Neus Otero «La geoquímica isotòpica ens proporciona una eina per veure qui està contaminant»
Neus Otero és membre del MAiMA, grup de recerca de la Universitat de Barcelona certificat amb el segell TECNIO d’ACCIÓ que treballa en l’anàlisi d’isòtops estables, la mineralogia i la geoquímica. Fa més de vint anys que el grup està compromès amb la transferència de coneixement i de tecnologia cap al teixit empresarial, a l’administració pública i a la societat.
A què es dedica el MAiMA?
La nostra expertesa és sobretot en geoquímica isotòpica i en mineralogia. Apliquem aquestes eines a diferents camps d’investigació: medi ambient, durabilitat d’obra civil i autenticació d’aliments. El nostre camp més fort i en el qual fa més anys que fem recerca i transferència és el del medi ambient, sobretot en relació amb la qualitat de les aigües, àmbit en què investiguem l’origen de la contaminació, la destinació dels contaminants i l’eficiència d’estratègies d’atenuació dels contaminants.
D’una banda, treballem en l’àmbit de la contaminació agrícola, la contaminació industrial o urbana i també en l’àmbit de la contaminació minera. Principalment en aigües subterrànies, però també en aigües superficials. Fem servir sempre la geoquímica isotòpica, i això ens proporciona, moltes vegades, una eina per poder determinar qui està contaminant. Per exemple, podem distingir si un nitrat ve d’un fertilitzant químic o d’un purí. Estudiem els aqüífers per saber si els nitrats que hi trobem tenen majoritàriament un origen lligat a fertilitzants químics o a purins animals. Aquesta informació és important de cara prendre mesures de control i com s’ha d’actuar per reduir la contaminació. Fer aquesta recerca per saber qui contamina ens va portar a veure que hi ha contaminants que es degraden de manera natural i a estudiar aquests processos de degradació. Amb els nitrats, per exemple hem observat que en alguns aqüífers es produeix una disminució de la contaminació de manera natural. Estudiant com funcionen aquests sistemes naturals, darrerament treballem en línies de recerca noves per poder induir aquest processos en llocs on no s’estan donant de manera natural.
Quin diria que ha estat el projecte estrella del MAiMA en aquests més de vint anys?
Hem tancat ara fa poc un projecte amb l’Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa Geoservei, que considero força important pel seu abast territorial, per determinar l’origen dels nitrats en diversos punts de Catalunya. Aquí hem fet un treball molt interessant, perquè hem combinat les nostres capacitats amb les d’un altre grup de recerca de la UB, dirigit pel Dr. Anicet Blanch. Combinant els marcadors microbiològics que ells han desenvolupat amb els marcadors isotòpics hem estudiat uns dos-cents punts contaminats per nitrats per intentar determinar d’on ve la contaminació i que s’hi pot fer.
Ara mateix també estem estudiant l’impacte de l’abocador de la Vall d’en Bas en l’aqüífer del Garraf. Aquests son dos exemples de projectes en què jo participo com a investigadora principal.
Qui són els clients del MAiMA?
L’Administració sempre ha estat interessada en el nostre camp de recerca, i de fet en els primers anys la majoria dels projectes de transferència van ser amb l’administració. Però cada cop hi ha més empreses privades, principalment consultories i enginyeries ambientals, que veuen aquestes eines com a un valor afegit per ser més competitives en els seus projectes.
Ara mateix, en projectes de medi ambient, treballem més o menys un 25% en projectes de col·laboració amb l’administració pública i un 75% en projectes de col·laboració amb empreses. La feina que fem en l’àmbit de la durabilitat mineral, en què estudiem l’estabilitat de talussos, els àrids que es fan servir en els ferms de les carreteres, etc., sí que la duem a terme, principalment, en col·laboració amb l’Administració. En l’àmbit de l’autentificació d’aliments, que és el més nou i que creiem que pot tenir molt potencial, estem treballant en col·laboració amb un clúster d’empreses d’alimentació i amb petites empreses.
Quin és el secret perquè any rere any continueu fent transferència amb l’entorn de les empreses i les institucions?
Quan vaig iniciar el doctorat vaig anar a fer una visita a l’Agència Catalana de l’Aigua per veure si el que volíem fer podia ser del seu interès, si volien col·laborar amb els mostrejos, etc. I, de fet, abans d’acabar la tesi l’Agència Catalana de l’Aigua ja ens havia tornat a trucar per veure si els podíem ajudar en un problema que tenien amb uns pous. Des de llavors ha estat sempre una relació continuada. Una altra cosa que ens ha servit ha estat l’organització de cursos per explicar, sobretot, l’eina dels isòtops aplicats al medi ambient tant a gent de l’Administració com a gent del món de l’empresa. A través d’aquests cursos els assistents veuen el potencial d’aquestes eines, i això ha fet que sovint s’hagin posat en contacte amb nosaltres al llarg dels més de vint anys d’història que té el grup.
És important tenir l’input de què és el que realment necessiten l’Administració, les empreses i la societat en general per poder anar evolucionant en la nostra recerca en aquest sentit. Òbviament, necessitem la recerca bàsica, perquè la nostra recerca aplicada es basa en uns principis teòrics que s’han de desenvolupar, però també és molt important no perdre aquesta connexió amb els que són els problemes més importants que poden tenir tant les institucions com les empreses.
Més sobre Neus Otero
El millor avenç de la història
Aprofitant que el 2019 n’és l’any internacional, diria que uns dels descobriments fonamentals és la taula periòdica.
Què li agradaria veure en un futur
La igualtat real entre dones i homes a tots el països i en tots els àmbits.
L’avenç del futur que més por li fa
Tot el tema de la manipulació genètica. Se’n poden derivar avenços molt positius, com per exemple la curació de malalties, però em fa una mica de respecte saber on pot arribar això.
L’FBG és…
Una eina fonamental per a nosaltres per poder fer la connexió de la universitat i la recerca amb la societat, l’Administració i les empreses. Estem acreditats com a centre TECNIO, i això ha estat en part gràcies a l’impuls de la Fundació Bosch i Gimpera.
