha comportat per a nosaltres el fet de ser membres de la Unió Europea, ja que s’han invertit molts diners per complir la normativa europea que obliga a tractar les aigües residuals. A Espanya l’hepatitis A era endèmica, i a les aigües residuals hi havia molta d’hepatitis A. Tenim aigua residual congelada d’aquells anys, i hem vist que amb la millora del sanejament la quantitat de virus de l’hepatitis A que hi ha present en l’aigua residual ha baixat molt. En canvi, la presència del virus de l’hepatitis E no ha disminuït gaire, perquè això no es resol amb un millor sanejament, ja que són els porcs els que van introduint soques en la població.

Quina importància té la transferència de coneixement?

Un dels nostres principals objectius, a part de generar coneixement, és ser útils per a la societat, i per això és imprescindible col·laborar amb empreses. Hem treballat amb empreses d’aigua per ajudar-les a analitzar el grau d’eficiència de les seves plantes, per buscar tractaments de desinfecció que puguin ser més interessants i per desenvolupar noves solucions.

També tenim una altra manera de ser útils a la societat, que és treballar amb les ONGs. Fa molts anys que col·laborem amb Oxfam en diferents projectes. Existeixen sistemes simples de detecció d’E. coli, però tenien problemes amb la detecció de l’hepatitis E, de la qual es produeixen brots molt grans en camps de refugiats sense que ells sàpiguen quin pot ser l’origen o quina és l’aigua que està contaminada. Hem treballat amb ells en diversos estudis, i especialment la Laura Guerrero, que va fer la tesi al Laboratori, i amb altres membres del grup, com la Sílvia Bofill hem muntat una maleta portàtil, de baix cost i que funciona amb independència de la xarxa elèctrica que inclou tots els equips necessaris per detectar i caracteritzar patògens vírics.

També hem treballat utilitzant ceràmica especialment la Laura Guerrero que ha continuat el projecte a l’Equador, per generar filtres que contribueixin tant al desenvolupament econòmic de la zona com al tractament de l’aigua. Vam comparar diferents ceràmiques amb un ceramista de la Costa Brava, Josep Matés, i vam fer uns prototips amb ceràmica negra (que es cou sense oxigen amb el forn tancat completament), i vam veure que funcionaven molt millor que la ceràmica blanca a l’hora d’eliminar virus. És una espècie de test que filtra bacteris i fa que molts virus es quedin atrapats per unions electroestàtiques. Això ja funciona des de fa temps en altres països, i el que nosaltres intentàvem era millorar-ho, buscar coses amb els materials que ells tenen allà perquè s’ho puguin fabricar.


Més sobre Rosina Girones

Un referent científic
Robert H. Purcell, va ser un dels descobridors del virus de l’hepatitis A i ha patentat una vacuna de l’hepatitis E. És un referent pel seu extraordinari coneixement dels virus que causen hepatitis i per la seva honestedat, la seva opinió es sempre una referencia sòlida pels científics de l’àrea.

El millor avenç de la història
Les vacunes.

L’avenç que li agradaria veure
M’agradaria veure un ambient de més confiança entre la societat i els científics. Aquest és un primer pas imprescindible perquè els científics puguin fer avenços que repercuteixin en la societat. Per exemple, s’ha avançat molt en les vacunes i en canvi ara no s’estan aprofitant, perquè s’ha trencat aquesta confiança i hi ha gent que no valora en absolut l’experiència de la comunitat científica. Em preocupa que es puguin fer avenços i que després no s’apliquin perquè la gent no se’ls acaba de creure.

L’FBG és…
…un suport en la gestió econòmica de projectes, sobretot europeus, i també en la gestió de les patents.

Comparteix aquest post: