Mireia Ribera «La tecnologia hauria d’adaptar-se a les persones, no al revés»
Mireia Ribera coordina Adaptabit, un grup de recerca dedicat a l’accessibilitat digital en docència, recerca i innovació docent de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona. L’objectiu del grup no és altre que fer que la informació de la xarxa sigui accessible per a tothom.
De què s’ocupa exactament Adaptabit?
La majoria de vegades el que passa amb la tecnologia és que força les persones a adaptar-s’hi. Adaptabit el que vol, per contra, és que la tecnologia s’adapti a les persones. D’aquí ve el seu nom: adaptem els bits. Bàsicament ens hem centrat en la informació digital: les webs i els documents digitals.
Com es pot fer que la informació estigui a l’abast de tothom?
En el cas dels vídeos, que ara s’han convertit en una forma de distribuir informació molt important, la manera més comuna de fer-ho en el cas de les persones sordes, per exemple, és amb uns subtítols especials que recullen també tots els sons. Per a les persones cegues s’ha de posar audiodescripció, és a dir, narrar amb veu el que passa a l’escena.
En el cas de persones amb dislèxia, per exemple, el que necessiten és poder transformar el tipus de lletra, augmentar l’interlineat o poder escoltar-lo per veu, mentre que les persones amb dificultats cognitives necessiten una redacció i una estructuració específica dels missatges.
Quina és la realitat per a aquests col·lectius en el món digital actualment?
La situació ha millorat moltíssim, i continuem avançant, però encara queda molta feina per fer. El problema segueix sent la manca de consciència sobre aquestes necessitats específiques. Sovint, quan apareixen noves tecnologies, no tenen en compte aquestes necessitats. Massa cops, malauradament, és un afterthougt: tots els requeriments d’accessibilitat vénen després, quan el més lògic seria que s’implementessin des de l’inici. Crec, però, que s’està millorant molt també en aquest sentit.
Com feu arribar això a les empreses?
Ens hem centrat molt en els organismes públics, perquè la legislació en matèria d’accessibilitat vigent actualment a Espanya afecta especialment les webs de les institucions públiques, tot i que també a grans empreses de serveis bàsics. A més, normalment els empresaris desconeixen aquesta legislació que els obliga a implementar uns determinats requisits d’accessibilitat, i un cop la coneixen tampoc no saben com posar-la en pràctica. Nosaltres oferim assessorament sobre els requisits legals, és a dir, sobre allò que han de complir necessàriament, i després els diem com implementar aquests requisits tant a la web com en els documents digitals. A vegades també els fem formació perquè sàpiguen com han de posar-se a fer aquests documents ben fets. D’altra banda, també hem influït en algunes empreses que no només han volgut incorporar a les seves webs i als seus documents els requisits d’accessibilitat, sinó que també han volgut aprendre com orientar els seus dissenys cap a l’usuari. Les nostres proves amb usuaris reals sorprenen i obren els ulls a molts desenvolupadors.
Està Espanya en aquest àmbit a la cua d’Europa?
En legislació no, és curiós. Aquí la legislació va anar per davant de la societat; així, l’any 2007 teníem una legislació molt més avançada que la resta de països. La part negativa, però, és que hi ha un desencaix entre aquesta normativa i el compliment que se’n fa. De fet, la normativa del 2007 no es compleix, i això sí que fa que la societat vagi cinc anys endarrerida respecte a altres països que s’han dotat de normatives que no afecten ja únicament els organismes públics o a grans empreses, sinó a totes les empreses sense excepció. El grau d’exigència en matèria d’accessibilitat a Anglaterra pot tardar encara uns anys a arribar aquí.
Quina importància té la transferència de coneixement?
Crec que la Universitat tracta en dos sentits la transferència de coneixement. D’una banda, amb la docència hem format molts estudiants que ara estan treballant i que estan influint en el fet que s’incorporin criteris d’accessibilitat i usabilitat. D’altra banda, a través d’Adaptabit hem apropat moltes normatives internacionals al context català; així, per exemple, vam traduir la normativa principal de l’accessibilitat web, vam fer unes guies sobre com fer documents docents accessibles que ha estat adoptada per totes les universitats i instituts… En aquest àmbit, la Universitat fa una important feina de sensibilització que potser a vegades no té un impacte directe, però que sí que provoca que la societat vagi coneixent tot això. Finalment, amb l’assessorament directe a empreses i institucions a través de la transferència es fa una tasca molt directa. Crec que totes aquestes actuacions són importants per transmetre aquestes necessitats i requisits i així generar un impacte en la societat.
Més sobre Mireia Ribera
Un referent científic: El més conegut seria el propi creador de la web, Tim Berners-Lee. Ell va crear la web perquè volia que la informació arribés a tothom d’una manera inclusiva.
El millor invent de la història: A mi el que em fa molta gràcia és que hi ha tota una línia de recerca de persones amb discapacitat que, com que estan en una situació extrema, solen ser més creatives a l’hora de pensar tecnologies. La màquina d’escriure es va crear gràcies a una persona cega que havia d’escriure, i el GPS i tota la veu associada és una transferència del món de la discapacitat. Aquesta és una tendència constant: la solució aplicada a un col·lectiu que es trasllada a la resta de la societat.
L’invent del futur que més por li fa: Els invents en general m’agraden, però potser m’espanta que s’oblidi la seva part ètica. M’agrada la part humana de la tecnologia, però quan s’oblida desvaloritza els avenços fets.
La FBG és… l’oportunitat, a través de la UB, de treballar amb empreses i de fer transferència.
