Lluís Francesc Santamaria: «En el futur la immunologia traslacional hauria de ser capaç de preveure algunes malalties perquè no s’arribessin a desenvolupar mai»
Després de tretze anys treballant en el sector farmacèutic, Lluís Francesc Santamaria Babí va traspassar la línia que separa la indústria de l’acadèmia per convertir-se en professor agregat interí d’Immunologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. La seva experiència l’ha portat a dirigir el Grup de Recerca d’Immunologia Traslacional, premiat el 2015 amb el premi Antoni Caparrós per la seva capacitat de transferència de coneixement a la indústria farmacèutica.
Què és la recerca traslacional?
És una modalitat d’investigació dirigida a transferir coneixement des de la investigació biomèdica cap a la investigació clínica. Té com a finalitat poder entendre millor les patologies i facilitar el desenvolupament de teràpies innovadores, i es duu a terme amb material clínic de pacients i en estreta col·laboració amb els metges especialistes. La recerca translacional ha permès desenvolupar fàrmacs dirigits a la base patogènica de moltes malalties.
Aquests fàrmacs, que són biològics, no es venen a les farmàcies, sinó que són tractaments hospitalaris que van dirigits contra la base de la malaltia, de manera que proporcionen millores clíniques molt importants. Estem parlant d’anticossos monoclonals que s’injecten en pacients per bloquejar selectivament molècules molt específiques. Sabem que aquests tractaments poden ser útils en molts malalts que no responen a tractaments amb fàrmacs convencionals. En un futur hauríem de ser capaços d’escollir quin d’aquests tractaments són els que més s’adapten al pacient a partir del seu perfil molecular. Des del punt de vista biomèdic, la línia a seguir és trobar tractaments cada vegada més adaptats al pacient perquè puguin ser els més beneficiosos possible.
En què treballa el Grup de Recerca d’Immunologia Traslacional?
Treballem en malalties inflamatòries cròniques com l’esclerosi múltiple, la psoriasi, l’artritis, la IDB i altres malalties dermatològiques i al·lèrgiques i immunoteràpia del càncer. Investiguem les malalties humanes amb material clínic de pacients (sang, biòpsies…) i hi relacionem tota la informació que s’està generant en l’àmbit dels tractaments biològics intel·ligents. És a dir, podem saber què passa amb la malaltia d’un pacient afectat de psoriasi si li bloqueges una citocina. Precisament la psoriasi és una de les àrees de treball més importants del nostre grup, que s’ha pogut beneficiar molt de la innovació terapèutica gràcies a la facilitat per accedir a material clínic de pacients.
Quins beneficis aporten els fàrmacs biològics respecte als fàrmacs clàssics?
Els biològics són fàrmacs d’alta tecnologia que van molt dirigits a una malaltia concreta. Gràcies a l’enginyeria genètica s’ha aconseguit fabricar proteïnes humanes que, per exemple, tenen la propietat de ser selectives a l’hora d’inhibir una citocina. En el moment en què es troba un fàrmac biològic que funciona, s’obre la porta a generar un fàrmac clàssic a partir d’aquest. A més, això esperona els investigadors a continuar treballant en la millora del tractament. Actualment, la indústria està centrada a crear molècules petites que no siguin injectables i amb les quals es pugui aconseguir el mateix que fa el fàrmac biològic, que s’ha d’injectar per via intramuscular o intravenosa, cosa que fa que també tingui les seves limitacions.
Quines malalties es poden beneficiar d’aquests tractaments?
Vint anys enrere l’esclerosi múltiple només es podia tractar amb corticosteroides, que sovint no comportaven una millora de l’estat de salut del pacient. Ara hi ha tractaments que frenen la simptomatologia o que frenen els brots a partir de la inhibició selectiva d’algunes molècules. El tractament amb fàrmacs biològics també ha millorat la qualitat de vida dels malalts que pateixen artritis reumatoide, que abans no es podien moure i ara sí, o dels pacients amb asma que havien deixat de respondre als tractaments. A partir de la immunologia traslacional s’han trobat molècules per les quals el càncer es defensa del sistema immunitari quan s’aplica algun tractament. Ara s’ha descobert que hi ha tractaments biològics que bloquegen aquestes cèl·lules cancerígenes perquè el sistema immunitari pugui atacar-les i eliminar-les. Aquesta és la nova generació de tractaments contra el càncer que està arribant.
En malalties d’inflamació crònica estem parlant de pacients severs, no de pacients lleus. Pacients que ni tan sols no poden treballar, que tenen una qualitat de vida molt afectada. Aquestes malalties tenen una incidència en la població d’entre l’1% i el 2%, i malauradament són cada cop més freqüents en la societat.
S’està invertint a Espanya en recerca traslacional?
El Regne Unit, Alemanya, Dinamarca els Estats Units, Suïssa… tots els països desenvolupats importants estan invertint ingents quantitats de diners en la recerca traslacional. Al nostre país cada vegada es pren més consciència que una assignatura pendent de la recerca biomèdica és la transferència de coneixement, on la recerca traslacional és essencial.
Més sobre Lluís Francesc Santamaria Babí
Un heroi de l’àmbit científic: el Dr. Alexander Fleming, inventor de la penicil·lina.
Un descobriment que li agradaria veure: que la immunologia traslacional pogués generar fàrmacs que preveiessin les malalties perquè aquestes no s’arribessin a desenvolupar mai en persones que estan genèticament predisposades a patir-les.
L’FBG és… un organisme essencial i necessari perquè es pugui transferir el coneixement de la Universitat de Barcelona a la indústria. Ens proporciona el suport necessari per poder contractar, per poder gestionar administrativament els pressupostos i per trobar altres grups de la Universitat i empreses amb què poder col·laborar.
