“Les nanopartícules que hem desenvolupat poden tenir un impacte real en la vida dels pacients amb glaucoma”
La Dra. Elena Sánchez, professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, lidera un projecte innovador que podria suposar un abans i un després en el tractament del glaucoma.
Aquesta malaltia neurodegenerativa, que afecta milions de persones arreu del món i és una de les principals causes de ceguesa, necessita noves estratègies terapèutiques més efectives i menys invasives.
En què consisteix la tecnologia que heu desenvolupat per combatre el glaucoma?
Hem desenvolupat unes nanopartícules lipídiques d’última generació que tenen propietats terapèutiques. Aquestes partícules encapsulen un compost actiu, natural, que té propietats neuroprotectores.
Quines característiques fan especialment innovadora aquesta tecnologia?
L’avantatge principal d’aquestes nanopartícules és que es poden administrar de manera tòpica, en forma de gotes oftàlmiques, la qual cosa és molt còmoda i accessible per als pacients. A més, permeten un alliberament perllongat del compost actiu, fet que n’afavoreix l’eficàcia terapèutica. Els assajos en models animals han demostrat que aquestes partícules són capaces d’arribar fins al pol posterior de l’ull i a la retina, cosa que les converteix en una opció molt prometedora per a la neuroprotecció en el glaucoma.
A més, heu aconseguit incorporar-les en un gel termosensible.
Exacte, es tracta d’un col·liri que s’aplica en forma líquida, però que, en contacte amb la superfície ocular, augmenta la seva viscositat. Això fa que s’adhereixi millor a l’ull i que millori la penetració de les nanopartícules, augmentant encara més el seu potencial terapèutic.
Com beneficiarà aquesta tecnologia als pacients amb glaucoma?
D’una banda, les nanopartícules lipídiques tenen propietats hidratants, lubricants i antiinflamatòries que les fa efectives per tractar la sequedat i la inflamació ocular, molt comunes en aquests pacients. D’altra banda, poden actuar com a coadjuvant dels tractaments actuals, que se centren a reduir la pressió intraocular o bé ser combinades amb aquests fàrmacs per administrar-ho de manera conjunta en una única formulació. És, per tant, una tecnologia altament versàtil i amb un gran potencial disruptiu.
Veu rebre un ajut Prova de Concepte del Fons per a l’Impuls de la Innovació (F2I) que atorga la Universitat de Barcelona. Què va suposar rebre aquest ajut?
L’ajut F2I ha estat fonamental per fer avançar el projecte. Ens ha permès iniciar l’escalat industrial de les nanopartícules i disposar dels recursos necessaris per validar aspectes clau com la biodistribució i la durada de les nanopartícules en teixits oculars. També estem realitzant assajos amb models animals específics de glaucoma per obtenir dades més precises sobre el seu mecanisme d’acció.
En quin estat es troba aquest projecte?
Hem realitzat diversos assajos en models animals on hem comprovat que posseeixen eficàcia terapèutica. Tot i això, estem ampliant aquests estudis de biodistribució i eficàcia en glaucoma. Pel que fa a la protecció intel·lectual, ens trobem en fases nacionals amb capacitat per a transferir la tecnologia desenvolupada. Paral·lelament, ja hem iniciat l’escalat industrial de les nanopartícules, un pas clau per avançar cap a la futura aplicació clínica.
Com es viu com a investigadora poder participar en un projecte com aquest?
És un repte apassionant, especialment perquè és la primera vegada que fem un recorregut tan complet, des del laboratori fins a la possible transferència al mercat. A més, aquest projecte va néixer en el marc d’una tesi doctoral dins del nostre grup de recerca i l’hem anat fent créixer amb molta implicació per part de tots els membres de l’equip. Estem molt il·lusionats amb la possibilitat de portar aquesta tecnologia un pas més enllà i poder-la llicenciar.
Com aconseguiu compaginar la transferència, la recerca i la docència?
Amb dificultats… però també amb molta motivació (riu). La transferència és una part molt gratificant, perquè et permet veure com la recerca pot tenir un impacte real en la vida dels pacients. Alhora, compaginar-ho amb les tasques docents, que també són molt exigents i importants, suposa un gran esforç. Però hi posem molta dedicació perquè creiem en el valor d’aquest projecte i sobretot tinc la gran sort d’estar recolzada per un equip d’investigadors amb molta dedicació que porten a terme una gran tasca.
Més sobre… Elena Sánchez
El millor invent de la història?
Les vacunes.
Què us agradaria veure en un futur?
En el meu camp, m’agradaria veure com la nanotecnologia arriba al mercat de manera més massiva. En l’àmbit personal, com que tinc una nena, m’agradaria que tant nens i nenes tinguessin la mateixa educació i les mateixes possibilitats.
Un avenç del futur que us faci por?
La intel·ligència artificial.
Un referent?
La meva mentora i directora de tesi, la Dra. Maria Luisa García, que m’ha transmès la il·lusió per la recerca, i els meus pares, que sempre han lluitat per assolir els seus objectius amb esforç i determinació.
Què es podria fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones?
Caldria fomentar entorns inclusius i equitatius on homes i dones tinguin les mateixes possibilitats de progressar i reconèixer el talent sense biaixos de gènere.
La transferència és important per…
Per convertir el coneixement científic en solucions reals per als pacients.