Maribel Trillas «Els investigadors que es queden només amb les publicacions es perden la meitat de la història»
Maribel Trillas, cofundadora de Biocontrol Technologies, va ser una de les dotze finalistes als premis Dona Innovadora 2017 que atorga la Unió Europea. La spin-off de la Universitat de Barcelona s’encarrega de desenvolupar microorganismes naturals per a la seva utilització com a agents de control biològics davant malalties de cultius.
Creu que Espanya és un país de dones innovadores?
Pel que hem vist l’últim any sembla que sí. Vam ser quatre les espanyoles que vam quedar finalistes. De fet, però, ningú no sabia que érem tantes, i ho vam descobrir a Brussel·les mateix.
A la Facultat vaig viure reaccions diverses. Persones amb qui normalment només ens saludàvem em van abraçar. “Que valenta!”, em deien. D’altres es morien d’enveja. Algú em va dir que havia tingut sort… Si un home guanya un premi és perquè és brillant, però si el guanya una dona és perquè ha tingut sort… Doncs no home, no! Penso que darrere d’aquest premi hi ha una intenció de buscar models de dones emprenedores i innovadores, perquè quan algú pensi en el rol de líder, també pensi en una dona.
Quan estudiava Biologia, va pensar mai a crear una empresa?
No. Hi ha gent que neix i ja sap que tindrà una empresa. Jo no. Vaig tenir l’oportunitat d’anar als Estats Units amb una beca i allà vaig començar a treballar en el control biològic. Si no hi hagués anat potser no m’hauria interessat pel control biològic, que llavors pensava que era una cosa que només estava als llibres.
Quan vam trobar el microorganisme, i després d’algunes proves, vam veure que tenia molt de potencial, i aleshores ens vam embravir, perquè vam veure que podia ser rendible. Vam tramitar-ne la patent i a partir d’aquí ho vam registrar i vam crear un miniequip. Vam ser valents i vam creure en el producte, perquè vèiem que era bo i que guaria una malaltia que era difícil de controlar amb un producte químic. A mesura que vam anar avançant vam veure que era encara millor del que pensàvem i que funcionava per a més malalties.
En la part econòmica hem passat algunes penúries, però la part científica ha estat molt gratificant, només ens ha donat alegries. Els investigadors que es queden només amb les publicacions es perden la meitat de la història.
Quina és la diferència entre els productes biològics i els químics?
Un producte químic mata tant allò bo com allò dolent, i fa desaparèixer els enemics naturals de moltes malalties. El que s’intenta amb els productes biològics és restablir l’equilibri tot potenciant els productes que es troben en el sòl de manera natural i que fins ara hem anat destruint amb els productes químics. Els productes químics poden matar fins a un 80% dels agents causants de la malaltia, mentre que els biològics potser els redueixen entre un 40% i un 60%. Hi ha per tant un marge, és cert, que els productes biològics no cobreixen, però tot i així són millors. El producte químic, com que és tòxic, s’ha de degradar, i té molt poques setmanes de vida. Per contra, els productes biològics, com que no són nocius, es combinen al sòl amb moltes estructures que són de supervivència per a la planta.
El nostre producte prové d’un fong, d’una soca d’un trichoderma. És una aproximació ecològica, més de biòleg, que intenta restablir l’equilibri que els productes químics han malmès. Activa les defenses naturals de la planta, un extra que fa de vacuna contra moltes malalties. I com que activa les defenses, gairebé totes les plantes hi responen bé; però quan apliquem el nostre producte al sòl, el seu efecte es potencia encara més, de manera que quan la planta es veu atacada respon més ràpidament i amb una magnitud molt més gran.
Quan explicava els productes biològics als pagesos ells em deien que els productes químics són curatius i els biològics preventius. “I quin desavantatge és aquest?”, els contestava jo. El producte químic és una resposta immediata, una inversió a curt termini, mentre que el producte biològic ho és a mitjà termini. De manera que vas fent i cada vegada tens menys problemes. I a més regeneres el sòl en tota la seva biodiversitat.
En quin moment es troba Biocontrol actualment?
Econòmicament, ara mateix estem sortint de la vall de la mort i comencem a veure la llum. Tenim llicència per vendre el producte als Estats Units, al Canadà, a països europeus, a Egipte i en alguns països de l’est d’Europa. Nosaltres venem a empreses exportadores, i el nostre objectiu és acabar venent també a les empreses locals per al seu consum. Venem el producte a distribuïdors de les zones, però no el fabriquem, perquè vam veure que fer una fàbrica per a un sol producte era caríssim. Ara mateix estem ampliant el nombre de fàbriques amb què treballem, que estan situades totes a Europa.
Jo penso que el nostre nínxol de mercat més important és Europa, i més concretament Espanya i l’arc mediterrani a causa del seu clima càlid. També ens interessaria introduir-nos a l’Amèrica Central per provar el nostre producte amb malalties de la banana, de la pinya i d’altres fruites de la zona.
Continuaran investigant per treure algun producte més al mercat?
A mi m’agradaria molt continuar investigant sobre coses que tinc literalment al congelador. Treure’n alguna i posar-nos-hi. El que no tinc gaire clar és cap a on hauríem de tirar, perquè tornar a fer un desemborsament tan important com el que vam fer… Però a mi m’agradaria buscar alguna cosa que estigués més enfocada a una o dues malalties concretes, ja que el nostre producte és de molt ampli espectre… M’agradaria aconseguir un o dos productes més abans de jubilar-me, o com a mínim començar-hi a treballar i que l’equip hi vagi treballant després fins a acabar-lo.
Més sobre Maribel Trillas
El millor invent de la història: Encara deu estar per inventar.
El pitjor invent de la història: Hi ha químics que han fet molt de mal. Tenen la seva disculpa perquè no van ser inventats per fer mal, però els efectes colaterals d’alguns químics són realment molt perjudicials.
L’invent del futur que més por li fa: Jo sempre dic que no hi ha monstres de set caps. Moltes d’aquestes coses que diuen que ens arribaran, no crec que siguin factibles.
L’FBG és… …una eina imprescindible si vols innovar o si vols fer transferència. Sense l’FBG seria impossible tirar endavant. Et situen en el món real ajudant-te amb el pla d’empresa, posant-te en contacte amb altra gent… A mi m’ha ajudat molt; la gent que hi ha a la Fundació és imprescindible.
