La UB participa en un projecte per identificar noves dianes terapèutiques contra malalties del sistema nerviós central
Un equip de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) participa en un consorci per desenvolupar noves dianes terapèutiques contra malalties del sistema nerviós central, com ara les patologies neurodegeneratives o el glioblastoma. En concret, el projecte se centra en una innovadora estratègia, la meliteràpia, basada en molècules que actuen específicament sobre els lípids de la membrana cel·lular.
L’objectiu general d’aquest consorci és identificar i estudiar receptors regulats per lípids com a lligand natural amb alt valor terapèutic i gran potencial de translació, per tal d’aplanar el camí per a futurs tractaments contra les deficiències en la neurogènesi, el deteriorament cognitiu de l’envelliment i la formació de tumors cerebrals”, explica la professora Eva Estébanez, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), que coordina la participació de la Universitat en el projecte.
El consorci és liderat per Laminar Pharmaceuticals, una empresa pionera en l’ús de lípids bioactius mitjançant meliteràpia. També hi participen investigadors de la Universitat de les Illes Balears i del Centre d’Investigacions Biomèdiques de La Rioja.
El potencial de les molècules d’origen lipídic
En els darrers anys ha anat augmentant el coneixement sobre el paper dels lípids en els processos bioquímics i fisiològics associats a diferents malalties, que han passat de ser meres molècules estructurals a ser entitats que regulen processos de summa importància a la cèl·lula, i que en són una part activa. Aquesta és la base de la meliteràpia, un enfocament terapèutic que utilitza àcids grassos sintètics que modifiquen la composició de la membrana cel·lular per interferir en l’activitat de les proteïnes associades a la membrana (responsables de diversos processos patològics), però també de receptors nuclears clau que actuen com a factors de transcripció.
En aquest context, els investigadors del consorci tractaran d’identificar i validar receptors capaços d’unir-se a molècules d’origen lípid; en concret, als lípids de disseny del portafoli de l’empresa Laminar, que són majoritàriament àcids grassos sintètics modificats respecte als seus homòlegs naturals, cosa que fa que siguin molècules amb alta eficàcia i un gran perfil de seguretat. Algunes d’aquestes molècules ja es troben en fases clíniques avançades (II i III), però moltes altres estan pendents d’iniciar el seu desenvolupament després d’haver estat només testades de manera bàsica i d’haver-s’hi observat alguna activitat d’interès.
“La metodologia dissenyada per a l’execució del projecte maximitza les opcions de trobar dianes d’interès terapèutic, ja que comença amb aquells receptors i lligands que ja han estat més estudiats i amb els quals hi ha altes probabilitats d’èxit, però també es proposa tot un procés de cribratge i selecció tant de dianes com de lligands que garanteixen un escrutini profund i exhaustiu, i que poden per tant ajudar a generar noves patents i a iniciar nous desenvolupaments”, detalla la investigadora de la UB.
TLX, un receptor implicat en diferents patologies
En aquest sentit, el projecte es focalitzarà principalment en la superfamília de receptors nuclears (RNs) com a dianes d’elevadíssim interès, ja que s’estima que un 25% de tots els fàrmacs fan el seu efecte a través d’aquests receptors. En concret, el punt de partida és el receptor anomenat TLX (human tailless o NR2E1), crucial per entendre tant el procés de neurogènesi –naixement de noves neurones– en cervell adult com per desenvolupar teràpies contra malalties neurodegeneratives o d’oncogènesi al sistema nerviós central.
“La implicació de TLX en diferents patologies rau en el seu rol sobre la proliferació cel·lular del sistema nerviós central, l’activació descontrolada de la qual és oncogènica; una activació controlada, però, podria ser molt rellevant en neuroregeneració o per potenciar la memòria”, explica la investigadora de la UB, el grup de la qual ha estudiat en profunditat l’estructura i la funció d’aquest receptor.
A més, el TLX té com a lligand natural l’àcid oleic, cosa que el converteix en un candidat ideal per ser modulat per alguna de les molècules lipídiques desenvolupades per Laminar. “L’àcid oleic és un regulador metabòlic de l’activitat de TLX que es pot fer servir per modular selectivament les cèl·lules mare neurals responsables de la neurogènesi, i aplanar així el camí per a futures intervencions terapèutiques per contrarestar les deficiències en aquest procés”, afegeix la Dra. Eva Estébanez.
Impacte en la neurogènesi i en la migració de cèl·lules cancerígenes
Un cop identificats receptors amb capacitat d’unió a molècules de la llibreria de Laminar, els investigadors del consorci estudiaran les implicacions fisiopatològiques de la modulació d’aquests receptors en models cel·lulars i animals de les dues grans àrees d’estudi que s’abordaran en el projecte: la neurogènesi i la capacitat d’inhibició de migració de les cèl·lules cancerígenes.
“Els resultats d’aquests estudis seran la base sobre la qual iniciar el desenvolupament com a medicaments de les molècules capaces d’unir aquests receptors, fet que ampliarà el pipeline de la companyia i generarà noves oportunitats de tractament per a àrees patològiques amb grans necessitats terapèutiques. A més, un altre dels objectius és la validació d’aquestes dianes terapèutiques identificades com a biomarcador de neurodegeneració o de seguiment del tractament”, conclou la investigadora.
El projecte, amb referència SCPP2200C009586, és de tres anys de durada i ha obtingut un finançament de 723.893,72 euros, dels quals 122.398,40 euros han estat adjudicats a la UB en el marc de la línia de projectes de col·laboració público-privada, convocatòria 2022, del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.