M. Carme Llasat «L’ésser humà pot actuar i aconseguir disminuir un risc que de manera natural estaria augmentant»
Maria del Carme Llasat dirigeix el grup de recerca d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Facultat de Física, un grup que estudia l’impacte del canvi climàtic en els riscos naturals hidrometeorològics. El grup fa més de vint anys que fa transferència del seu coneixement.
De quina forma s’aprecia l’impacte del canvi climàtic al nostre país?
L’impacte del canvi climàtic s’aprecia, primerament, per l’augment de la temperatura, sobretot per l’augment de temperatures extremes i d’onades de calor. Això és indiscutible, i ho estem detectant tant a la ciutat de Barcelona com al conjunt de Catalunya. El segon impacte més important és la pujada del nivell del mar, que ja es pot detectar clarament en diversos llocs i que afecta les costes catalanes. El tercer impacte seria la disminució de la neu, concretament als Pirineus, on aviat haurem perdut pràcticament totes les glaceres permanents a causa de l’augment de la temperatura. Un quart factor seria l’agreujament dels episodis extrems; en seria un exemple l’episodi de la tempesta Glòria de fa un any, en el qual, inesperadament per l’època de l’any, vam tenir uns aiguats bastant generalitzats, amb ventades molt fortes, temporal de mar, nevades, etc. Aquesta magnitud fora d’època sí que comença a fer pensar en el canvi climàtic. Igual que les famoses nevades d’aquest any; que hi hagi nevades a l’hivern no és inusual, òbviament, però sí que ho és la quantitat de neu que ha caigut. A causa de la major temperatura que hi ha a l’atmosfera, la quantitat de vapor d’aigua que pot haver-hi, que després pot caure en forma de pluja o de neu, és més gran.
Es pot revertir la situació actual?
Això no es pot revertir immediatament. És a dir, no podem fer clic i pensar que ho hem solucionat tot i que ja no emetem res. Encara que en aquests moments deixessin d’augmentar les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, l’atmosfera trigaria un temps a reaccionar, i per tant tots aquests efectes es notarien encara durant un temps. El que encara som a temps de fer és evitar que les coses vagin a pitjor. I és amb aquesta perspectiva que hem d’actuar per evitar que la situació s’agreugi i se’ns escapi de les mans. Perquè de moment podem anar fent front a aquestes condicions, però si la situació s’agreuja la nostra capacitat d’adaptació serà cada vegada més petita.
Quines mesures podem aplicar?
Hi ha dues qüestions importants. Una és tenir cura de la Terra, és a dir, cuidar la biodiversitat, l’entorn, reduir la contaminació, ser més responsables amb el que fem, etc. Tot i això, les Nacions Unides van fer fa poc una crida perquè cap dels països no havia complert els objectius d’inversió per evitar la pèrdua de biodiversitat.
La segona qüestió és la mitigació del canvi climàtic disminuint la presència de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Aquests gasos són els que causen que s’escalfi no solament l’atmosfera, sinó també, i això encara és pitjor, el mar. Acabem de publicar un estudi en el qual demostrem que el mar Mediterrani s’ha escalfat més que no pas l’atmosfera. I això realment pot afectar tot l’ecosistema marítim, la indústria pesquera i fins i tot el clima Mediterrani. Si la temperatura de l’aigua és més elevada, les pluges intenses i localitzades típiques de l’estiu són més greus. Per tant, què hi podem fer? Doncs evitar augmentar aquest efecte consumint menys energia, directament i indirectament: reduir l’ús dels mòbils i dels ordinadors, intentar utilitzar el transport públic sempre que sigui possible, i exigir –i això és important– als governs i a les companyies elèctriques que utilitzin energies renovables, tot recordant-los que aquestes energies no són necessàriament més cares que les energies convencionals. Aquí sí que hi ha d’haver un compromís per part nostra que ens faci, no solament sortir al carrer per manifestar-nos, sinó també tenir en compte qui votem i què fem en el nostre dia a dia.
En quins projectes treballa el vostre grup de recerca?
Els nostres projectes són, sobretot, amb institucions tant a nivell de l’estat espanyol com a nivell de Catalunya, i molts estan relacionats amb l’agricultura, ja que treballem en la predicció d’incendis forestals, de gelades, de pedregades, etc. Vam ser nosaltres els que vam implementar la primera xarxa agrometeorològica a Catalunya per poder fer tot aquest seguiment. També vam desenvolupar una aplicació mòbil relacionada amb els aiguats que es diu Floodup i que s’utilitza arreu de l’estat espanyol com a eina per conscienciar i per informar la gent sobre els riscos de les inundacions, tema amb el que hem fet nombrosos projectes de transferència. Actualment també hem començat una nova línia de treball relacionada amb l’estudi de les alertes per a l’aviació.
Amb tot, la transferència més potent que tenim és la predicció d’incendis forestals. Vam començar a estudiar com predir incendis d’avui a demà, i ara ja estem treballant en com predir-los d’avui a uns mesos o d’avui a uns trimestres. També estem estudiant, a més, com influeix el clima de tot el món en el fet que hi hagi incendis aquí a Catalunya. Cada vegada ho ampliem més.
Com predieu els incendis?
Hi ha molts factors que hi influeixen. Evidentment, un factor que hi influeix és l’estat de la vegetació i les condicions climàtiques. Nosaltres treballem, sobretot, amb la part meteorològica i climàtica. Vam aconseguir tenir un registre històric d’incendis des de la dècada de 1970 a Catalunya, una sèrie força llarga i molt ben treballada gràcies a la col·laboració amb el Servei de Prevenció d’Incendis de la Generalitat. I a partir d’aquí vam començar a veure quina relació hi havia entre els incendis i variables com ara la temperatura, la pluja, la humitat, etc. Amb la informació concreta vam desenvolupar fórmules matemàtiques que ens ajudaven a simular, a través d’equacions, quants incendis es produirien cada mes o quantes hectàrees es cremarien. Actualment aquests models els hem anat millorant i adequant a diferents parts de Catalunya.
El que hem detectat últimament és que l’índex de sequera influeix molt en el risc d’incendis; però no només l’índex de sequera de dies abans, sinó que també hi influeixen les condicions de mesos abans i, fins i tot, d’algun any abans. Estem parlant de masses forestals que triguen a créixer; i, per tant, el risc d’incendi no solament depèn del fet, per exemple, que faci molta calor a l’estiu, sinó que també depèn de si ha plogut molt, o no, durant la tardor anterior, per exemple.
Com d’important és la feina de divulgació en el vostre àmbit?
La divulgació de cara a la societat és totalment necessària com a eina preventiva i d’autoresponsabilització, ja que es tracta de riscos que posen en joc vides humanes.
Hem escollit el cas dels incendis forestals com a exemple de bones pràctiques, ja que, en contra del que tothom pensava, vam demostrar que els incendis estaven disminuint tot i el canvi climàtic. La lògica ens portava a pensar que, si fa més calor i plou menys, en alguns llocs hi hauria més incendis. A través dels nostres models de predicció vam poder comprovar que, si depenguessin exclusivament de les condicions climàtiques i meteorològiques, els incendis haurien augmentat a tota la Mediterrània. En aquest cas, però, la prevenció i l’extinció han millorat, i això és un exemple de com l’ésser humà pot actuar i aconseguir disminuir un risc que de manera natural estaria augmentant. Hi ha més conscienciació de la població, hi ha més normativa, hi ha més mitjans, etc.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
La transferència de coneixement és molt important, però no se li dóna prou importància. I més en un moment en què algunes empreses i mitjans de comunicació s’omplen moltes vegades la boca amb la paraula ciència. “Això està científicament provat”, diuen. Som en una època en què la pseudociència i la falsa ciència s’escampen per tot arreu gràcies a les xarxes socials. Per això és encara més important que les fonts científiques siguin fidedignes. I el que ofereix la Universitat, òbviament, són resultats fidedignes.
Més sobre M. Carme Llasat
El millor invent o avenç de la història?
El telescopi, perquè marca l’inici del mètode científic i el canvi de mentalitat.
Un referent científic?
A part de Marie Curie, intento buscar referents en científiques no necessàriament tan conegudes. Dia a dia vaig aprenent de dones que no han arribat a passar a la història.
Què li agradaria veure en el futur?
M’agradaria veure que la gent és més conscient que hem de col·laborar tots junts per tenir un futur millor. Es tracta d’una tasca col·lectiva, no individual.
L’FBG és…
Una bona ajuda per al personal investigador de la Universitat. Per a mi ha estat un referent en transferència de coneixement, i realment sempre m’hi he trobat ben acollida, assessorada i ajudada.
