La UB i el CSIC desenvolupen una proteïna que degrada el gluten i obre noves vies per tractar la malaltia celíaca
La malaltia celíaca és un trastorn autoimmunitari crònic que afecta a més d’un 1% de la població a Europa i Espanya. No té cura i molts celíacs presenten símptomes intestinals fins i tot seguint una estricta dieta sense gluten. Ara, un equip mixt de la Universitat de Barcelona (UB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat una proteïna capaç de degradar el gluten, la Celiacasa, amb potencials implicacions per al tractament d’aquesta malaltia i també per a l’elaboració de productes sense gluten.
L’equip ha estat liderat conjuntament pel professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i director de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), Francisco J. Pérez Cano, i pel Dr. Xavier Gomis, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC.
La malaltia celíaca s’origina quan el sistema immunitari de determinades persones amb una sensibilitat genètica reconeix uns components del gluten com una substància estranya i desencadena una reacció autoimmunitària que causa inflamació i dany a l’intestí prim.
La innovadora proteïna desenvolupada per aquest equip, dissenyada mitjançant tècniques d’enginyeria genètica a partir d’una proteïna present en una planta carnívora, consisteix en un enzim que degrada aquests fragments tòxics del gluten, reduint-ne els efectes negatius.
Els experiments preclínics i les proves en un simulador gastrointestinal dinàmic, que reprodueix el tracte digestiu humà, han demostrat que la nova proteïna és capaç de reduir dràsticament el nombre de fragments tòxics, fins i tot fent servir proporcions molt baixes de la nova proteïna. A més, també va funcionar de forma molt més efectiva que l’alternativa existent en el mercat amb característiques similars.
Entre els avantatges de la proteïna desenvolupada pel consorci UB/CSIC destaca la seva estabilitat, la resistència als enzims digestius i la capacitat d’actuar en l’ambient àcid de l’estómac, és a dir, abans que els fragments perillosos del gluten puguin arribar a l’intestí. L’equip també ha aconseguit establir un sistema de producció recombinant molt eficient, que permet obtenir alts rendiments de proteïna pura.
L’enzim Celiacasa ha demostrat la seva utilitat in vivo en un model murí de malaltia celíaca, evitant l’aparició de l’impacte associat al dany intestinal, la resposta autoimmunitària i prevenint la disbiosi, el desequilibri de la microbiota intestinal associada al procés.
El fet d’haver superat la fase de prova de concepte in vivo marca un important avenç cap al desenvolupament d’una teràpia complementària a la dieta lliure de gluten, que en molts casos no és suficient per controlar les manifestacions intestinals. Aquest descobriment obre noves perspectives en la lluita contra la malaltia celíaca, oferint esperança a milers de pacients que requereixen alternatives eficaces i segures per millorar la seva qualitat de vida.