Inés Domingo «Fins al naixement de l’art, els éssers humans només es podien comunicar de manera oral i efímera»
La Dra. Inés Domingo, professora de recerca ICREA de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va ser guardonada el 2018 amb una Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per un projecte que impulsa la recerca en l’art rupestre llevantí a través d’un enfocament pluridisciplinari.
De què tracta el projecte?
La idea és trencar barreres entre les aproximacions científiques i les patrimonials a l’art rupestre llevantí, una tradició artística prehistòrica que tenim a la façana mediterrània de la península Ibèrica i que és Patrimoni Mundial des de 1998. Aquests jaciments tenen per a nosaltres com arqueòlegs un interès científic, però també tenen molt interès patrimonial, ja que actualment poden tenir diferents usos culturals i turístics. Moltes vegades s’hi han fet intervencions des de la ciència o des del patrimoni que han afectat l’altre actor. La idea és treballar junts a través d’una aproximació multidisciplinària des de l’arqueologia, les ciències del patrimoni i les administracions i les empreses d’arqueologia. Ajuntant els tres fronts, l’objectiu és poder avançar en el coneixement d’aquest patrimoni i afavorir la preservació de tots els seus valors, tant els científics com els patrimonials.
El nostre grup és l’encarregat de dirigir el projecte i de coordinar, sobretot, l’enfocament arqueològic, documentant nous jaciments d’art rupestre, fent prospeccions, fent anàlisis químiques per investigar components i entendre quines tecnologies feien servir en la producció artística i veure com s’han conservat fins avui les pintures, mirant com s’han fet les intervencions fins ara… La idea que tenim és elaborar protocols per veure com podem treballar junts i afavorir el que els ajuntaments i l’Administració volen, que és que els jaciments es puguin visitar, però sempre deixant prou informació per continuar fent ciència. També col·laborem amb les administracions i amb empreses d’arqueologia perquè sàpiguen què es pot fer i què no. Per altra banda, intentem garantir que tant les empreses com l’Administració disposin de la informació més actualitzada possible sobre els jaciments, per tal que la informació que es transmeti al públic tingui una base científica.
Quina és la importància de les noves tecnologies en l’àmbit de l’art rupestre?
Nosaltres vam començar a treballar amb aquestes tecnologies digitals per documentar i estudiar l’art a través de la fotogrametria, dels calcs de les figures, etc. Això ho transformem posteriorment en models 4D que per a nosaltres són útils per poder fer estudis sense necessitat d’anar al jaciment. Hem vist que això també es pot publicar en una pàgina web perquè el públic pugui accedir-hi. I això és important perquè la informació que extraiem no es quedi en un despatx només a l’abast dels investigadors, sinó que pugui estar a l’abast del públic gràcies a l’avenç de les tecnologies. De fet, hem realitzat una primera prova en què es pot visitar un conjunt arqueològic en 4D i veure’n les figures de manera individual. De moment això només és possible per a un jaciment, però la idea és que tots els conjunts que anem estudiant es puguin visitar de manera virtual a través d’una pàgina web.
Què ens pot ensenyar l’art rupestre llevantí?
Ens ensenya moltes coses. Quan parlem dels conjunts més antics, ens ensenya animals que habitaven en aquells territoris i que avui dia han desaparegut, com per exemple els bisons o els mamuts a la zona del Cantàbric. L’art rupestre també ens parla dels diferents canvis climàtics que hi ha hagut al llarg de la història. I a la façana mediterrània ens mostra l’impacte dels humans en aquest territori a través de pintures sobre espècies animals com els cérvols, les cabres, els porcs senglars o els bous salvatges, moltes de les quals n’han desaparegut. L’art rupestre llevantí també ens parla del que era important per a aquella gent, ja que era precisament el que pintaven: com vestien, els ornaments que portaven, les tàctiques que utilitzaven per caçar… També ens ensenya que, des de fa almenys uns 7.000 anys, ja hi havia batalles entre diferents grups.
Bàsicament, l’art rupestre llevantí ens parla de com eren aquests humans fa 7.000 anys i de les seves pràctiques. És veritat que el que pintaven era part de la seva simbologia, i no sabem ben bé si pintaven un món real o imaginari, però al final les pintures rupestres són una mena d’imatges de nosaltres mateixos fa uns 7.000 anys, quan no hi havia càmeres.
Com creu que plasmarien la situació que vivim ara amb la covid?
Tots confinats, tots atapeïts en un mateix espai. No ho sé. La veritat és que és difícil imaginar com plasmaria aquella gent una situació com l’actual. Si veiessin que la població mor, però no arribessin a entendre per què, segurament pintarien una maledicció d’esperits. Quan no entenem alguna cosa del que ens passa, de seguida anem al món simbòlic i pensem que els esperits ens estan enviant una malaltia o un càstig perquè hem fet alguna cosa malament. Ara ja no ho fem tant, perquè la majoria ens creiem agnòstics i pensem que ho entenem tot, però això ha passat sempre en totes les cultures.
Quina és la importància de la transferència de coneixement?
En el cas de l’art rupestre llevantí la transferència de coneixement és fonamental. Nosaltres treballem en projectes de transferència des del 2009, sobretot amb la Generalitat Valenciana, amb la Diputació de València i també amb diversos ajuntaments i empreses d’arqueologia. Conjuntament hem presentat diversos projectes a concursos de finançament de patrimoni de la UNESCO, i hem aconseguit d’aquesta manera finançament extern per a almenys deu projectes, que ens ha permès millorar aquest patrimoni en zones rurals on el poble més gran té uns dos mil habitants. D’aquesta manera també hem contribuït al fet que zones rurals molt aïllades tinguin nous atractius per desenvolupar el turisme rural, i els hem proporcionat a més una sèrie de protocols perquè aquest turisme sigui sostenible.
Després tot això també ho ensenyo a classe perquè els futurs arqueòlegs, la majoria dels quals treballaran en el món de l’empresa, sàpiguen que, a més d’excavar i de prospectar, es poden fer aquests tipus de projectes; i perquè sàpiguen també que tot el que facin ha de ser científicament correcte i, sobretot, sostenible, per assegurar que el patrimoni rupestre que ha perdurat entre 6.000 i 7.000, anys perduri uns altres 100.000 anys com a mínim.
Més sobre Inés Domingo
El millor avenç de la història:
El naixement del que avui dia coneixem com l’art, ja que va ser un pas més en la comunicació entre els éssers humans, que fins a aquell moment només es podien comunicar de manera oral i, per tant, efímera. Amb el naixement de l’art neix una nova forma de comunicació visual que està al darrere de tots els sistemes de comunicació visual que tenim avui dia.
Un avenç del futur que li faci por:
Que les màquines acabin substituint els humans a través de la intel·ligència artificial i de la gestió de la informació.
Què li agradaria veure en un futur:
M’agradaria tenir una finestra per anar al passat.
L’FBG és…
…un organisme que ens facilita poder dur a terme tots aquests projectes de transferència en els quals treballem des del 2009. És una altra manera d’aproximar la realitat de la ciència a la societat, que al final és qui la finança.
