Moisès Carmona: “Ens agrada construir organitzacions comunitàries per donar resposta a les discriminacions i opressions”
Entrevistem al Dr. Moisès Carmona, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social.
Amb el Dr. Carmona conversem sobre la interacció entre les persones i el context en el qual viuen, i la importància d’organitzar-se col·lectivament per fer front a les discriminacions.
Quina és la finalitat del vostre grup de recerca?
Ens interessa sobretot la interacció entre les persones i el context. Intentem comprendre com ens afecta la relació amb les altres persones i en el context en què vivim. La finalitat del grup de recerca és contribuir a millorar aspectes de la societat. Som una universitat pública, ens financem amb diners públics i ens sentim compromesos a què hem de retornar a la societat tot el que ens dona.
En què consisteix la psicologia comunitària?
La psicologia comunitària fa referència a aquells aspectes i estructures socials que influeixen en el nostre comportament quotidià. Des del meu punt de vista, la psicologia és una disciplina que ha posat el focus en les mancances, els problemes, els dèficits. En canvi, la psicologia comunitària se centra en les fortaleses, sense obviar que també existeixen els problemes. Quan treballem amb un grup de persones, mirem d’observar quins són els aspectes més potents d’aquella comunitat i que poden servir per contribuir a promoure un canvi social. Treballem per millorar les condicions de vida de la gent i fer emergir les opressions que vivim en la societat i que queden amagades.
Com per exemple?
Hem dut a terme un projecte europeu per veure en quina mesura les universitats són integradores del col·lectiu LGTBI i promouen la seva participació. O anem a barris com Gràcia i Poblenou per analitzar els efectes de la gentrificació i veure com afecta això als veïns que són expulsats del barri i a la gent que es queda. Volem posar en valor problemàtiques que queden oblidades, denunciar que hi ha aquestes situacions i abordar-les d’una altra manera.
Com influeix la perspectiva de gènere, de raça i de classe en la psicologia comunitària?
Influeix molt. En una assignatura que fem a la Facultat, demanem als estudiants que ens narrin situacions d’opressió que han viscut. Les estudiants que són dones ràpidament connecten amb situacions d’opressió que han patit, des d’assetjament, mirades, inclús situacions molt greus. I en el cas dels homes, n’hi ha que són incapaços de connectar amb cap situació d’opressió que hagin viscut, i estic segur que a pesar de ser home, jove, blanc, europeu i universitari han patit alguna situació d’opressió.
Les discriminacions que continuen patint les dones avui en dia són terribles…
En el cas del gènere, és un exemple claríssim que ser home o dona en aquesta societat és completament diferent. Les dones porten cadenes pel fet de ser dones, i els homes no les portem. Des del nostre grup de recerca, volem que la gent sigui conscient que les coses que li passen no són per gràcia divina, sinó que succeeixen per com està configurada la societat, que ha fet que hi hagi unes persones que tinguin uns privilegis i altres no.
I què s’hi pot fer per combatre aquestes discriminacions?
Hem de reflexionar i aprendre de les causes d’aquestes discriminacions i opressions, i col·lectivament tractar com donar-li resposta. Creiem que és fonamental que les respostes siguin socials. Moltes de les causes que podem patir són d’àmbit social i, per tant, la solució també ha de passar per mesures socials. Hem de ser capaços d’organitzar-nos col·lectivament per donar resposta a aquestes discriminacions i opressions. Des del grup de recerca ens agrada construir organitzacions comunitàries, grupals, per poder donar resposta. Nosaltres no anem a salvar a ningú, sinó que volem ajudar que s’organitzin per resoldre aquestes discriminacions.
En un context de postpandèmia, les conseqüències de la guerra a Ucraïna, una inflació molt elevada… Com d’important és que la societat s’organitzi per fer front a moments que poden resultar complicats per a moltes persones?
És transcendental. Durant la pandèmia, vam veure que en determinants barris la gent s’organitzava, des de veïns que es preocupaven de portar el menjar a altres veïns que no podien sortir perquè eren persones molt grans, etcètera. Vam veure que això no succeïa a tots els barris. Els barris on hi havia una organització comunitària prèvia més o menys forta, la gent s’organitzava per fer front a la pandèmia. I al revés, en aquells barris on no hi solia haver gaire organització comunitària, era més difícil que sorgissin iniciatives així. Per tant, on hi ha una experiència prèvia d’organització és més fàcil que ho continuïn fent en un futur. Com a societat, hem de ser capaços d’organitzar-nos per solucionar problemes petits i grans.
Sou un grup de recerca molt actiu. Quins projectes teniu sobre la taula en l’actualitat?
En tenim molts, he, he. Estem amb un projecte del CatSalut per fer una proposta per humanitzar el sistema de salut, perquè veiem que hi ha un dèficit sobre l’experiència del pacient. Volem humanitzar els serveis públics perquè les persones que hi participin tinguin una experiència més satisfactòria. Ens interessa establir un grup de treball per veure quines experiències existeixen i com es pot aconseguir que els professionals ofereixin una atenció més propera, més humana i més reconfortant. Volem que l’usuari se senti que l’estan tractant com una persona i no com un número.
També teniu un projecte amb la Fundació Catalana de l’Esplai per veure l’impacte educatiu en les estones de lleure a les escoles.
Sí, és un projecte que fem amb col·laboració amb un grup de recerca de la Facultat d’Educació de la UB. L’objectiu és veure com influeix en l’educació dels infants l’estona del migdia, on els nens i nenes dinen i fan activitats. Volem saber quin valor té aquest espai, on els infants aprenen a relacionar-se, adquireixen valors i hàbits alimentaris i de salut.
Més sobre Moisès Carmona
El millor invent de la història?
La música
Què li agradaria veure en un futur?
Una societat més humana
Un avenç del futur que li faci por?
El xat GPT i les mesures que es puguin prendre que substitueixin a les persones
Un referent?
Carolyn Kagan, una acadèmica que admiro i que va conjugar la ciència amb un compromís social molt potent
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Molta educació i que els homes ens treballem els privilegis que tenim i adonar-nos que la vida no és igual pel fet de ser home o dona
La FBG és…
Per nosaltres és un suport i una ajuda per poder desenvolupar projectes de recerca d’una manera més eficaç, àgil i fàcil. Ens hem sentit sempre molt ben acompanyats