Magdalena Grifoll «Els tractaments de descontaminació biològics són més efectius, més barats i més sostenibles»
La Dra. Magdalena Grifoll, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, estudia el potencial biotecnològic de les comunitats microbianes ambientals en la descontaminació d’entorns afectats per barreges d’hidrocarburs i derivats.
En què treballa el grup de recerca?
Al grup de Biodegradació i Bioremediació de la Universitat de Barcelona estudiem les xarxes metabòliques microbianes que estan implicades en la degradació biològica de contaminants orgànics (sobretot d’hidrocarburs aromàtics policíclics, HAPs, i els seus derivats amb O i N) al medi ambient. L’objectiu final és entendre i optimitzar els processos de biodegradació per aplicar-los a la descontaminació d’aigües i de sòls contaminats.
Aquesta feina la fem des d’un doble vessant: la recerca bàsica, en què estudiem com es degraden aquests compostos, quines poblacions de bacteris els ataquen i com interactuen entre elles, quina resposta es produeix en el medi ambient després d’un vessament i durant el període de recuperació, entre d’altres; i la recerca aplicada, en què treballem amb empreses per desenvolupar i avaluar mètodes de descontaminació de sòls, aigües o de residus, fent una feina de laboratori d’R+D. En aquest cas l’empresa ens porta un sòl o aigua subterrània contaminats i nosaltres avaluem si es poden tractar amb mètodes biològics. Analitzem el sòl i determinem el tipus i concentració del contaminant, quantifiquem les poblacions microbianes degradadores i la seva activitat, i fem diferents assajos per determinar les millors condicions i esmenes per potenciar la biodegradació del contaminant. Si veiem que el sòl té una microbiota degradadora poc abundant també podem desenvolupar consorcis microbians especialitzats per utilitzar-los com inòculs.
D’on provenen la majoria d’aquests contaminants?
Els contaminants que nosaltres estudiem són d’origen petrogènic o pirolític, és a dir, provenen del petroli i del carbó i són el resultat de la seva transformació i utilització industrial. Estudiem sobretot sòls i aigües subterrànies que puguin estar afectats per un vessament, com tractar els residus d’indústries petroquímiques, o els emplaçaments industrials de producció, emmagatzematge o transformació de combustibles… Sempre que hi ha aquests tipus d’activitat, sigui per producció o per utilització o bé per transport d’aquests productes, es poden produir vessaments accidentals en el medi ambient, i nosaltres el que busquem és poder potenciar l’eliminació biològica d’aquests productes.
Quina diferència hi ha entre la descontaminació química i la biològica?
La descontaminació biològica és molt més sostenible. Des del punt de vista ecològic és l’únic tractament que retorna als sòls la seva funcionalitat. Els sols alberguen una gran diversitat d’éssers vius i la seva funció com gran trampa de carboni, reservori d’aigua dolça, i productors d’aliments està lligada en gran part a la microbiota… Els tractaments físico-químics són en general molt agressius i a part d’eliminar el contaminant destrueixen la microbiota i l’estructura del sòl, per tant no retornen al sòl la seva funcionalitat; almenys no a curt termini. Un altre avantatge de la descontaminació biològica és que és més barata que els tractaments químics. A més, no introdueix tòxics, que són contaminants en si mateixos.
La descontaminació biològica té però un inconvenient, que és la incertesa. Amb un tractament químic és més fàcil mesurar la quantitat de producte que s’ha d’aplicar i determinar els dies, més o menys, que el producte trigarà a eliminar el contaminant. En canvi, un tractament biològic sempre depèn molt del tipus de sòl, del tipus de contaminant, dels tipus de bacteris que hi hagi… Aquesta incertesa fa que prèviament s’hagin de fer uns assajos al laboratori per saber si el tractament funcionarà sobre el terreny, i això és una cosa que les empreses veuen com un inconvenient. Això, però, està canviant. La UE està promovent les tecnologies verdes i l’economia circular, i això fa pressió perquè cada vegada es facin més tractaments biològics, que són potencialment més efectius, més barats i també més sostenibles.
Com veu la relació entre institucions o empreses i la universitat?
Jo crec que ha evolucionat. Ara les empreses ens consideren tant un centre de recerca com un possible laboratori al seu servei. Jo penso que això és molt positiu perquè donar un servei et permet mantenir una sèrie d’infraestructures i personal que fent sols recerca bàsica potser són més difícils de mantenir. Les empreses veuen que sabem fer recerca i que també sabem resoldre problemes reals. I a les consultories ambientals amb les quals treballem els va molt bé, perquè els permet disposar d’un laboratori d’R+D sense haver de mantenir-lo contínuament. Jo crec que això s’ha de potenciar i que anirà a més.
De tota manera, un dels problemes que hi ha en aquest país és que som molt poc transparents pel que fa a la contaminació. Als Estats Units, per exemple, s’ha arribat al punt en què quan una empresa explica que fa recerca per solucionar possibles problemes de contaminació això la beneficia. Aquí ningú assumeix públicament que hi ha emplaçaments contaminats o que l’activitat industrial implica possibles riscos que hem d’estar preparats per mitigar.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
Jo crec que la transferència de coneixement és una de les funcions de la Universitat. La recerca ha de poder resoldre els problemes de la societat industrial, i, per altra banda, la transferència és una font d’ingressos pel manteniment del grup de recerca. A mi, a més, em permet el contacte amb el món professional i poder transmetre la meva experiència als estudiants. No tots els estudiants es dedicaran a la recerca bàsica, se’ls ha de formar també per afrontar diferents carreres professionals. A mi la transferència em permet donar aquesta doble formació als estudiants.
Més sobre Magda Grifoll
El millor avenç de la història
Un avenç clau va ser la descoberta de l’estructura de la molècula del DNA i el codi genètic. Més recentment la tecnologia CRISPR ha estat una revolució.
Un avenç del futur que li faci por
L’edició genètica pot permetre curar o preveure una malaltia. Però també fa por que es pugui utilitzar de forma trivial, per exemple per millorar l’aspecte de les persones.
Un referent
El meu referent més important va ser el director del meu primer postdoctorat als Estats Units, Peter Chapman.
L’FBG és…
…una oficina de suport a la recerca que ens permet, d’una manera àgil, contactar amb empreses i establir els ponts legals per poder treballar-hi. Ens ajuda a donar-nos a conèixer, i per això també crec que és molt necessària.
