Mireia Mallandrich «A la universitat no només creem coneixement, sinó que també el compartim»
La Dra. Mireia Mallandrich és investigadora del grup de recerca NanoBioPharma de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. El grup, que pertany a l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), està centrat en l’estudi i el desenvolupament de components nanoestructurats alliberats de manera controlada en l’aplicació transdèrmica per al tractament de processos inflamatoris tòpics.
En què es basa la seva recerca?
La nostra expertesa és l’avaluació biofarmacèutica de formulacions de productes de via tòpica (productes dermatològics, productes per aplicar a mucoses, etc.). El que fem és valorar a nivell in vitro i ex vivo com penetren els diferents fàrmacs a través de les barreres de la pell o de la mucosa. Per exemple, amb un antiinflamatori –formulat, per exemple, en gel o en crema– podem avaluar si els principis que el producte conté són capaços de travessar la pell o la mucosa, amb quina magnitud ho fan, amb quina velocitat, etc. Estudiem com es comportaria el principi actiu amb una formulació determinada. Perquè el mateix principi actiu es pot comportar de manera diferent amb formulacions diferents. Avaluem si seria viable o no en la pràctica clínica i en l’ús humà o veterinari. És el treball previ de desenvolupament i optimització d’un producte dermatològic o tòpic.
Quins serveis poden oferir a les empreses?
Hem fet algunes col·laboracions amb empreses que necessitaven informació sobre com caracteritzar un producte que estaven desenvolupant per conèixer com es comporta. També podem donar suport a l’hora de desenvolupar els diferents prototips per veure quin és el més òptim o el que més s’ajusta als objectius plantejats. Dins aquesta avaluació treballem amb membranes artificials que serveixen per estudiar explícitament el comportament de la fórmula, o amb membranes biològiques –pell o mucoses–. Això ens dóna una idea preliminar de si una formulació és viable o podria ser eficaç, o entre diverses formulacions prototip quina podria ser la més òptima. A partir dels resultats es poden treure conclusions de quins excipients o concentracions són més adients, i per tant, això ens permet ajudar i dirigir el desenvolupament i l’optimització de la fórmula.
Altres aplicacions de tècniques que tenim al laboratori i que ara tenen força demanda per part de les empreses estan relacionades amb els fàrmacs genèrics. Hi ha un interès perquè tenen un cost menor que el producte original. Hi ha d’haver, però, la certesa que són igual d’eficaços i igual de segurs que el producte original. Això normalment es fa amb estudis de bioequivalència en què s’involucren humans i mostres plasmàtiques, però quan parlem a nivell de pell, aquests estudis clínics a vegades no són viables, perquè els productes dermatològics sovint presenten una absorció sistèmica limitada que inhabilita la comparació d’ambdós productes a partir de les mostres plasmàtiques. Per cobrir aquestes dificultats, molt recentment l’FDA i l’EMA han acceptat aquesta tècnica in vitro per fer les comparatives entre els medicaments originals i els genèrics en substitució de l’estudi de bioequivalència.
Què diria a les empreses sobre la recerca que es fa a la universitat?
Que a la universitat hi ha molt bons experts perquè som especialistes en els nostres camps. No només creem coneixement, sinó que també el compartim. La nostra motivació és investigar i generar coneixement, i jo crec que això sí que pot ajudar altres empreses a millorar els seus propis projectes i alhora donar-los suport tècnic.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
Nosaltres estem molt enfocats a compartir la recerca i el coneixement que generem perquè al final tot això tingui una repercussió beneficiosa en la societat. Perquè la societat avanci i per poder donar resposta a totes les malalties que encara no estan cobertes. L’objectiu de les empreses és generar un producte per al tractament o l’alleujament de les malalties i obtenir uns beneficis. En el nostre cas, fem tot el procés per arribar a un coneixement, i perquè a partir d’aquest coneixement que es pugui generar després sigui possible cobrir una necessitat. Jo crec que podem treballar molt bé conjuntament i que ens podem complementar molt bé.
A més, les persones que avui estan treballant per a aquestes empreses han passat abans per la universitat. Això també és un valor afegit nostre: no ens quedem el coneixement per a nosaltres, com podria fer una empresa, sinó que el compartim perquè siguem tots al final els que tirem endavant amb la societat.
Més sobre Mireia Mallandrich
El millor avenç de la història
No em podria quedar amb un de sol. Tots els progressos sumen i són molt importants. La penicil·lina és molt important, per exemple, però les vacunes també ho són, i els avenços astronòmics segur que també ens proporcionaran coneixements que seran molt importants en el futur.
Què li agradaria veure en un futur
Més col·laboració, tot i que ja n’hi ha molta, solidaritat, etc. Un món més utòpic i no tan segregat i egoista.
Quin avenç del futur li fa por?
Que qualsevol avenç s’utilitzi amb finalitats malicioses, que puguin generar guerres, desigualtats, perjudicis per al planeta i per als éssers vius.
L’FBG és…
El pont entre la universitat, les empreses i la societat. A vegades els investigadors podem ser com el típic científic boig que està amb el seu tema i no sap ni quina hora és. L’FBG té l’expertesa per relacionar-se amb diferents empreses o clients, fer la facturació, preparar els contractes laborals, etc., i això ens permet a nosaltres enfocar-nos únicament en la nostra recerca.
