Juli Ponce «Es produeixen moltes normes jurídiques i de molt baixa qualitat, però això es pot solucionar»
El Dr. Juli Ponce Solé, catedràtic de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, fa dos anys que lidera el Living Lab sobre el Bon Govern i la Qualitat de la Regulació, un camp d’experimentació que permet idear, construir, provar i avaluar de manera conjunta els reptes que la regulació i el bon govern plantegen en els contextos contemporanis.
Com es fa la producció de normes actualment?
En termes generals, molt malament. És d’aquí, precisament, d’on neix la idea del Living Lab. A més, s’aproven moltíssimes normes. Un estudi que vam fer l’any 2017 amb la Diputació de Barcelona ens va donar la xifra que només a nivell local a Catalunya hi havia més de 17.000 normes en vigor. Es produeixen moltíssimes normes jurídiques (lleis, reglaments, ordenances, plans…) i la qualitat d’aquestes és força baixa bàsicament per dos motius. El primer motiu, i més fàcil d’apreciar, és el llenguatge que utilitzen aquestes normes, que, sovint, no és gens clar, presenta incongruències, etc. I el segon motiu, més difícil d’apreciar, és que molt sovint s’aproven normes que tenen uns impactes sobre els ciutadans, sobre les empreses o sobre la despesa pública que no es mesuren ni s’analitzen degudament abans. Això provoca que moltes normes s’hagin de modificar ràpidament, i fins i tot que s’hagin d’acabar derogant pels seus efectes negatius. En aquest sentit, doncs, hi ha un consens força ampli sobre el fet que es fan moltes normes i molt malament.
Això passa només a Espanya?
Que es facin moltes normes és una tònica estesa a les societats del nostre entorn a causa de la seva complexitat. Jo crec, però, que a Espanya i a Catalunya portem molt de retard respecte a altres països pel que fa a preocupar-nos per la qualitat de les normes; i no només pel fet que se’n dicten moltes, sinó també perquè les que es dicten siguin de qualitat. En altres països ja fa dècades que utilitzen una sèrie de tècniques per reduir el número de normes i mesurar prèviament els impactes de les que es volen dictar, i en canvi aquí només molt recentment hem començat a utilitzar aquests mecanismes, que encara són molt desconeguts pels nostres reguladors. I el retard en aquest interès per la qualitat de les normes crec que és una característica pròpia de Catalunya i d’Espanya. Els problemes són comuns, però nosaltres estem a les beceroles encara.
Quines conseqüències comporta això per a la societat?
Conseqüències de tota mena. Hi ha una manera de parlar d’aquestes conseqüències, que és agafar les tres potes del que a Europa es coneix com “sostenibilitat de les lleis”: la sostenibilitat social, la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat econòmica. Socialment, si les normes no estan ben estudiades, si no es mesuren els impactes que se’n derivaran, si no tenen els efectes que es voldria que tinguessin, aleshores són paper mullat. O pitjor encara: tenen efectes perjudicials per a les persones. Per tant, socialment aquest fet té impactes negatius. Des del punt de vista ambiental, no cal dir que si no se’n mesuren els impactes ambientals, tindran conseqüències negatives pel medi ambient. I respecte a la tercera pota, que és l’impacte que la mala regulació té en la sostenibilitat econòmica, tenim dades empíriques, fins i tot d’organitzacions internacionals, que han mesurat l’impacte que té la mala regulació en el creixement econòmic dels països. Hi ha diversos estudis internacionals (per exemple de l’OCDE) en els quals s’esmenta el cas espanyol, en què s’afirma que si s’aconseguís millorar la qualitat normativa a mitjà termini, el Producte Interior Brut espanyol podria créixer entre un 10% i un 15%. Podem ser una mica escèptics pel que fa a aquest eventual percentatge de creixement, però sí que és cert que la mala regulació llasta fins a un cert punt el PIB d’un país, i que com millor és la regulació, més possibilitats té un país de créixer econòmicament i de reduir l’atur.
Què proposa en aquest context el Living Lab sobre el Bon Govern i la Regulació?
Nosaltres ens concentrem en analitzar les normes impulsades pel poder executiu, format pels governs i per les administracions públiques. Ens ocupem de totes aquestes normes que provenen del poder executiu, el qual, a banda d’aprovar normes, també fa moltíssimes altres coses: sancionar, autoritzar, subvencionar… Per tant, el Living Lab sobre el Bon Govern i la Qualitat de la Regulació és un laboratori viu que s’ocupa del comportament en general del poder executiu, i que neix sobretot d’una preocupació per la qualitat del que fan els governs i les administracions públiques, és a dir, del que modernament s’anomena “dret a una bona administració”. El Living Lab detecta un dèficit d’anàlisi i d’aplicació pràctica de la bona administració i el bon govern, i pretén impulsar projectes que permetin avançar per aquest camí, tant pel que fa a les bones regulacions com en relació amb altres qüestions relacionades amb el funcionament dels serveis públics.
De quina manera s’intenta fer aquesta millora?
Fa dos anys que ens reunim persones tant del sector públic, de diverses administracions de diversos nivells, com del sector privat amb l’objectiu de mirar d’identificar els problemes i de proposar millores en l’ordenament jurídic i la seva pràctica. També hem generat indicadors que puguin ajudar les administracions públiques a mesurar la qualitat de les normes abans d’aprovar-les i d’avaluar la seva eficàcia real després. El que pretenem, en definitiva, és detectar problemes, desenvolupar tècniques específiques i també proposar reformes que permetin millorar les normes actuals i futures.
A més, també volem que el Living Lab sigui un espai d’experimentació. En l’àmbit de la regulació no hi ha aquesta part d’experimentació que sí que hi ha en altres disciplines científiques (biologia, etc.). Nosaltres creiem que en l’àmbit de la regulació també s’han de fer experiments controlats. Això ja és, certament, una qüestió més complexa, i no n’hi ha cap experiència a Espanya, però volem ser un espai en el qual es puguin fer experiments controlats abans que les normes entrin en vigor. Per fer-ho, caldrà que ens posem d’acord amb algunes administracions públiques i que mirem de simular l’entrada en vigor d’una norma d’interès, mitjançant un treball de camp, amb actors que en el futur serien afectats per la regulació, amb la finalitat de poder mesurar-ne l’adequació. Així podrem saber si aquesta norma futura s’hauria de dictar o de millorar en algun punt. És una cosa nova a Espanya, però creiem que pot ser molt útil.
Com han acollit les institucions aquesta iniciativa?
Pel que fa al sector públic, l’acollida ha estat molt bona; tots els nivells de l’administració pública hi han mostrat molt d’interès. A les dues primeres reunions hi han assistit representants tant de l’administració de l’Estat com de nivell autonòmic i local. Han vingut persones que treballen a la Generalitat de Catalunya i en altres Comunitats Autònomes i també representants d’entitats del món local, com ara la Federació de Municipis de Catalunya, que tenim la sort que col·labora amb nosaltres. A través del Living Lab no només volíem reunir la gent que fa les normes, sinó també els agents que són els destinataris de les normes; és a dir, no tenir-hi representats només els actors reguladors, sinó també els regulats, tant del sector públic com del sector privat. Per això a les reunions també hi ha assistit PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), i ens agradaria poder ampliar l’assistència a més agents regulats. Amb els resultats que estem obtenint aquest estiu farem una publicació de periodicitat anual que tractarà sobre el bon govern i la qualitat de la regulació. Aquest anuari farà una reflexió, que aquest any versarà sobre com ha funcionat l’àmbit regulatori al llarg del 2019, i serà publicat per la Fundación Democracia y Gobierno Local, que és un actor reconegut en aquest àmbit. Aquest serà un dels primers resultats del Living Lab.
Més sobre Juli Ponce
El millor avenç o invent de la història:
Un dels avenços importants de la història de la humanitat son els codis normatius, que donen inici a la societat civilitzada.
Què li agradaria veure en un futur:
L’establiment d’una constitució mundial i l’avenç cap a una cohesió internacional. Fenòmens com la pandèmia de la Covid-19 mostren la seva importància.
Un avenç del futur que li faci por:
El desenvolupament de la intel·ligència artificial en la presa de decisions privades i públiques i els diferents riscos que això pot comportar: discriminació, deshumanització, etc.
L’FBG és…
…una organització molt rellevant de la UB, que permet que els seus acadèmics, a més de les nostres tasques de recerca i docència, puguem transferir coneixement als sectors públic i privat pel benefici de la societat en general.
